CONSUM D'AIGUA
16-11-2023 13:07
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La sequera ofega les comarques del Penedès i Garraf. Després de tres anys de pluges insuficients i temperatures excessivament altes, el territori no pot disimular les cicatrius de la sequera, mentre el Govern es prepara per declarar en els propers dies l'estat de "preemergència" al sistema Ter-Llobregat, que es decanta per reduir pressió a la xarxa d'aigua abans que tallar-ne el subministrament, si s'agreuja la sequera. La realitat és que les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès consumeixen uns 110 litres d'aigua per persona al dia, però el Garraf supera els 130 litres i el Baix Penedès, els 165. No és casualitat que aquesta última comarca formi part del 0,9% de territoris de la Unió Europea en estat d'alerta per sequera, segons dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus. Una de les cicatrius més evidents al territori la trobem als boscos. Ecologistes del Garraf ha alertat aquesta setmana que la sequera persistent sumada a la pujada de temperatures està provocant un estrès hídric molt important a la major part de masses forestals de la costa del Garraf, que inclou una mort forestal generalitzada en alguns sectors.
Catalunya està vivint l’episodi de sequera més greu des de l’any 1916, el primer des del qual es tenen registres. La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més sever, la sequera dels anys 2005-2008. La ratxa seca acumula ja 31 mesos (llavors van ser 19) i el 50% del territori català s’ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm. Per tornar a una situació de normalitat caldria una precipitació equivalent a la pluja que cau de mitjana a Barcelona al llarg de tot un any. Però, segons el Servei Meteorològic de Catalunya no es preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.
Consum d'aigua a la comarca de l'Anoia
Consum d'aigua a la comarca de l'Alt Penedès
Consum d'aigua a la comarca del Baix Penedès
Consum d'aigua a la comarca del Garraf
El Govern preveu declarar la propera setmana l'estat de "preemergència" per sequera al sistema Ter-Llobregat. El director de l'ACA, Samuel Reyes, ha advertit que s'entra en un escenari "molt complicat" després d'una tardor molt seca i ha avisat que la situació de sequera és "molt crítica". Per això, ha explicat, es plantegen un estadi "intermig" entre l'excepcionalitat i l'emergència que permeti intensificar algunes mesures o restriccions durant el proper mes o mes i mig. Seria, ha dit, un estadi "preparatori" per a la "màxima conscienciació" i per aplicar mesures de transició cap a les restriccions més intenses, que són les que s'aplicarien en fase d'emergència. La previsió és que s'entri en aquesta fase a finals de desembre.
Imatges del pantà del Foix, sota els efectes de la sequera
En concret, la fase de "preemergència" -que formalment no és cap dels escenaris del Pla de Sequera- es preveu per a les unitats d'explotació Embassaments del Llobregat, Embassaments del Ter i Embassaments del Ter-Llobregat, les tres corresponents al sistema Ter-Llobregat, on s'inclouen les comarques del Penedès i el Garraf. Reyes ha matisat que aquest estadi intermig de preemergència només s'aplicaria al sistema Ter-Llobregat perquè és on viuen més persones i on hi ha més activitat comercial i industrial, atès que inclou l'àrea metropolitana de Barcelona: "L'esforç que podem fer des de la regió metropolitana en benefici de la resta de comarques és molt important", ha indicat. Sobre les mesures concretes que es podrien intensificar durant aquest període transitori, Reyes ha afirmat que es concretarà en els pròxims dies. Abans, volen analitzar la situació actual després de 8 mesos d'excepcionalitat. L'anàlisi es farà de forma col·laborativa "des de tots els sectors" i les mesures, ha dit, aniran entre l'excepcionalitat i l'emergència.
Importants masses forestals de la costa del Garraf moren per la sequera persistent. Foto: Les Agulles-Ecologistes en Acció del Baix Llobregat i el Garraf
Situació "realment crítica"
Reyes ha reiterat en diverses ocasions que la situació és "realment crítica" i ha remarcat que el canvi entre l'escenari d'excepcionalitat actual i el d'emergència és "molt important". Per això, esperen que la preemergència serveixi també per generar més consciència. "Com que no hi ha talls a l'aixeta potser ens costa molt de percebre que portem tres anys de sequera", ha assegurat.
Per la seva banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha destacat que és "la pitjor sequera que ha viscut mai Catalunya" i ha indicat que la pluja ha estat i continua sent "del tot insuficient". Plaja ha afirmat que s'han mobilitzat 110 milions d'euros per incrementar la disponibilitat d'aigua i que ara volen avançar-se a futurs escenaris d'escassetat. Per això, ha dit, es volen prendre mesures extraordinàries sense esperar que els embassaments més secs es trobin amb les reserves per sota del 16%, que marca l'entrada en la fase d'emergència. Actualment, les reserves d'aigua als embassaments se situen per sota del 19%.
