OPINIÓ
27-10-2004 17:35
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
RECONEIXEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca es coneixen ben definits des de lany 1304, i constituïen el que avui coneixem com a comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) a més daltres poblacions de lentorn, de manera que en el seu extrem sud-occidental arribava fins a les portes de Tarragona, i en la que quedava igualment inclosa la vila dIgualada i la seva rodalia.
REMARQUEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca no es van mantenir invariables durant els seus quatre segles dexistència (1304-1716), de manera que algunes poblacions van quedar a la Vegueria de Cervera o a la de Montblanc, mentre que en data incerta es va crear la sots-vegueria dIgualada, possiblement abans del segle XV.
NO OBLIDEM que com a resultat de la guerra de Successió, a partir del 1716, la figura del veguer va ser substituïda per la del corregidor, però el Corregiment de Vila-franca va patir una significativa retallada en profit de Tarragona amb la pèrdua de les poblacions dAltafulla, Torredembarra, Cla-rà, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vila-nova i la Geltrú i la Riera i la Quadra de Santes Creus, però tota lantiga sots-vegueria dIgualada li va ser incorporada.
INSISTIM en recordar que la divisió pro-vincial es va aplicar el 1833 i va suposar el trencament de la unitat secular del Penedès al partir-lo en dues meitats per la línia de divi-sió entre Barcelona i Tarragona.Amb les pro-víncies es crearen també els Partits Judicials.
SUBRATLLEM que la Divisió Ter-ritorial de Catalunya impulsada per la Generalitat el 1936 va suposar una nova mutilació de termes municipals, de forma que Aiguamúrcia, Masllorenç i Montferri van passar a lAlt Camp, mentre que Salomó, Bonastre, Roda de Berà, Creixell, Torre-dembarra, Altafulla, la Riera del Gaià, la Nou del Gaià i la Pobla de Montornès van ser passats al Tarragonès
REQUADREM que la divisió pro-vincial no va afectar la jurisdicció religiosa i els límits dels bisbats de Barcelona i de Tar-ragona es van mantenir fins que pel Con-cordat del 1957 es van adaptar als límits provincial i larxiprestat del Vendrell es transferí a la diòcesi de Tarragona.
Com a resultat d'aquests refe-rents d'adscripció històrica fem públic i explícit que
NO ACCEPTEM cap mena de divisió territorial en vegueries o regions que no reconegui i agrupi en una unitat les tres comarques actuals -Alt Penedès, Baix Pe-nedès i Garraf- que constitueixen el Penedès històric.
NO VOLEM una nova estructura administrativa que deixi fora del Penedès històric municipis com Masllorenç, Bonastre, Mediona, Gelida, Sant Llorenç dHortons o el Montmell, excepte en el cas que els ciutadans d'aquests, de forma lliure i explí-cita, manifestin la seva voluntat de segregar-se del Penedès històric.
ENS ADSCRIVIM a qualsevol estruc-tura de divisió territorial que, bo i mantenint la identitat comarcal de cadascú, remarqui els vincles històrics del Penedès amb la comarca de l'Anoia.
ABJUREM de qualsevol mena d'apropa-ment, adscripció o integració a zones, àmbits o entorns metropolitans de Barcelona o de Tarragona.
CONSIDEREM que qualsevol inte-gració metropolitana suposa per a les dones i homes del Penedès històric haver de renunciar a la identitat comarcal que ens és pròpia.
RECORDEM a tots els representants polítics i institucionals la necessitat de pro-cedir a un replantejament de l'organització territorial de Catalunya que intenti pal·liar, en la mesura del possible, la perillosa descom-pensació que comporta la macrocefàlia bar-celonina.
VALOREM específicament el conreu de la vinya com a patrimoni natural i d'identitat del Penedès històric que cal potenciar i protegir valorant econòmicament i social-ment la producció pagesa.
REMARQUEM que la identitat del Penedès històric té com a factor específic d'identitat exterior la producció dels seus vins i els seus caves amb la denominació espe-cífica de producció en la regió determinada del Penedès.
INSTEM als organismes competents a promoure mesures per a compensar territo-rialment el país.
REBUTGEM la nova adscripció de bona part del Penedès històric a l'estructura eclesiàstica del nounat bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
REMARQUEM la necessitat impres-cindible de reconèixer la divisió eclesiàstica catòlica anterior a 1957 i recuperar la unitat mantinguda fins llavors.
FEM UNA CRIDA a persones, enti-tats i càrrecs de tota mena a adherir-se a aquest manifest, a difondrel i a donar-lo a conèixer arreu.
INSTEM específicament als representants polítics al Parlament de Catalunya a obrir una línia de debat sobre l'estructura territorial de Catalunya prenent en consideració aquest Manifest pel Penedès.
El Penedès, estiu del 2004.
PUBLICITAT
PUBLICITAT