TRANSITAR Orientar-se en un món canviant

La mostra va ser inaugurada al centre Arts Santa Mònica de Barcelona a finals de gener. Es tracta de la primera de les itineràncies pel territori de l’exposició, i està concebuda com una itinerància pilot a partir de la qual s’elaborarà el protocol per a totes les que es realitzin a partir del 2020.

Aquesta exposició s’ha gestat a partir d’un procés creatiu i participatiu que ha comptat amb la contribució de diferents persones de la ciutat de Vilafranca. El seu testimoni és podrà veure i escoltar en un espai de la mateixa exposició.

Visitant l’exposició es pot conèixer les activitats que l’acompanyen per reflexionar sobre què és l’orientació, a través de les experiències i testimonis de persones de diversos municipis que han participat en el projecte (de Badia del Vallès, Centelles, Sant Vicenç dels Horts i Vilafranca del Penedès). Les seves aportacions nodreixen l’exposició i ens apropen a qüestions com quin són els nostres somnis i realitats, com canvia el món i com això ens afecta, quines competències necessitem, com afrontem moments de tria, qui ens orienta o com ens formem al llarg de la vida.

El projecte sorgeix de la necessitat de repensar l’orientació dins el context actual de les polítiques educatives, que donen resposta a la necessitat de repensar l’educació en un món canviant i en el marc general de la lluita contra el fracàs escolar plantejat per la UE, amb l’horitzó del 2020.

L’objectiu general és repensar l’orientació i donar resposta als tres propòsits de l’educació enunciats per la UNESCO -1.Descriure, comprendre i predir la realitat, 2. Subsistir, adquirir autonomia i 3. Saber com volem ser-.

“TRANSITAR, orientar-se en un món canviant”

La mostra s’entén com un espai reflexiu, centrant-se en la persona, com a subjecte que s’ha d’orientar en un món canviant. Destaquen dos grans aspectes temàtics: la persona que transita i el món canviant per on hi transita.

El muntatge expositiu consisteix en una casa tridimensional que desplega les seves parets en forma de plafons i llindars creant un laberint per l’espai expositiu.

Els plafons contenen tot el material visual i textual. Els llindars (portes i finestres) permeten circular per l’exposició, física i visualment. El cos central del muntatge és l’estructura d’una casa, amb una paret que evoca els tres nivells simbòlics desenvolupats per Gaston Bachelard: planta, golfes i soterrani.

L’exposició desplega per l’espai els seus continguts distribuint-los per càpsules independents que en realitat estan estretament interrelacionades. Aquestes tracten aspectes del món canviant, de l’autoconeixement i  d’aquest món canviant. No hi ha un ordre de visita; tothom transita per l’exposició al seu aire, seguint itineraris diferents, com la vida mateixa.

La Diputació de Barcelona contribueix a la reducció de la taxa d’abandonament escolar mitjançant polítiques de suport als ens locals perquè reforcin les accions d’orientació educativa al llarg de la vida, fomentin l’acompanyament a l’educació i impulsin programes de reincorporació al sistema educatiu.