La serva Padrona, de G.B. Pergolessi

La Serva Padrona (La serventa mestressa) és la primera gran òpera còmica de la història. Va ser composta per Giovanni Batista Pergolesi originalment com un intermezzo inclòs en l’opera seria del mateix Pergolesi Il prigionero superbo. Ambdues obres es van estrenar a Nàpols el 5 de setembre de 1733, però la que ha passat a la història com una obra mestra indiscutible és La Serva padrona.

La serventa Serpina treballa pel vell, ric i solter Umberto. Cansada del mal tracte del seu amo, Serpina li anuncia que es pensa casar i que d’aquesta manera serà la senyora de la seva pròpia casa. Primer li fa veure a Uberto fins a quin punt ell depèn d’ella i aquest, fart, envia a Vespone, el seu criat, a buscar-li una esposa a la ciutat. Serpina es desespera i tanca a Uberto a la seva pròpia casa i li diu que no sortirà d’allí fins que no accepti casar-se amb ella, després li presenta al seu suposat promès ( que no és altre que Vespone disfressat). Finalment, Uberto se n’adona que se sent gelós i que se sent atret per la seva criada. Serpina li confessa el seu amor i Uberto decideix casar-se amb ella i convertir-la en la Padrona de casa. 

Més informació

L’origen de l’òpera buffa, és a dir còmica - gènere absolutament revolucionari en aquell moment - és del tot popular i pot considerar-se el revers de l’òpera sèria. Es tracta d’un gènere que correspon a la necessitat del públic del XVIII en general, i del napolità en particular, que demanava distracció i expressions artístiques vitals i autèntiques amb personatges de carn i ossos. Els arguments de l’òpera buffa són senzills i divertits i s’inspiren en la vida quotidiana. En ells predomina l’element còmic i amb freqüència s’utilitza el dialecte napolità en els diàlegs, mentre que la trama acostuma a ser força simple i amb pocs personatges.
A Catalunya La Serva Padrona va arribar l'any 1750, quan va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona i la seva fama es va estendre per tota Europa exercint una enorme influència durant molts anys després de la seva estrena.

La Serva Padrona – G.B. Pergolesi
Serpina Sara Rosique
Uberto Pau Bordas
Director d'escena i Vespone Adrián Schvarzstein
violí Adriana Alcaide
Violí Irantzu Zuasti
Viola Lola Fernández
Violoncel Oriol Aymat
Clavicèmbal Esteban Mazer