Vostè ja ho entendrà, Carme Sansa

Quan Claudio Magris reescriu el mite òrfic, han passat deu anys des de la mort de la seva dona. Però a Vostè ja ho entendrà no és Orfeu qui elabora un dol poètic per l’absència de la musa, ara reclosa en l’hades d’una casa de repòs; és Eurídice qui, amb una aguda consciència tràgica, decideix renunciar al retrobament amb el seu home i no tornar al món dels vius. Justificant aquesta decisió al president de la Casa, l’Eurídice de Magris ens proposa recórrer un nou viatge pel mite, des de la comunió eròtica, poètica i moral més biogràfica, fins al verí mortal que trunca massa d’hora la vida de la nimfa, la davallada als inferns amb què el poeta intenta recuperar l’estimada i la separació definitiva de la parella —ara voluntària— al llindar del regne dels morts, en incomplir la condició de no mirar-se abans d’haver sortit d’aquell antre de tenebres. Un profund viatge emocional des de la paraula, que reivindica la dignitat moral d’una existència.