CURS 2023/24
04-01-2024 9:32
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
En plena sacsejada dels catastròfics resultats de l'informe PISA a Catalunya, la comunitat educativa del Garraf reclama des de fa temps un desplegament real del Decret 150/2017 sobre l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Enguany el Garraf celebra els quaranta anys de la declaració de comarca pilot en educació inclusiva. Però continuen mancant molts recursos per assolir uns entorns educatius que, "tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d'èxit a tots els alumnes en el marc d'un sistema inclusiu", tal com resa el preàmbul de l'anomenat Decret. Precisament l'enorme i creixent diversitat a les aules és un dels hàndicaps per poder abordar una bona educació. A les aules cada cop es manifesta més una diferència d'infants d'entorns vulnerables, la forta acollida d'immigració i la incessant demanda d'infants amb necessitats especials. Tots aquests aspectes també han de ser contemplats en un sistema inclusiu.
La coordinadora de les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) i les direccions dels centres tant públics com concertats de la comarca demanen al govern de la Generalitat i als municipis més mans i recursos per poder culminar el desplegament del Decret. "El llençol és curt, no hi ha prou recursos per atendre totes les necessitats que hi ha, sobretot per tota la diversitat existent. La comunitat educativa ens hem cregut que el sistema és inclusiu, perquè és ideal i el més just. I des del Departament se'ns diu que anem cap a una inclusió, això ha de deixar de ser només un titular. Per assolir la inclusió no només cal un canvi de patró mental, calen recursos. Actualment, no totes les necessitats especials que tenim queden cobertes. Són atencions que cal molta energia, si les atenem, desatenem altres necessitats", diu Francesc Martí, director de l'Escola Sant Jordi, a qui li caldrien set docents i educadors més per cobrir les necessitats, per posar un exemple de les necessitats d'un centre públic.
Irene Ferrer, directora d'Infantil i Primària, de l'Escola El Cim, un centre concertat, amplia el focus de la problemàtica, "l'escola és aquell lloc on va a parar tot. S’han disposat més hores d'atenció escolar perquè les famílies puguin treballar sense dependre dels infants. Patim una sobrecàrrega d'accions a l'escola molt gran: menjadors, també de famílies amb pocs recursos, vacunacions, revisions mèdiques, educació emocional o sexual i ara possiblement prohibició i bon ús dels mòbils. Per atendre això calen recursos i hores de preparació, si no possiblement ja estem donant una mala educació". Precisament l'ensenyament concertat no ha sortit tan mal parat al darrer informe PISA. Els docents de la concertada reivindiquen també un millor finançament i l'equiparació de condicions laborals amb la pública, "i no parlo de sou, parlo d'hores de classe i hores de preparació, coordinació, guàrdia, aspectes que hem de posar amb voluntat altruista i vocacional", afegeix Ferrer.
Meritxell Ferrer, de l'AFA de l'Escola Sant Jordi, i membre de la coordinadora del Garraf, comença per lamentar la retallada "dràstica del 50%" de les vetlladores per ajudar a infants amb necessitats profundes, de mobilitat a l'autisme, passant per diferents trastorns, que demanen d'atenció individualitzada”. Ferrer reconeix l'augment de dotacions de personal especialitzat dels suports intensius per a l'escolarització inclusiva (SIEI), "però calen hores de vetlla, aquests professionals si fan de vetllador deixen de fer altres coses absolutament necessàries. Al Sant Jordi la generalitat cobreix dues hores de vetlladora, la tercera hora la paguem l'AFA. D'altra banda, la formació pel monitoratge de menjador d'extraescolars no està adaptada per aquestes necessitats especials. La podríem pagar els pares i mares, però clar, en una escola inclusiva hauria d'incloure en el 100%", diu la mare.
Pels ajuntaments i el Consell Comarcal del Garraf, la coordinadora d'AFA també té un seguit de greuges i peticions. "Les famílies hem d'avançar 12.000 € de les beques de menjadors que es cobren al cap de dos mesos. Les ajudes municipals esportives o de biblioteca tenen un retard de dos anys. Les famílies en molts casos hem de posar els ventiladors per l'adaptació climàtica", indica Meritxell Ferrer.
L'Escola Margalló és la més allunyada del centre de Vilanova i la Geltrú. La seva AFA reclama una xarxa de carril bici a les escoles que hauria de connectar a la general del municipi. Les famílies del Margalló demanen canviar el criteri de subvencions de monitoratge amb nens de necessitats especials que actualment només es concedeixen a infants empadronats a Vilanova.
Els ajuntaments tenen competències en la planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha adreçat aquest 2023 en ajuts a l'escolaritat 165.000 €, subvencions a entitats AFA 20.000 €, ajuts a la mobilitat 9.000 €, en reparació d'escoles públiques 360.000 €, la llum a escoles de primària pública 320.000 €, aigua 32.000 € i el gas 170.000 €.
Rosalia Márquez Rasero, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, confirma que alguns ajuts els avancen les famílies. "Ens hem trobat en entrar al govern que hi havia uns pagaments d'ajuts a l'escolaritat i al desplaçament que encara s'havien de pagar de l'any passat. Em vaig reunir amb la direcció d'algunes escoles. La normalitat és que les subvencions si tenen una justificació es pagui a la totalitat. Però no a dos anys vista, segurament hi ha problemes de tresoreria. Veurem com ho podem solucionar, perquè sabem que significa per les escoles i famílies", diu la responsable municipal en Educació.
