SEQUERA
23-05-2024 9:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La sequera ha afectat 66.500 hectàrees de boscos arreu de Catalunya en l’últim any, segons apunta un estudi elaborat pel CREAF amb el suport del cos d’Agents Rurals. Des de fa dotze anys anualment es tira endavant el projecte Deboscat que serveix per tenir una radiografia acurada de l’estat de salut dels boscos a Catalunya. Aquest estudi apuntava que el 2022 hi havia 33.000 hectàrees afectades per la manca d’aigua, la meitat de les que s’han detectat al llarg del 2023. Les comarques on hi ha més afectació en els arbres són la Selva, Osona, El Baix i l’Alt Empordà i el Gironès, però tot i que els arbres de les comarques del nord-est del país són els més perjudicats, la primera alerta es va disparar al massís del Garraf amb els primers pins morts per falta d'aigua.
Al mes de novembre de 2023, Ecologistes en Acció ja va denunciar que la crisi climàtica ja estava provocant canvis en el medi natural, transformant el paisatge propi de la costa catalana cap a paisatges típics de latituds més al sud i més àrides. Els ecologistes van comprovar que la sequera persistent sumada a la pujada de temperatures havia provocat un estrès hídric molt important a la major part de masses forestals de la costa del Garraf, tant al massís del Garraf, a Sitges, com a zones de Vilanova, Cubelles amb una mort forestal generalitzada en alguns sectors. Aquesta mortaldat de vegetació inclou tant pi blanc i pi pinyer (l'estrat arbori més abundant a la costa), com molts exemplars d'arbustos que estan adaptats al clima mediterrani com romaní, arboç, gatosa o càdec.
La sequera ha afectat greument la massa forestal de Catalunya i ha provocat un estrès hídric que ha acabat passant factura per a molts dels arbres. De fet, un estudi quantifica que arreu del país hi ha 66.500 hectàrees amb arbres que han quedat sense fulles o que s’han mort per la manca d’aigua. Des del CREAF recorden que Catalunya acumula tres anys d’estrés hídric. Aquesta falta d’aigua ha afectat a espècies com ara pins o alzines.
En el cas de les planifolies -faigs, roures o alzines-, són arbres que han perdut la fulla. La investigadora del CREAF, Mireia Banqué, explica que es tracta d’un “procés habitual” d’aquests arbres que ja estan acostumats al clima mediterrani i a les sequeres puntuals. Per garantir la supervivència, els arbres deixen morir les fulles. Malgrat tot, els tres anys de sequera ha debilitat les espècies i tot i que podrien rebrotar, també seran més vulnerables a plagues. La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, detalla que aquest és un dels principals riscos, que els arbres debilitats siguin presa de plagues vegetals i que això acabi repercutint en altres problemes a mitjà termini de l’estat de salut.
En el cas dels pins, la situació és diferent perquè aquells que han patit la sequera s’han mort. Es tracta de pins rojos, una espècie més freqüent a un clima del centre d’Europa i no tan acostumat a sequeres tan llargues com la dels últims anys. Ara, Sanitjas assegura que aquests arbres s’han convertit “en combustible” per a incendis i posa l’accent en la importància de treure’ls abans que no comenci l’estiu.
L’estudi elaborat pel CREAF compta amb dades que recullen els Agents Rurals al llarg de tot l’any, però amb una mostra més exhaustiva durant el setembre. Al llarg de l’any, el cos va detectant zones amb clapes d’arbres morts o afectats per la sequera. A partir d’aquí fa un mostreig més exhaustiu al setembre arreu de tot el país. I a partir d’aquestes dades es calcula l’estat de salut de la massa forestal catalana.
