MÓN . CAT © EL MÓN, DES DE CATALUNYA I EN CATALÀ
15-10-2004 11:05
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tinc un veí que és jugador retirat. Es coneix, almenys, tots els casinos d'Europa. L'altra dia me'l vaig trobar a l'escala, i, com que cap dels dos tenia massa pressa, vàrem aprofitar per petar un xic la xerrada. Desprès d'explicar-li que la meva intenció era la d'escriure aquest article em va demanar que no parlés d'ofici ni de benefici. Segons ell em va dir, no existeixen els jugadors professionals perquè res no et garanteix un sou just i estable, ni seguretat social que et valgui. Que el més important, és saber-se'n sortir a temps, i, responent a la meva pregunta, que mai no havia vist a ningú fer trampes. Les estadístiques, segons ell, donen prou números guanyadors perquè el casino no perdi mai i el jugador pugui comptar, de vegada en quant, amb una que altra ratxa de sort. Qui volgués trencar aquest conveni, no podria posar mai més els peus en una timba.
Sense voler portar-li la contrària al meu veí, en el món del joc i a través dels temps, han estat molts els tafurs que han passat a la història per fer trampes. Si prenem la paraula joc en el sentit més ampli, podríem anar des del context de la ficció fins el de la realitat. De l'il·lusionisme entès com l'art de enganyar divertint, fins l'enginy d'uns quants per decantar l'atzar envers els seus interessos.
Un dels temes que va fer córrer rius de tinta consistia en un presumpte autòmat, jugador d'escacs, anomenat El Turc, que desafiava a tothom que volgués fer-li una partida. El parany, inventat pel baró austríac Wolfgang von Kempelen, l'any 1776, consistia en un jugador polonès, anomenat Worowski, amb les dues cames amputades a causa de la gangrena. Aquest sortia a jugar amagat a l'interior d'una falsa màquina presidida per la figura d'un ninot vestit de turc. El tema va fer anar de bòlit el mateix Edgar Allan Poe, qui va escriure El jugador d'escacs de Maelzel. En aquest assaig, Poe, analitza el fenomen de l'enginy comprat, posteriorment, pel mecànic alemany Maelzel.
Encara que les repercussions econòmiques hi són de forma permanent, deixem els tafurs romàntics per passar a parlar dels cavallers de fortuna fàcil.
La paraula grec fa referència a un personatge d'aquest origen que es feia passar per il·lustre a la cort del Rei Sol. A través de falses recomanacions aconseguí ésser acceptat a palau pel mateix Lluís XIV on va desplomar a tothom i tot don amb hàbils trampes. Aquest, l'Apoulos com se'n feia dir, fou enxampat i condemnat per frau i patota a 20 anys de galeres.
Alguns dels tafurs que manipulaven cartes varen equivocar la professió. Podien haver estat, sens cap dubte, autèntics prestidigitadors. Entre aquests cap destacar en Mirabel. Un gran manipulador que va fer anar de bòlit, els casinos de tota Europa, a principis del segle passat. Quan fou descobert i vedat en tots els locals del nostre continent, viatjà a Buenos Aires. Inexplicablement s'arruïnà. O bé l'Ardisson, que amb grans dots d'actor es feia passar per artrític i a través d'unes ulleres de color blau podia veure les marques fluorescents fetes en el dors de la baralla. En l'època a la que fem referència, el jugador podia exercir de banquer i les cartes no anaven contingudes pel sabot.
No podem deixar d'esmentar els daus. En argot, quan aquests són trucats, es diuen brotxes. Consisteix en carregar el dau amb una làmina molt fina de plom que el faci caure en el punt desitjat. El 6 en ú i 1 en l'altre, que dona un total de 7, el punt guanyador. Tres milions de francs amb 20 minuts, guanyaven tres americans amb aquest sistema. Eren al casino de Monte-Carlo i corria l'any 1956. Fins que un altre jugador va demanar al crupier el canvi de daus. Els americans varen sortir per cames . El local va fer una verificació aquella mateixa nit, descobrint el daus trucats. La policia acabà amb la aventura dels ianquis, quan aquests eren a punt de treure uns bitllets d'avió cap a Hong-Kong, en una agència de Niza. Les seves maletes contenien 85 parells de daus trucats, dues brotxes verdes i un segell de bronze amb la inscripció Monte-Carlo.
No deixem aquest casino. M'acompanyeu a la ruleta?
En François Blanc, un dels fundadors del casino monegasc, va arribar a somniar amb un enginyer anomenat Jaggers. Aquest, va fer un minuciós estudi d'una de les ruletes que semblava tenir una especial predilecció per la seqüència: 7, 8, 9, 17, 18, 19, 22 i 29. S'adonà que cobrint amb les apostes, només aquests números, es feia amb uns guanys 35 vegades superiors. En quatre dies aconseguí 150.000 francs. Els tècnics del casino varen trigar una setmana a prendre la decisió de canviar la ruleta afortunada de la taula sis a la u. Jaggers va fer el mateix, en no reconèixer la ruleta de la taula habitual com la que li estava donant els guanys. Desprès de detallats exàmens, el casino comprovà que la ruleta en qüestió era defectuosa. Tenia el cilindre lleugerament ratllat. L'afortunat Jaggers, veient-la venir, apostà a números perdedors uns 150.000 francs, abans d'abandonar el Principat de Mònaco amb uns beneficis de 200.000.
Sistemes de joc tant populars com la loteria, han ofert als tafurs amplis horitzons. D'una família humil que posava les xifres en cautxú, enganxades amb bastonets de fusta en els cartrons, fins la picaresca monàrquica d'un que tenia que ser rei carlí de la dinastia borbònica. Es tracta d'en Joan III, comte de Montizón. Aquest personatge que va viure del 1822 fins el 1887. Un cop va haver abdicat en el seu fill, fou desterrat. La veritat és que les passava canudes per arribar a finals de mes. En això que, demanant ajuts pel triomf de la seva causa política, rifà el reial parc del Retiro de Madrid, com qui no fa la cosa, a mil peles la pape-la. Prometent lliurar la finca a qui sortís beneficiat, en tant bon punt posseís el tron hispànic.
Resum del que no sabíem: Fer trampes en el joc, és lleig i és un delicte. Una immoralitat social refutable i rebutjada. Però, sens dubte, quan hom se les fa a si mateix, arriba a ser una malaltia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT