MEMÒRIA HISTÒRICA
01-11-2023 9:43
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’historiador i president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat Mata ha estat convidat per la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya per a donar la seva opinió com a expert respecte de la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya que s’està tramitant.
Ramon Arnabat ha comparegut en la seva doble vessant d’historiador i coneixedor dels temes de Memòria Democràtica i com a director del projecte de recerca i divulgació de l’IEP “Tots els Noms” (www.totselsnoms.org). Arnabat ha assenyalat els aspectes de millora que presenta el Projecte de Llei destacant la unificació de la legislació dispersa que hi ha sobre aquest tema; la necessitat de revisar i millorar l’anterior Llei de MD del 2007 i el reconeixement que es dona als espais de Memòria democràtica que hi ha al territori, com el CIARGA (Santa Margarida i els Monjos) i el CIUDEB (Subirats).
Arnabat insistí en la necessitat que els Ajuntaments i les entitats que treballen per la Memòria Democràtica tinguessin el recolzament de la Generalitat i es fessin partícips de la seva definició i gestió. Però, Arnabat també ha assenyalat el que considera principals dèficits que considera que hi ha en l’actual Projecte de Llei, com ara la manca d’una Memòria econòmica que acompanyi el projecte i que garanteixi la seva aplicació un cop s’aprovi. O la manca de protagonisme en la llei dels/les resistents, dels/les lluitadores per la democràcia, davant d’un excés pes de les víctimes. Perquè el que cal, va assenyalar, és, a més de reconèixer les víctimes, reconèixer les trajectòries personals i col·lectives per la democràcia al nostre país. Perquè és aquesta voluntat i compromís de lluita per la igualtat i la llibertat el que ha de posar en valor una Llei de Memòria Democràtica. També criticà Arnabat que la Llei no definís en el Preàmbul el que entén per Memòria Democràtica; i que es deixessin de banda les víctimes de la repressió laboral tant freqüent durant el Franquisme (acomiadaments, multes, llistes negres).
PUBLICITAT
PUBLICITAT