Els embassaments, per sota del mínim històric del 1989
De fet, la setmana passada, el volum d'aigua al conjunt dels embassaments de les conques internes va caure per sota dels nivells més baixos fins ara, que dataven de fa 34 anys. Dos anys consecutius secs a finals dels anys 80 del segle passat van enfonsar els nivells de reserves a un mínim del 19,12% el 16 de novembre del 1989, tenint en compte els mateixos embassaments que actualment excepte la Llosa del Cavall, que encara no estava operatiu. El dijous passat, el percentatge va caure fins al 19,05%, i les dades més recents de l'ACA, actualitzades aquest dimarts, situen la xifra en el 18,85%, uns nivells ja sense precedents.
Reduir pressió a la xarxa d'aigua abans que tallar-ne el subministrament
El director de l'Ens d'Abastament d'Aigües Ter Llobregat (ATL), David Vila, assegura que és millor reduir la pressió d'aigua que arriba als municipis que tallar el subministrament en determinats trams del dia de cara a futures fases de la situació de sequera. Vila assegura que aquesta opció es valoraria tenint en compte la realitat de cada municipi i la seva tipologia d'habitatges, donat que els blocs de pisos necessiten més pressió que les llars unifamiliars. També ha destacat que es donaria un missatge erroni si es permetés a algunes localitats regar parcs i jardins o encendre fonts ornamentals com abans de la sequera.
Vila ha destacat que de cara a fer front a l'actual situació de sequera i als posteriors enduriments que puguin venir a partir de la setmana que ve, el Pla Especial de Sequera preveu mesures que s'apliquen directament a la xarxa de distribució. Una d'aquestes passa perquè els operadors que subministren aigua a les llars redueixin la pressió: "És millor que deixar que les canonades es quedin sense aigua, amb aquesta mesura es miren els consums per aplicar-la en major o menor grau", ha assenyalat. Aquesta mesura se suma a l'increment d'intensitat de les diferents plantes potabilitzadores i dessalinitzadores que hi ha operatives a Catalunya. Si abans de la sequera treballaven entre el 25% i el 30%, ara ho fan a ple rendiment, fet que permet subministrar 80 hectòmetres cúbics d'aigua de nou curs a la xarxa.
Imatges del pantà del Foix, sota els efectes de la sequera
A més, ha recordat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va anunciar una línia de subvencions de fins a 10 milions d'euros per a construir nous pous, reactivar-se en desús i potabilitzar-ne l'aigua en cas que estigués contaminada, i activar masses aqüíferes subterrànies. Després de la bona resposta a les llars, també destaca que cal un esforç més per traslladar la política de l'estalvi fora de casa, reduint el consum d'aigua en espais comuns com gimnasos o llocs de feina.
Amb tot, Vila descarta que es pugui permetre a algunes localitats flexibilitzar les restriccions, després de constatar que la manca de reg en parcs i jardins està provocant la mort de gespa i arbres. De la mateixa manera, descarta ara per ara la reobertura de les fons ornamentals: "Donaríem missatges erronis a la població, cal estudiar com fer ús d'aigua regenerada amb funcions com el rec, però hi ha usos que estan expressament prohibits", ha recalcat.
L'estiuet de Sant Martí ha deixat rècords de temperatura de novembre al litoral i prelitoral
Després d’uns primers dies de novembre amb ambient fresc per l’època, entre el diumenge 12 i el dimarts 14 de novembre Catalunya ha viscut un episodi de temperatura clarament superior a la normal, sobretot prop de la costa. L’ambient suau ha estat provocat per la circulació zonal al continent europeu, amb altes pressions i una massa d’aire força càlid a la península Ibèrica. El vent de ponent a nivells baixos ha fet que l’ambient arribés a ser calorós a les comarques properes al litoral, amb valors excepcionals.
La pujada de la temperatura ja es va deixar notar el diumenge 12 de novembre, sobretot al Camp de Tarragona i en alguns sectors de les Terres de l’Ebre, amb 20 ºC de matinada i màximes per sobre dels 25 ºC, arribant fins als 27,7 ºC a Alcanar (Montsià). L’endemà, el dilluns 13 de novembre, la temperatura no va ser tan alta de matinada (llevat d’algunes àrees de muntanya), però al migdia es va enfilar més que el dia anterior i la màxima va superar els 25 ºC a bona part del litoral i prelitoral, amb 28,0 ºC a Mieres (Garrotxa) o 27,9 ºC a Aldover (Baix Ebre). El dimarts 14 de novembre, la temperatura va tocar sostre, amb mínimes de matinada per sobre dels 19 ºC a punts de la Costa Daurada i al centre de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la màxima, va tornar a superar àmpliament els 25 ºC prop de la costa, amb més de 28 ºC a l’interior de la comarca de la Selva, fins a 29,8 ºC a Sils o 29,5 ºC a Fogars de la Selva. El dimecres 15 de novembre la temperatura ha baixat, però la matinada encara ha estat molt suau al sud, amb 19,3 ºC de mínima a Aldover (Baix Ebre).