Quant a l'adaptació climàtica a les escoles enguany el Departament va decidir avançar la data coincidint amb l'allargament de l'estiu climàtic. "El govern va dir que faria una inversió per poder adaptar les classes amb els ventiladors. Algunes escoles en tenen d'altres no. Amb les nostres capacitats, hem facilitat alguns ventiladors de propietat de l'Ajuntament. L'únic que podem fer és traslladar les mancances als Serveis Territorials. S'han instal·lat alguns tendals en algunes escoles. Tenim competència del manteniment, però les inversions no ens corresponen, això és cosa del Departament", apunta Rosalia Márquez.
Una problemàtica de ciutats que contínuament reben nous residents, com Vilanova i la Geltrú, és la matrícula viva, que acaba desfent tots els plantejaments i fins i tot les ràtios. “La matrícula viva sempre porta alguna necessitat especial. Gent que no coneix la llengua catalana, si saben castellà encara hi ha una interactivitat, però l’any passat ens va arribar un nen amb ucraïnès amb autisme, ens comunicàvem amb el Google Translate. Ens calen aules d’acollida d’avui per demà. Però en canvi hem d’esperar a tenir determinat nombre d’alumnes perquè el Departament ens concedeixi una aula d’acollida. De moment com fem aquesta transició dels alumnes que acaben d’arribar?”, es pregunta Francesc Martí.
L'1 d'octubre va entrar en funcionament el nou Servei Territorial d'Educació de la Generalitat de Catalunya al Penedès. En formaran part les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès, Anoia i Garraf. Donarà servei a 353 centres educatius de les diferents etapes i a més de 84.600 alumnes, amb una plantilla pública de professorat de 6.633 docents i 610 dotacions de personal d'administració i serveis i personal d'atenció educativa. Després de moltes càbales, finalment la seu del Servei Territorial s'ha ubicat al Vendrell. Fonts del Departament assenyalen que aquesta nova distribució respon a la reorganització del territori en vegueries i que ha de permetre una major proximitat en la gestió de les necessitats del territori i els recursos de la Generalitat, "són més mans a treballar per poder agilitzar les respostes i acompanyament que necessita el territori", assenyala la font governamental.
El Departament d'Educació reconeix que calen més recursos humans i econòmics, i segons apunta destinarà el seu pressupost en posar més professors i personal especialitzat a les aules. "S'ha millorat en la detecció de les necessitats educatives dels alumnes i això ha evidenciat la gran diversitat que hi ha a les aules. També hi ha nous programes que han de donar resposta al benestar emocional de l'alumnat perquè pugui seguir el seu aprenentatge. El desplegament d'aquests recursos s'anirà fent de mica en mica, valorant l'impacte que tenen en els centres. És el cas dels COCOBE i les aules SIEI o SIEI+", indica una font del Departament d'Educació.
El professorat, en la seva extensa majoria, està d'acord que el Decret d'Inclusió és molt encertat i marca un sistema realment ideal. Però des d'un bon principi han faltat recursos. La idea que la inclusió és un camí de llarg recorregut, i que realment s'ha avançat molt en aquest camí és correcte. Però la realitat social del país, fa que les demandes augmentin i a més siguin molt variades com més agilitat en la constitució d'aules d'acollida per a infants immigrants i sobretot molts més vetlladors, a part de la necessitat ingent de professors i educadors.
"S'han completat el desplegament dels recursos previstos, però la complexitat és molt gran i en caldrien més, i també cal fer més cultura inclusiva a la societat i a la comunitat educativa, no tant als claustres docents. Als centres educatius cal continuar desplegant les mesures i suports universals que permetran optimitzar els recursos d'enfocament universal, i reforçar l'acompanyament a les famílies i la detecció de l'alumnat a través dels serveis educatius, que s'han reforçat a tal efecte, com els CREDA, serveis de suport als centres educatius en l'adequació a les necessitats especials de l'alumnat amb greus dificultats o els CRETDIC, un servei d'assessorament i de suport tècnic a la tasca docent i a la tasca dels serveis educatius amb la finalitat d'afavorir la inclusió", explica la mateixa veu governamental.
La consellera d'Educació Anna Simó ha fet una crida a un compromís compartit de país per l'escola inclusiva apostant per un lideratge del Govern compartit amb els grups parlamentaris i la comunitat educativa. "En aquest sentit, és fonamental el treball interdepartamental per poder atendre la discapacitat i la malaltia, i facilitar l'atenció educativa de tot l'alumnat. La consellera ha proposat tenir en compte les conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Desplegament d'un Sistema Educatiu Inclusiu, que es va constituir al Parlament el 2021, i de la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu, integrada per representants de diferents sectors (famílies, entitats, administracions públiques, alumnes, professorat i experts del món universitari), que des de 2022 funciona com a òrgan de participació social i institucional", explica la font del Departament.
Per tot el que s'ha exposat és evident que falten recursos per assolir una bona educació, sobretot inclusiva. Per a molts pedagogs i sociòlegs potser caldria avançar també amb una societat inclusiva. Tant que se li demana al professorat i a les escoles, en canvi, l'autoritat dels mestres ha perdut poder. Les famílies no només decideixen molt, però a més han cedit l'educació i molta tutela dels seus fills als centres. Els reptes són molt grans, masses, sobretot en competència en unes dinàmiques digitals o de xarxes molt més atractives que els continguts curriculars tradicionals. La cultura de l'esforç, incloent-hi la lectura, no estan de moda, en aquests temps.
PUBLICITAT
PUBLICITAT