UN IDIL·LI D'ANYS
25-01-2024 15:53
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un grup d'opinió de Cunit ha iniciat una campanya perquè el municipi s'adhereixi a la comarca del Garraf. Els motius són clars. Cunit ja forma part del Consorci Sanitari de l'Alt Penedès-Garraf, amb l'hospital Sant Camil de referència, molts dels seus joves completen els seus estudis professionals i d'enginyeria a Vilanova i la Geltrú, ciutat que a més exerceix de pol comercial i de serveis per la majoria d'habitants de Cunit. "És més fàcil mirar cap a Vilanova que cap al Vendrell. I anar-hi també, per proximitat, per facilitat, sobretot per transport públic. Mirem el Vendrell contra natura", diu Carles Adam, portaveu del grup d'opinió Cunit al Garraf.
La morfologia actual de la població de Cunit, de prop de 17.000 habitants, és de gent bàsicament provinent de l'àrea metropolitana de Barcelona, atrets per les segones residències dels seus familiars que van comprar habitatges als anys vuitanta i pels pisos molt més econòmics que al Baix Llobregat o del Barcelonès. Cunit té ara unes dinàmiques socials i comercials metropolitanes molt més semblants a una ciutat mitjana, com Vilanova i la Geltrú de prop de 70.000 habitants.
El creixement de població de Cunit ha sigut espectacular en els darrers anys. El segle XV, la pesta negra va causar una gran mortalitat entre els seus habitants. A finals del segle XVI, a Cunit , només hi consten 10 famílies. La població, eminentment pagesa, no va créixer gaire més des de llavors. El 1960 hi havia 290 persones. Però en els darrers seixanta anys ha crescut un 4.000 %, fins als prop de 17.000 persones d'avui.
Hi ha algunes raons històriques perquè Cunit passi al Garraf. El document més notable que fa referència a Cunit és la carta de població que atorga el rei Jaume I, l'any 1274, al Castell i poble de Cubelles i la població de Vilanova de Cubelles, que es transformen en viles reials. El terme del Castell de Cubelles el componen en aquesta època les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur, Cunit, amb els llocs d'Enveja (avui Sant Joan) i Adarró (avui Sant Gervasi).
Quan es va fer la divisió territorial de Catalunya de 1936 es va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya. Llavors Cunit ja va demanar integrar-se al Garraf, però es van fer valer arguments més aviat orogràfics, concretament el límit del riu Foix, per no admetre la sol·licitud. Així el límit comarcal coincidia també amb el límit provincial. La distribució en comarques va ser vàlida durant la II República del 1936 al 1939. Posteriorment es va mantenir en l'àmbit acadèmic. El 1987 es van restaurar les comarques i Cunit va tornar a demanar la inclusió al Garraf, que novament va ser denegada.
Avui en dia els arguments geogràfics han guanyat pes per la incorporació de Cunit al Garraf. Hi ha elements que marquen una clara mobilitat cap al Garraf. A part que el municipi forma part del Consorci Sanitari Alt-Penedès Garraf des del 2018, també forma part de l'ABS Cubelles-Cunit. Quant a seguretat Cunit té la caserna dels Mossos d'Esquadra i dels Bombers a 7 km i les del Vendrell a 16 km. A l'escala esportiva, en pertànyer a Tarragona, els equips de Cunit no poden jugar amb els municipis més propers del Garraf i a vegades han de competir amb municipis de les Terres de l'Ebre.
Si parlem de transport públic, Cunit forma part de l'ATM de Barcelona, en la tercera corono metropolitana, "el Garraf és a la segona corona metropolitana, i això ens ajudaria a fer més pressió per tenir un millor transport públic que connecti amb Barcelona, on molts dels residents a Cunit hi mantenen el seu lloc de treball", comenta Carles Adam.
Jaume Casañas, primer tinent d'alcalde de Cunit, a part que historiador i geògraf, afegeix que "econòmicament la nostra realitat coincideix un 99% amb el Garraf, les mateixes problemàtiques, oportunitats i reptes. Amb el Baix Penedès és a la inversa. Hem de fer pinya amb els municipis on estem més ben contextualitzats. Sumar amb el Garraf ens permetrà encarar el futur d'una manera més natural i contextualitzada. La realitat ve marcada per la dinàmica de la gent. Molta gent ve a viure a Cunit de Sitges i Vilanova per l'elevat cost dels habitatges", diu el regidor per Impulsem Cunit, que va guanyar les darreres eleccions municipals.