Rècords de calor al litoral i prelitoral
El dilluns 13 i sobretot el dimarts 14 de novembre és quan s’han assolit les màximes més altes de l’episodi, amb rècords concentrats a les comarques del litoral i prelitoral, sobretot del Camp de Tarragona fins al Pla de l’Estany, i una temperatura elevada però no tan excepcional a la resta del país. L’Observatori Fabra de Barcelona va mesurar 26,4 ºC el dia 14, igualant la temperatura més alta en un mes de novembre dels seus 120 anys de dades ininterrompudes, un rècord vigent des del 9 de novembre de 1985. El dilluns dia 13 la màxima havia estat de 25,1 ºC, la tercera més alta de la sèrie, també per darrere dels 25,8 ºC del 10 de novembre de 1985. Al centre de la ciutat, dimarts la temperatura màxima va superar els 27 ºC, amb 27,3 ºC al Raval.
La sequera fa estralls als boscos de la Catalunya Central: un de cada deu arbres està tocat de mort
Un de cada deu arbres de la Catalunya Central està greument afectat per la sequera. De fet, a les finques que estudia el Departament d'Acció Climàtica, el percentatge d'arbres amb símptomes de sequera ha passat del 12% al 80%. Unes xifres que posen en evidencia com la falta de pluges s'acarnissa als boscos de la Catalunya Central, on ja hi ha grans extensions d'arbres morts. La directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, subratlla la importància de tallar-los perquè incrementen el risc d'incendi i són un perill per a la seguretat. Per això, Acció Climàtica ha aprovat ampliar els ajuts per a la gestió forestal dels boscos privats. En total, s'ha passat dels 3 MEUR l'any 2022 als 5,5 MEUR aquest 2023. Fa tres anys que Catalunya pateix sequera. És la més intensa i extensa del darrer segle i tot plegat està portant la vegetació al límit. De fet, està en una situació de decaïment i mortalitat que, en molts indrets del país, no s'havia vist mai abans. A les comarques del Bages, el Moianès i Osona –de les més forestals del país- hi ha grans extensions on els arbres es troben inicialment morts en peu.
La sequera redueix "dràsticament" la població de crancs autòctons i nàiades als rius
La població de crancs autòctons i nàiades -petxines- als rius de Catalunya s'ha reduït "dràsticament" per culpa de la sequera. En algunes zones com, per exemple, la conca del Llobregat, s'han arribat a perdre la meitat d'aquests invertebrats. Això representa un greu perill per a la biodiversitat, ja que les dues espècies ajuden a conservar els ecosistemes. "No ens ho podem permetre tenint en compte la gran davallada de biodiversitat que patim a Catalunya", explica Núria Vall, biòloga d'Adeffa i responsable del centre de conservació i recuperació Comadoca. Per mirar de preservar totes dues espècies, des del centre fan rescats de crancs i nàiades, i també actuen en trams de rius perquè s'hi acumuli aigua i puguin viure.
Els crancs autòctons i les nàiades són espècies en perill d'extinció, i ja fa temps que estan en risc de desaparèixer. En el cas dels crancs, la introducció de crancs invasors -que són portadors d'una malaltia que acaba matant l'autòcton- n'ha reduït molt la població. De fet, ara gairebé només n'hi ha a les capçaleres de riu o en zones molt concretes, fins al punt que hi ha poblacions que han arribat a desaparèixer del tot. I, en el cas de les nàiades, la poca aigua i l'augment d'espècies invasores desplaça la població de peixos autòctons, que són necessaris perquè les nàiades puguin reproduir-se.
Imatges del pantà del Foix, sota els efectes de la sequera
20.000 hectàrees de bosc rebran tractament biològic contra la processionària del pi
Al voltant de 20.000 hectàrees de bosc rebran tractament biològic des de l'aire per controlar la processionària del pi. N'ha informat el departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que ha explicat que s'intervindrà amb avionetes i helicòpters sobre zones forestals de 39 municipis de vuit comarques catalanes. Segons la conselleria, enguany s'ha detectat un lleuger augment de la superfície afectada greument per la plaga. Amb tot, ha indicat que ha quedat demostrada l'efectivitat de les accions que es fan per combatre-la. Malgrat la sequera i les elevades temperatures de l'hivern passat, el percentatge de pinedes amb algun grau d'afectació per aquest insecte s'ha mantingut estable i s'ha situa voltant del 15%.
PUBLICITAT
PUBLICITAT