Presentació del llibre Senyes i aproximacions d’Oriol Pi de Cabanyes

L’acte comptarà amb la participació de professors de tres instituts de Vilafranca:  Jaume Ferrer, professor de literatura catalana de l'Institut Eugeni d'Ors, Caterina Ferreres, professora de filosofia de l'Institut Milà i Fontanals, i Antoni Puimedon, professor de filosofia de l'Institut Alt Penedès.

“Senyes i aproximacions” d´Oriol Pi de Cabanyes articula un conjunt d´escrits, que mantenen un interès viu, pensats per a il·lustrar una determinada actualitat cultural que no caduca amb el temps. Amb els escrits -o glosses- d´aquest llibre passen ja del mig miler, els publicats fins ara per Oriol Pi de Cabanyes a Glossari d´escriptors catalans del segle XX (2003), A punta d´espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d´Ors, Espriu, Porcel i altres (2013) i Columnes i davantals (2015), tots ells en aquesta mateixa col·lecció.  Aquest és, doncs, el sisè volum d´una sèrie de breus assaigs que combinen la informació amb la reflexió cultural a partir d´un bon coneixement de la història i la literatura.

“Senyes i aproximacions” conté informació sobre paraules (“enxaneta”, “enraonar”, “pringar”),  aportacions d´història (“Un document de Macià”, “El mocador de Companys”, “La defensa de Ferrer i Guàrdia”), reflexions de filosofia de la història (sobre la postveritat, sobre la memòria, sobre història i mite), sobre el fet nacional (la idea d´Espanya, “un diàleg de sords”; “Espriu: no som assimilables!”), sobre el catalanisme (“catalanofòbia i antisemitisme”, el somni ibèric, “els muftís de Madrid”), diverses aportacions sobre Miró i la seva radical catalanitat (explícita en detalls fins ara desconsiderats), una entrevista inèdita a Salvador Espriu (del 1974), comentaris polèmics (sobre el cànon, la dicció teatral, els diacrítics o “la conyeta”), una proposta d´Acadèmia Catalana de la Llengua Espanyola, i homenatges a Pedrolo, Raimon Panikkar, Fages de Climent, Néstor Luján, Til Stegman, Marc Taxonera, Josep Massot i Muntaner, Baltasar Porcel i Joaquim Molas, entre d´altres.

Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) ha estat, entre d´altres, alumne de l´Institut Tècnic Eulàlia, fundador del Centre Català del PEN Club, vocal electe de la primera junta de l´AELC, llicenciat en Lletres de la primera promoció de l´Autònoma, professor universitari de literatura catalana dels segles XIX i XX, president del Centre d´Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, director de museu i primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes. Ha comissariat exposicions i ha publicat algun miler d´articles ("Avui", "Diari de Barcelona", "La Vanguardia"). Fonamentalment assagista, en la tradició de l´humanisme europeu, de la prosa d´idees. Entre la quarantena dels seus llibres hi ha el dietari Llibre d´hores (1980), l´assaig de filosofia política en la perspectiva de la postmodernitat. Repensar Catalunya (1989), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995), Gaudí, una cosmogonia (2002), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), L´Empordà, el melic del món. De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine (2006), L´art, el signe i el sentit (2008), Manuel de Cabanyes. Poemes essencials (2017) i Foc secret de Josep Palau i Fabre (2018).