Ajudes de 5,2 MEUR
Per tal de retirar aquesta massa boscosa morta, el Departament d’Acció Climàtica ha obert una línia d’ajudes de 5,2 milions d’euros. Està enfocada als propietaris privats de boscos que tinguin una afectació d’un mínim del 15% per la sequera. Com més afectació tinguin, més prioritat es donarà en les ajudes. A més, caldrà que hi hagi una superfície mínima de 3 hectàrees perquè tinguin un “impacte” en la prevenció d’incendis. Els propietaris rebran un màxim de 2.500 euros per hectàrea netejada.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua reclama un pacte de país per gestionar millor aquest recurs
L'Observatori Intercol·legial de l'Aigua ha reclamat un pacte de país per a adoptar un nou model de governança que permeti gestionar millor aquest recurs i consolidar el camí cap a una transició hídrica. En la quarta sessió del cicle de debats sobre aquesta temàtica que promou l'ens, els seus responsables han avisat que l'actual sequera i les conseqüències del canvi climàtic obliguen a crear un nou paradigma normatiu que tingui en compte la solidaritat territorial i social, així com l'impacte econòmic. Així, han apostat per fomentar l'eficiència, la sostenibilitat i la inclusió i han defensat mesures per incrementar la dessalinització i la regeneració d'aigua, recuperar els aqüífers i reduir a zero l'abocament de les depuradores al mar.
La presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i membre de l’Observatori, Ana García, ha manifestat la nececcistat “d’aportar nous recursos hídrics en el sistema perquè, cada vegada més, l’aigua serà un recurs escàs i imprevisible: la generació d’aigua nova és necessària, urgent i anem tard”. A més, ha recordat que “Catalunya no és autosuficient hídricament”.
En aquesta línia, ha considerat que “la transició hídrica és un canvi de model, de l’aigua meteorològica a l’aigua nova, que garantirà la capacitat de tenir recursos hídrics de forma continuada”, ha assenyalat.
Així, ha apuntat que cal impulsar l’aportació de noves fonts de subministrament d’aigua no dependents del cicle natural de l’aigua, connectar les xarxes regionals d’abastament per a aportar resiliència i flexibilitat al sistema en situacions d’emergència; millorar l’eficiència i reduir les pèrdues i construir un projecte transformador i de consens per aprofitar els recursos provinents dels fons europeus.
Per la seva banda, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, ha dit que “cal fer un pas endavant i incidir en polítiques transformadores perquè l’escassetat d’aigua afecta el nostre dia a dia, però també el futur de les nostres activitats econòmiques”.
A més, el director d’Aigües Industrials de Tarragona, Daniel Montserrat, ha posat l’accent en la necessitat de desenvolupar la normativa per a potenciar la reutilització, perquè els diferents sectors econòmics puguin apostar per la regeneració, cosa que “permet alliberar recursos a un cost en el seu ús no superior al del recurs convencional”.
Un altre dels participants de la jornada ha estat Josep Maria Franquet Bernis, enginyer agrònom, qui ha destacat la importància que les polítiques relacionades amb la gestió de l’aigua siguin transversals i tinguin en compte aspectes tècnics, territorials, ambientals, socials i econòmics, per a “dissenyar i executar mesures que tinguin un impacte positiu per tots”.
En un altre ordre de coses, el gerent d’Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL), José Miguel Diéguez, ha recordat que, actualment, el 55% de l’aigua que es consumeix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prové de la dessalinització o de la regeneració d’aigües residuals, totes dues tècniques més cares de produir perquè utilitzen més energia. Ha afegit que “la tecnologia podrà en el futur reduir el cost”. D’altra banda, ha explicat que les grans inversions per a desenvolupar les noves dessalinitzadores de Tordera i Foix, i rehabilitar i ampliar les plantes de Ter - Llobregat, d’uns 800 milions d’euros i que es faran principalment a través de Fons Next Generation, es recuperaran a través de la tarifa del servei, impactant en els usuaris.
D’acord amb l’Observatori de l’Aigua, no s’han d’oblidar els aspectes ambientals davant de cada alternativa cap a una transició hídrica, com ara la petjada de carboni. En aquest sentit, la directora d'Innovació d'Agbar Catalunya, Desirée Marín, ha apostat per incorporar als costos econòmics les externalitats ambientals i socials per a garantir la sostenibilitat futura del ús de l’aigua.
La modernització dels sistemes per a regar és una altra qüestió clau de les polítiques de l’aigua que s’ha abordat en aquesta jornada. El ponent Joaquim Barriach, enginyer agrònom, pagès i empresari, ha exposat que renovar-los permetria produir més aliments amb menys aigua i augmentaria la capacitat d’autosuficiència alimentària catalana, del 35% al 44%, no lluny del 50% que recomana l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
PUBLICITAT
PUBLICITAT