Vegueria del Penedès

NOMOFÒBIA

Els mòbils s'allunyen de les aules


Redacció Vilanova i la Geltrú

14-12-2023 8:52

El govern estatal proposarà a les autonomies prohibir el mòbil a primària i regular-lo a secundària mentre que el Consell Escolar de Catalunya eleva a Educació l’informe que aposta per restringir el mòbil als instituts en lloc de prohibir-lo

Els mòbils s'allunyen de les aules. ACN

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

El govern estatal proposarà a les autonomies prohibir el mòbil a primària i regular-lo a secundària mentre que el Consell Escolar de Catalunya ha elevaxt a Educació l’informe que aposta per restringir el mòbil als instituts en lloc de prohibir-lo. Diversos centres educatius del Penedès i Garraf ja apliquen des d'aquest curs restriccions de l'ús del mòbils dels alumnes davant l'alarmant dependència dels menors i l'escassa interacció que tenen entre ells als espais comuns dels centres educatius. El pedagogs alerten que les adolescents cada cop tenen més problemes per relacionar-se cara a cara amb els seus companys, però les primeres experiències al territori amb la prohibició de l'ús dels mòbils s'han trobat amb l'oposició de les famílies, que reivindiquen el seu dret a estar en contacte amb els menors en l'horari lectiu. 

Prohibir el mòbil a primària i regular-lo a secundària

El Ministeri d'Educació proposarà a les Comunitats Autònomes prohibir el telèfon mòbil a primària i regular-lo a secundària. Si la mesura tira endavant, els nens no podran utilitzar telèfons mòbils a l'escola fins als dotze anys, i a partir d'aquesta edat només ho podran fer sota supervisió i demanda del professor, en cas que sigui necessari per al projecte pedagògic de la seva assignatura. La ministra Pilar Alegria ha explicat la iniciativa en roda de premsa i ha afegit que el ministeri té previst dur la proposta a una reunió el gener vinent amb les autonomies i el Consell Escolar. Alegria també ha indicat que buscarà consensuar la mesura amb els diferents actors implicats.

Segons ha afegit la ministra, la proposta per a secundària inclou també que els alumnes no puguin fer servir els aparells ni a l'hora del pati ni al menjador, en els centres on s'ofereix aquest servei per a l'etapa de secundària. Segons ha afegit la ministra, la proposta per a secundària inclou també que els alumnes no puguin fer servir els aparells ni a l'hora del pati ni al menjador, en els centres on s'ofereix aquest servei per a l'etapa de secundària. "L'educació no pot ser la resposta a tot però sí ha de ser part de la solució", ha afirmat la ministra. El Ministeri també es compromet a seguir treballant en la formació digital de docents i alumnes per assolir un us "correcte i saludable" dels dispositius mòbils, així com el coneixement i els riscos i beneficis del mateix. 

El Consell Escolar vol escoles lliures de telèfons

Aquesta setmana, el Consell Escolar ha elevat al Departament d’Educació el seu informe sobre l’ús dels mòbils als centres educatius, que aposta per restringir-los a secundària, sense entrar en la prohibició. Sí que aposta per escoles lliures de telèfons a primària. Amb aquest document, el departament redactarà unes instruccions i uns criteris marc que es faran arribar a tots els centres educatius durant el mes de gener. Durant els mesos següents, els centres podran impulsar el debat amb les famílies i regular l’ús del mòbil d’acord amb el marc establert, que respectarà els criteris marcats pel Consell Escolar.

En el cas que els centres ja en tinguin regulat l’ús, s’adequaran al nou marc general si ho consideren necessari. Aquest és el resultat del procés participatiu que va engegar el consell escolar per indicació de la consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, per abordar la regulació d’aquests dispositius, i que aquest dimarts s’ha presentat al ple. Segons s’ha acordat, el CEC continuarà debatent sobre l’ús del mòbil, tot i que el Govern seguirà amb el camí previst en la regulació dels dispositius a partir de l’informe que s’entregarà formalment al departament, un cop complerta la funció de consulta i participació que estatutàriament exerceix el ple.

Educació, a través de la Inspecció d’Educació, acompanyarà els centres en aquest procés per tal que en el curs 2024-2025 tots hagin regulat l’ús d’aquests aparells d’acord amb la seva comunitat educativa. En línies generals, la regulació hauria de definir clarament quin és l’ús del mòbil en els diferents espais educatius i les activitats no lectives, l’espai de menjador, les extraescolars i les sortides i viatges.

En l’informe presentat al Consell Escolar s’apunta que, a més d’afectar tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, docents, personal d’atenció educativa, monitoratge i famílies) per garantir-ne la coherència i la corresponsabilitat, també s’hauria d’adaptar a cada etapa educativa. Concretament, es proposa ser més restrictiu a l’ESO que als ensenyaments postobligatoris, i la majoria dels sectors proposen que la primària sigui una etapa lliure de mòbils.

El document també conclou que cal promoure l’ús de les TIC en l’aprenentatge de l’alumnat i garantir una educació en cultura digital i bon ús del mòbil, per no negligir l’objectiu d’assolir les competències digitals que estableix l’actual currículum educatiu. El document de conclusions també recull aportacions més enllà de les visions majoritàries. Per exemple, el sector docent ha proposat que el marc que estableixi el departament sigui únic per a tots els centres, i el sector d’alumnes ha demanat parlar de protocols i no de reglamentacions, per evitar relacionar la regulació del mòbil únicament amb prohibicions i restriccions. Alguns dels representants de docents i famílies, segons recull el document, han manifestat la necessitat de prohibir el mòbil als centres fins als 16 anys.

El president del Consell Escolar, Jesús Vinyes, ha remarcat que el consens està en la restricció dels mòbils, i en funció de l’edat que pertoca. “El tema de la prohibició no és un consens total, hi ha un sector que opina que s’haurien de prohibir del tot, i un sector molt ampli que opina que s’ha de restringir”, ha explicat.

Vinyes ha apuntat que els nens reben un telèfon als 10 anys de mitjana. “Si es prohibeix en uns espais però les famílies continuen comprant mòbils als 10 anys i abans, hi ha un problema social de confusió”, ha indicat el president del CEC, que ha constatat que es tracta d’una qüestió que depassa els centres.

Un 36% d'alumnes de 4t d’ESO utilitza el mòbil més de 3 hores al dia

L’Enquesta d’hàbits de salut que ha impulsat la Diputació de Barcelona a alumnes de quart d’ESO assenyala que el 36% dels alumnes utilitzen el mòbil més de 3 hores al dia, i un 35% entre 1 i 3 hores diàries. A més, un de cada quatre (24%) juga a videojocs més de 2 hores diàries, i el 34% hi juga entre 1 i 2 hores diàries. Pel que fa a la visualització en línia de sèries, pel·lícules, etc., el 40% hi dedica entre 1 i 2 hores diàries, i el 26% més de 2 hores. Cal recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no passar més de 2 hores diàries utilitzant pantalles.

Els patrons d’ús d’aquestes pantalles ha canviat en els darrers anys, incrementant-se el seu ús diari de forma significativa. Per exemple, el curs 2015-2016 un 36% dels nois i un 4% de les noies de 4t d’ESO jugava a videojocs en dies laborables, percentatges que ara arriben al 51% i 11% respectivament. També creix l’ús diari de xarxes socials: el 62% dels nois i el 77% de les noies les utilitzen de dilluns a divendres, el que suposa un creixement de 20 i 13 punts percentuals, respectivament, respecte al curs 2015-2017. Encara més notable és el creixement de les xarxes socials en cap de setmana, on l´ús s’ha pràcticament duplicat respecte a fa 7 anys en ambdós sexes.

Percentatge d’ús entre estudiants de 4rt d’ESO segons el sexe

L’ús excessiu de pantalles s’entén com aquell que fa als usuaris desatendre o els impedeix fer altres activitats necessàries. En aquest sentit, el 41,3% dels alumnes de 4t d’ESO reconeix que en algun moment desatenen les seves obligacions per connectar-se a internet. Un 45,4% admet que en algun moment passa més temps navegant que amb els amics, situació que el 8,2% reconeix que passa “sempre”. A més, un de cada cinc ha preferit internet que fer esport en algun moment.

El percentatge d’estudiants de 4t d’ESO que declara fer bastants cops un ús “excessiu” d’internet se situa en el 40,2%, percentatge que pràcticament duplica el del curs 2015-2017 (21,9%). Els col·lectius adolescents que fan un ús més excessiu d’internet són els immigrants, especialment els de primera generació; els procedents de famílies monoparentals i altres situacions de convivència, i aquells amb baix nivell socioeconòmic.

El perfil de l’adolescent amb addicció a pantalles

El Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències, SPOTT de la Diputació de Barcelona, té com a missió oferir suport als serveis socials municipals i als consells comarcals, en el seu cas, en la prevenció, detecció i atenció dels adolescents i joves amb problemàtica d’addiccions a substàncies i a les pantalles; i en l’orientació a les seves famílies. Els usuaris hi arriben derivats des dels serveis socials bàsics municipals. Des de l’inici del programa de pantalles al 2016, l’SPOTT ha atès 209 usuaris, 70 dels quals en els 9 primers mesos de 2023. El perfil dels usuaris del programa de pantalles de l’SPOTT és d’un adolescent (81,83% són nois) amb una edat mitjana de 14,6 anys i que en un 75% dels casos presenta patologia dual. Pel que fa a l’abús principal relatiu a pantalles, en els nois és bàsicament en videojocs i en les noies en xarxes socials.

Impacte en la salut

Un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya ha tret a la llum l'impacte de la sobreexposició digital en la salut mental del col·lectiu: el 20 % dels joves presenten símptomes d'insomni, un 40 % diu que es connecta per no sentir-se sol i el 81 % pateix nomofòbia (por a estar sense el mòbil). Segons els experts consultats, aquestes patologies creixents són aprofitades per organitzacions de tota mena per atraure més usuaris joves amb diferents estratègies de màrqueting.

