Commemoració dels 150 anys de la parròquia de la Trinitat de Vilafranca

En  acabar la celebració hi haurà un breu concert a càrrec de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca i s’acabarà amb un visita al claustre.
Entre els actes programats cal destacar igualment que el divendres 21 de setembre Joan Solé i Bordes pronunciarà, a les 7 de la tarda al claustre dels Trinitaris, una conferència sobre els 150 anys d’història de la parròquia de la Trinitat. També el divendres 5 d’octubre i al mateix indret l’historiador Daniel Sancho oferirà una conferència sobre la història del convent dels Trinitaris a Vilafranca.

L’any 1566 l’orde dels Trinitaris, des del segle XV amb presència a Vilafranca en un espai a l’entorn de Santa Maria, va adquirir l’antic hospital del Sant Esperit, llavors situat al carrer del mateix nom, ara de la Font. Aquest conjunt va ser objecte de diverses reformes, ampliacions i millores fins que al segle XIX, i després d’una primera supressió el 1821 durant el trienni liberal, va quedar definitivament afectat per la desamortització de Mendizabal, va ser l’any 1835 i la comunitat de trinitaris es va exclaustrar i dispersar. El 1839 es va reinstaurar el culte a l’església i el 1843 es va determinar de manera definitiva la partició del conjunt arquitectònic entre l’Ajuntament i el Bisbat.

A partir del reial decret de 29 de desembre de 1867, va ser l’esmentat dia 16 de setembre de 1868 que el bisbat de Barcelona, en concret per institució del bisbe Pantaleó Montserrat, que es va signar l’acord de creació de la nova parròquia de la Santíssima Trinitat. Va ser el resultat de la partició de la parròquia de Santa Maria que s’havia mostrat ja insuficient per atendre totes les necessitats del culte d’una població que anava creixent en nombre d’habitants. Des de llavors l’església de la Trinitat i la casa parroquial adjunta han estat objecte de nombroses reformes i també s’han vist afectades per esdeveniments històrics, entre els que cal destacar les destrosses i crema de la nit del 6 d’octubre de 1934. Retornada al culte un any després, a partir del 1936 va ser emprada com a magatzem i no va obrir definitivament a l’activitat religiosa fins el 1939.