Centenari Maricel (1918-2018)

Un dels punts clau de la mostra és la situació de Maricel en el context del col·leccionisme internacional de l’època, així com la descripció de la col·lecció d’art. L’exposició farà èmfasi en el que va significar la construcció de Maricel per a la transformació de Sitges i la seva nova posada en escena com a un dels espais culturals més rellevants del sud d’Europa.

L’any 2018 es compleix el centenari de la finalització de les obres de construcció del conjunt de Maricel a Sitges. Inicialment projectat com a residència d’estiu per l’industrial nord-americà Charles Deering (1852-1927), des de 1912 evolucionà per convertir-se en l’edifici de la col·lecció d’art hispànic que aquest atresorà.

Charles Deering fou un important empresari, copropietari de la Deering Harvester Company, la companyia més important de fabricació de maquinària agrícola al seu país. Com a col·leccionista d’art, formà part d’un restringit grup de l’elit econòmica nord-americana que convertí la recerca d’obres mestres europees en la passió de la seva vida, a mig camí entre la filantropia i la construcció d’una imatge que reflectís el seu ascens social. Deering arribà a Sitges l’any 1909 acompanyat pel seu amic i protegit, el pintor Ramon Casas (1866-1932), per conèixer el Cau Ferrat i el seu creador, Santiago Rusiñol (1861-1931). Fascinat per la bellesa de la vila, decidí iniciar el projecte que el 1910 va esdevenir Maricel.

La persona a qui Deering confià dur a terme les obres de Maricel va ser l’enginyer, pintor, cartellista i crític d’art Miquel Utrillo (1862-1934). Utrillo transformà l’antic hospital de Sant Joan Baptista, construït al segle XIV, la casa situada entre l’hospital i el Cau Ferrat –Can Xicarrons– i diverses vivendes a banda i banda del carrer de Fonollar en un magnífic conjunt arquitectònic que havia de complir les funcions de residència (Maricel de Mar) i d’espai per acollir les col·leccions d’art de l’americà, el que seria el Palau de Maricel.

Entre tots dos crearen un projecte i una important col·lecció que pretenia explicar la història de l’art espanyol des del segle XIII fins als seus dies. Aquesta exposició  reivindica aquesta història que, anys després dels moments de màxim esplendor del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, situà novament Sitges com un referent del món de la  cultura i de l’art.