Un altre punt rellevant és que el model de consum de continguts digitals és molt desigual entre els joves i els factors que el determinen no es poden entendre sense conèixer el seu estil de vida. Els joves amb millor comprensió lectora són els que tenen més estudis, que a la vegada viuen en un entorn socioeconòmic més favorable i duen a terme més activitat física i d'oci fora de casa. "L'edat, la classe social i els hàbits d'oci marquen la capacitat d'absorció de coneixements", confirma Garcia Brustenga.

Els casos de miopia més greus es multipliquen per sis entre els adolescents

Els casos de miopia més greus, els de més de sis diòptries, ha passat d'afectar l'1,3% dels adolescents miops de 12 a 18 anys a afectar el 8,2% en cinc anys, del 2017 al 2022. És una de les conclusions de l'informe 'L'estat de la salut visual dels adolescents a Espanya', presentat per l'associació Visión y Vida, la Fundació Mapfre i Correus Express. L'estudi constata que l'evolució miòpica és cada cop més forta i destaca que gairebé un de cada tres joves de 12 a 18 anys és miop. A Catalunya, sis de cada deu adolescents afirma que no s'hi veu bé o que podria veure-hi millor, per damunt de la mitjana espanyola. Els experts vinculen l'empitjorament de la visió a l'ús de pantalles, el poc temps d'oci a l'exterior i els hàbits de vida.

L'estudi neix dels resultats obtinguts per tres vies: més de 4.000 tests fets en el marc de la campanya 'Veure la vida en 4K', un informe poblacional de test autorespost per més de 3.000 joves de 12 a 18 i una anàlisi de 763 miops que van acudir a l'òptica el 2017 i van tornar-hi el 2022, fet que permet comprovar la progressió de la seva miopia. Amb tota la informació recopilada, l'informe conclou que hi ha un desplaçament generalitzat dels valors cap a les diòptries més altes. Dels 763 miops de qui s'ha analitzat com ha progressat la visió, aproximadament un 1% se situava el 2017 en la franja de miopia magna (més de sis diòptries), mentre que aquest grup augmenta fins a un 8,2% el 2022.

En paral·lel, la meitat dels joves (60% en el cas de Catalunya) creu que s'hi veu malament o que podria veure-hi millor. A més, una gran quantitat de menors perceben molta simptomatologia de problema visual. Entre el 37,1% i el 45,3% manifesta veure doble la pissarra, el 25,1%-20,3% hi veu millor si es tapa un ull; entre el 34,8%-47,2% entretanca els ulls per a veure-hi millor, o el 41,3%-40,3% té sequedat ocular quan fa ús de les pantalles.

A banda, dels més de 4.000 tests fets en el marc de la campanya 'Veure la vida en 4K' es desprèn que set de cada deu joves de 12 a 18 anys necessita ulleres o lents de contacte per veure-hi bé i que més de la meitat dels enquestats té miopia. També destaca que set de cada deu enquestats utilitza el mòbil a les fosques abans d'anar a dormir i que quatre de cada deu senten sequedat ocular quan abusen de les pantalles. Dels tests visuals fets, es manifesta que un de cada tres joves té hipermetropia i que un 4,2% supera ja les sis diòptries i pateix miopia magna.

En definitiva, els experts assenyalen que la miopia és una pandèmia del segle XXI i que cada cop hi ha més joves miops i per això creuen que és necessari fer un senyal d'alarma. Segons Eva Arranz, doctora de Fundació Mapfre, això s'explica perquè ara es fa servir menys la visió de lluny i molt la més pròxima. Tot i que la miopia té un caràcter hereditari, ha explicat en roda de premsa, hi ha hàbits que poden contribuir a alentir la progressió, com ara fer esport o oci a l'exterior, una alimentació saludable o un ús adequat de les pantalles, així com ajustar-ne la llum, fer descansos o limitar el temps per edat.

Elisenda Ibáñez, presidenta i coordinadora (òptic-optometrista) de l'associació Visión y Vida, ha afegit que el problema rau en el fet que se li demana a l'ull que es passi més de deu hores diàries mirant de prop.

Evitar l'ús de pantalles abans dels 7 anys

Lluís Bielsa, vicepresident de Visión y Vida, ha assenyalat que el sistema dels menors de set anys no està desenvolupat per enfrontar-se a les pantalles i, per això, el millor és limitar el seu ús fins passada aquesta edat. "El desenvolupament i maduresa del sistema és crític en els primers anys de vida", ha indicat. Mirar una pantalla petita implica un esforç d'enfocament i acomodació, perdre la visió tridimensional o un desequilibri pel fet de no tenir un estímul visual perifèric, entre altres. A més, durant l'ús de pantalles es redueix la freqüència de parpelleig i l'ull es resseca.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.