L'actual alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, del PSC, fruit d'un pacte de govern amb Impulsem Cunit, no ha volgut posicionar-se sobre aquesta iniciativa ciutadana. "No volem implicar de moment als partits polítics, hi ha gent que està vinculada a entitats, però la gent s'hi suma a escala particular. L'objectiu és convocar una consulta popular. Ara bé, soc optimista que Cunit demani integrar-se al Garraf", explica el portaveu de Cunit al Garraf.
El grup d'opinió seguirà els següents passos: recollida de signatures, constituir-se com una plataforma, presentar la proposta al ple de l'Ajuntament de Cunit, que si dona suport, haurà de sol·licitar a la Generalitat de Catalunya realitzar una consulta popular. Si la consulta surt favorable a demanar l'adhesió al Garraf, l'Ajuntament ho sol·licitarà formalment a la Generalitat, i el Parlament de Catalunya ho ha d'acceptar.
Hi ha una part important a tenir en compte: que els municipis del Garraf s'avinguin a incorporar Cunit a la comarca. "El Garraf ens podria rebre perquè és una comarca petita de municipis, no crec que els fem nosa. Jo crec que tiraria endavant la proposta, ara bé, no pots estar a un lloc que no et volen", indica Carles Adam.
En aquest sentit, Juan Luis Ruiz, president de la Mancomunitat Penedès-Garraf, i alcalde de Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf aporta que "Si Cunit vol, ara mateix es podria incorporar a la Mancomunitat Penedès Garraf. De fet, hi ha dos municipis del Baix Penedès (Sant Jaume dels Domenys i la Bisbal del Penedès) que han estat inclosos en els serveis que presta l'ens. D'altra banda, si Cunit vol adherir-se al Garraf, és perquè hi ha un seguit de sinergies que argumenten aquesta idea, per tant, tindria tota la lògica que s'hi incorporés. La comarca guanyaria més musculatura i posicionament".
L'augment de població i el nombre de municipis no són obstacles per Juan Luis Ruiz perquè el Garraf creixi, "ja havia tingut vuit municipis, però es van fer canvis precisament per les sinergies que tenien amb l'Alt Penedès". La nova divisió territorial del 1990 n'alterà la distribució i Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls s'incorporaren a la comarca de l'Alt Penedès.
Per part del Consell Comarcal del Garraf, la seva presidenta, Mònica Gallardo, diu que "haurem d'escoltar totes les peticions que vinguin. Però de manera formal, des del Consell Comarcal del Garraf no hem tingut cap notícia. Quan hi hagi una comunicació formal portarem el debat al Consell d'Alcaldies. Això no obstant, crec que el treball en xarxa està demostrat, que a part d'unir, és efectiu. Amb Cunit hi parlem pel Penedès Marítim, tenim els mateixos problemes amb peatges, transport públic, temes sanitaris i educatius. Cunit sempre està en el nostre espai de debat". La presidenta de l'ens comarcal apunta que ja hi ha un camí fet que és el desplegament de l'ordenació territorial a través de les vegueries. Cal recordar que el Baix Penedès forma part de la mateixa vegueria del Penedès. "Entenem que hi hagi aquest neguit entre la ciutadania de Cunit. Les administracions estem obligats a facilitar la vida de les persones. Sempre dic que els consells comarcals som uns cosidors de voluntats. D'altra banda, hem de saber i valorar que significa l'ampliació de la comarca del Garraf, diu la presidenta.
Malgrat tot, els primers passos pel grup d’opinió són els de demanar que Cunit s'integri al Garraf, un tràmit que pot durar ben bé tres anys. Una altra cosa és el canvi de demarcació de Tarragona a Barcelona. Aquest és un tràmit molt més costós que té altres línies de treball. El Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol, inclou el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals.
A l'article 52 especifica que "qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals mitjançant llei orgànica". A més, la Constitució espanyola també incideix en aquest assumpte. En concret, assenyala a l'article 81 que "l'aprovació, modificació o derogació de les lleis orgàniques exigirà majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte".
Però això no preocupa tant a Carles Adam, perquè "a Catalunya existeixen diversos municipis que han canviat de comarca. També existeixen pobles que formen part d'una província, i són d'una comarca que pertany majoritàriament a una província diferent". La província és una administració de l'Estat, la comarca de la Generalitat per això és compatible en aquests casos. Per exemple, Gósol forma part de Lleida, però de la comarca del Berguedà (Barcelona). Espinelves, Vidrà i Viladrau són de la província de Girona i formen part d'Osona que és de Barcelona. A la comarca de la Cerdanya, hi ha onze municipis de Girona i sis de Lleida. Fogars de la Selva és de Barcelona, però pertany a la Selva, que és de Girona.
PUBLICITAT
PUBLICITAT