Presentació del llibre al VINSEUM de Vilafranca del Penedès

Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb
impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions
de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius
perseguia l’aviació agressora.
Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel,
dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals
de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals de
major i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del
dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol
rasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.
Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra
encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava
al territori, durant el gener de 1939. Tots ells van ser constants i s’identificà els
agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, ...,
molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De
fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats
existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions
trimotors o bimotors i, també hidroavions. 
Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan aclaparador durant més de vint
mesos? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi
va morir? Si voleu conèixer les respostes a aquestes preguntes veniu a la presentació.