Ivan i els Gossos, de Hattie Naylor

Tots els diners s’havien acabat. I no hi havia res amb què comprar menjar. Les mares i els pares van intentar desfer-se de tot el que fos prescindible. Els gossos van ser el primer. Els feien pujar al cotxe, els portaven fins a l’altra banda de la ciutat i els deixaven allà. Però fins i tot així no hi havia diners. I van portar alguns nens fins a l’altra banda de la ciutat i els van deixar allà. Aleshores jo tenia quatre anys.

Un monòleg basat en fets reals de la dramaturga londinenca Hattie Naylor. La història d'un nen salvatge urbà al Moscou de l'era Putin. Un retrat de la condició humana quan es desprèn de tot el que és prescindible.

1996 Moscou. La caiguda del sistema ha abocat milers de persones al carrer. Ivan Mixukov té 4 anys, fa temps que a casa no hi ha diners. S’escapa, busca un lloc on viure entre els humans pels carrers de la ciutat. Acaba vivint durant dos anys amb un grup de gossos salvatges.

(...) Ivan i els gossos va ser escrita fa tot just fa tres anys, i des d’aleshores ha estat traduïda a més de vuit idiomes, premiada i estrenada arreu. Em sembla que és així perquè es tracta d’una història petita i senzilla que des d’aquesta aparent simplicitat ens permet fer-nos grans preguntes sobre què és allò que fem per merèixer l’adjectiu d’humans.

Pau Carrió