PUBLICITAT
MÓN . CAT © EL MÓN, DES DE CATALUNYA I EN CATALÀ
03-12-2004 19:51
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Aquest cartell o algun de semblant tindria que ésser penjat a l'entrada de les grans ciutats. Projectat en el cel negre de les grans aglomeracions urbanes on la gent sofreix d'insomni i satapeeix de somnífers.
Les metròpolis no tanquen mai. Si de cas, afluixen l'activitat. De forma sistemàtica, un dia si i l'altre també, els que vivim en municipis superpoblats, som víctimes de sorolls i de llums que envien al carall el nostre descans nocturn.
Les urgències es presenten, sense poder-les preveure. Però, en una ciutat n'hi ha moltes més que en l'àmbit rural. A bombers, policies i ambulàncies, afegim-hi: el servei de recollida d'escombraries, rentat de carrers i contenidors, locals nocturns, cotxes convertits en discoteques, motors d'aquests, autobusos i motocicletes... Exemples del que en diuen pol·lució acústica. Amb ells omplim les cinc primeres hores del dia.
En la mateixa franja horària, o, tindria que dir des el capvespre, l'enllumenat dels carrers i edificis ens regala una claredat de la que el nostre organisme es ressent. No oblidem que, els fanals públics de la majoria de carrers depassen els dos pisos d'alçada. Si pensem en els que viuen en pisos baixos, podríem endevinar que aquests no necessiten encendre el llum quan arriben a casa.
Aquest tipus de pol·lució, que en diuen lumínica, és objecte d'estudi, amb l'acústica abans esmentada, per part de metges i psiquiatres de tot el món.
De cinc a set. Dues hores en les que el cos, fatigat i cansat de suportar el nerviosisme i desànim que produeix no poder conciliar un son reparador, venç o es don per vençut...
Arriba el repartiment matinal de mercaderies. De tot tipus, a tota mena de comerços. Portes metàl·liques amunt i avall. Terrasses de bars que van prenent posicions a les voreres. Botzines de cotxes que no poden sortir perquè altres els hi ho impedeixen. Quioscs que reben els paquets de diaris. Alguns, per via aèria... En fi, tota aquella fauna que matina i que no és poca.
Influenciat potser pels colors tornassolats de les primeres llums de l'alba, algú va escriure, que la ciutat despertava lentament. Però, la poesia té tantes llicències com manca de rigor. Una cosa si és certa. La ciutat no pot despertar perquè no dorm mai.
Una dubtosa qualitat de vida que necessita un replantejament. Si més no, ens caldria intentar-ho. Tal vegada, anàvem equivocats. O les coses se'ns han complicat sense voler-ho. Com sigui que així estat, rectificar és de savis i preservar, pot ésser, de necis.
Resum del que no sabíem: Vivim a on vivim, mai sabrem que ens proveirà el futur. Només podem fer que aquest sigui per les futures generacions una mica millor que el nostre present, tot recordant les errades del passat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT