Mostra Intercultural de Construccions Humanes

La mostra tindrà un vessant científic i un vessant festiu. La part científica es desenvoluparà el mateix dissabte 10 de maig, des de les 10h a la Sala d’Actes de l’Escorxador de Vilafranca. Comptarà amb una ponència de Mikel Aranburu, reconegut folklorista i investigador del patrimoni etnomusical i coreogràfic basc, que tractarà sobre els diferents elements que formen part del “Paloteado”, entre ells els petits castells que es fan en diferents pobles de Euskal Herria. A continuació hi haurà una taula rodona on hi participaran Jordi Bertran, Eloi Miralles i el mateix Mikel Aranburu, conduïda pel periodista casteller Toni Comas.

A la tarda es realitzarà la part festiva. A les 17.30h des de la plaça Jaume I, els Falcons de Vilafranca acompanyaran en cercavila el Grupo de Danzas Villa de Briones, els Danzadores de San Asensio i els dansaires de Duguna Iruñeko Dantzariak, fins a la plaça de la vila.

Allà, les quatre formacions desenvoluparan les seves danses i figures. En el cas dels grups de la Rioja i Navarra, acabaran la seva actuació amb la “Danza del Castillo”, petita construcció de 3 pisos. A continuació les colles locals Castellers de Vilafranca i Xicots de Vilafranca iniciaran la seva actuació castellera, que s’executarà seguint el model de diada a l’antiga amb 3 construccions i pilar. El pilar de comiat es realitzarà conjuntament amb la “Danza del Castillo” de les tres agrupacions foranes i un pilar dels Falcons de Vilafranca.
Per finalitzar la mostra, la Moixiganga de Vilafranca representarà els seus quadres de representació de la Passió de Crist.

La mostra pretén donar a conèixer i comparar l’evolució del Ball de Valencians que des del segle XVII va realitzar diferents actuacions a diferents festivitats del Principat de Catalunya i de l’Estat espanyol. D’aquells Balls de Valencians, alguns es van sacralitzar per esdevenir les muixerangues/moixigangues actuals, d’altres van evolucionar en alçada fins esdevenir el que avui dia coneixem com a castells, i en una quarantena de localitats de l’Estat van arrelar i en algunes d’elles s’hi executen petites construccions castelleres.