NAIXEMENTS 2023
04-07-2024 9:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Olívia i Jan són els noms més posats als nadons el 2023 per a cada sexe a la vegueria del Penedès, segons l'estadística publicada per Idescat aquest dimecres. Els segueixen de molt a prop Líam, Martí i Biel, Enzo i Marc per a ells i, per a elles, Júlia, Mia i Gala, Lia, Martina i Ona. Pel que fa a tota Catalunya, Martina i Jan són els noms més posats als nadons el 2023 per a cada sexe. Leo va destronar Marc el 2022, després de la seva hegemonia que va durar un quart de segle –des que es tenen registres, el 1997–, però l'any passat els 393 nadons que es van anomenar Jan van superar els 372 nens que duen el nom de Leo. Júlia (390), Mia (339) i Emma (327) són els altres noms populars de nena. En aquest sentit, l'any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l'any 1995 i representa una disminució del 3,9% en relació al 2022. A les comarques del Garraf i el Penedès, entre 2022 i 2023 han nascut uns 3.500 nadons. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de l'any 2008, on es va arribar després de més d'una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica.
Martina i Jan, els noms més posats, mentre que Marc cau a la setena posició d'homes
Júlia va ser el nom de nena més posat durant sis anys seguits, entre el 2017 i el 2022, però l'any passat va caure a la segona posició. Fa més d'una dècada que Martina i Júlia estan entre els noms més posats entre els nadons de sexe femení, però si bé al voltant del 2010 tots dos comptaven amb gairebé 1.000 nounades més cada any, ara totes dues se situen en unes 400 per any. Les dades coincideixen amb la baixada de natalitat arreu del país durant 15 anys seguits, amb una xifra que el 2023 ha caigut al nivell mínim des del 1995.
Els noms curts continuen dominant els rànquings
Darrere d'aquests dos noms, les modes en onomàstica pel que fa a les nenes continuen sent noms curts, amb Mia i Emma com a tercer i quart apel·latius més populars. Lucía (324), Ona (323), Gala (311), Sofia (295), Aina (274) i Olívia (268) completen el top 10. Maria, en onzena posició, Laia, en la quinzena, i Paula, en la divuitena, són els únics dos noms que eren populars a finals del segle XX i que encara es mantenen forts. D'altres que eren molt posats fa un quart de segle, com ara Laura, Andrea, Anna o Alba han desaparegut de les posicions de lideratge i no arriben al centenar de nadons el 2023.
El nom més popular de dona en el conjunt de la població, Maria, es manté fort, però els següents –Montserrat, Maria del Carmen i Marta– són residuals entre les nounades l'any passat.
Pel que fa als nens, Jan arriba a dalt de tot del rànquing per primera vegada des que Idescat facilita la informació, el 1997. Fins l'any 2005 no va entrar dins dels 20 més posats, i des de llavors no ha parat d'escalar posicions. El 2020 va ser segon, i el 2022, cinquè, amb una lleugera tendència a la baixa, però menor que d'altres en el context actual de declivi de la natalitat.
Així com amb les nenes, els noms curts també s'estilen entre els nens, ja que Biel, Pol i Nil ocupen les altres places d'honor. Leo, que va desbancar Marc l'any passat, només ha aguantat un any com a nom més posat de nen i ara és cinquè, tot i que a prop del liderat, amb 372 nadons. Just per sota de Martí (367), Marc és el setè més popular, però en caiguda lliure. Si bé el 2014 n'hi va haver 1.084, en aquesta dècada no ha parat de baixar fins als 347 de l'any passat.
Amb tot, és l'únic dels més posats fa un quart de segle que encara es manté en el top 10, mentre que apel·latius com David, Daniel, Sergi, Jordi o Albert han desaparegut de les primeres posicions. Entre el conjunt d'homes, Antonio i José són els més freqüents, però cap dels dos és encara popular i no passen de la seixantena de nadons per a cadascun.
Per comarques, Júlia i Martina són les dominadora quant a nenes, ja que són el més posat a sis cadascuna. Mia i Ona se situen primeres a quatre, i Aina, a tres. Amb tot, a la comarca més poblada de Catalunya, el Barcelonès, el nom estrella és Sofia.
Quant als nens, Jan és el més popular a cinc comarques, mentre que Biel ho és a quatre, i Hugo, Martí, Marc i Nil, a tres. Al Barcelonès, el més posat és Mateo.
El nombre de naixements cau un 3,9% el 2023 i ja és el més baix des de l'any 1995
L'any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l'any 1995 i representa una disminució del 3,9% en relació al 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l'any 2008, on es va arribar després de més d'una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica. El nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) es manté força estable (1,78 milions), amb un augment de l’1,8% en relació amb l’any anterior, i. l’edat mitjana a la maternitat es manté en els 32,6 anys. En termes relatius, el nadons de mare estrangera superen per primer cop un terç del total (34,6%).
L'any passat van néixer a Catalunya 2.200 nadons menys que el 2022, una caiguda del 3,9%. La disminució de les xifres de naixements dels darrers anys s’inscriu en una tendència a la baixa de la natalitat que ha estat continuada des del 2009 (85.000 naixements).
De fet, el nombre de naixements anuals del 2023 s'apropa als que es van registrar entre els anys 1985 i 1995, amb la diferència que la població de Catalunya ha crescut de 2 milions des d'aleshores, i per tant el que ha davallat és la taxa de fecunditat.
Anant una mica més enrere, els natalicis del darrer any són poc més de la meitat del que hi havia ara fa cinquanta anys, l'any 1975: 112.000. I és que d'ençà dels anys 50 i fins a l'arribada de la democràcia hi va haver un fort 'boom' de natalitat -que ha donat nom a la generació del 'baby boom'-, amb el qual es va més que duplicar el nombre anual de naixements.
El primer fill, als 31,7 anys
L’edat mitjana a la maternitat es manté el 2023 en els 32,6 anys, la mateixa que el 2021 i el 2022, però és un any més avançada que fa una dècada (31,6 anys el 2013). D’altra banda, l’edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys, amb un increment d’1,3 anys en relació amb el 2013 (30,4 anys).
A l’àmbit Metropolità és on la maternitat és més tardana: 32,93 anys d’edat mitjana a la maternitat i 32,04 anys d’edat mitjana al naixement del primer fill. Les Terres de l’Ebre és on la maternitat és menys envellida, amb una edat mitjana a la maternitat de 31,61 anys i una edat mitjana al primer fill de 30,18 anys.
Els naixements de mare estrangera augmenten
Dels 54.182 nascuts vius el 2023, 35.408 són fills de mare espanyola, que representa una disminució de 2.551 nascuts vius (-6,7%) i 18.774 són fills de mare estrangera, que representa un augment de 351 més que l’any anterior (1,9%). En termes relatius, el nadons de mare estrangera representen el 34,6% dels nascuts vius, és a dir, per primer cop superen un terç dels nascuts.
La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (CF), que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament. D'altra banda, les mares de nacionalitat estrangera són en mitjana 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola.
Entre els nadons de mare estrangera, la major freqüència correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883).
El 40% a Girona i Ponent
El 40,7% dels nascuts vius a Ponent i el 39,2% dels nascuts a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,6%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mare estrangera és el Penedès (29,8%).
Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (53,2%), seguida del Pla d’Urgell i la Garrotxa (45,7% i 44,7% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mare estrangera són el Lluçanès (5,7%) i el Moianès (21,8%).
Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (69,3%), seguit de Lloret de Mar (60,8%), Salou (58,2%), Manlleu (57,9), Olot (56,9%), Figueres (54,6%) i Vic (51,4%).
Els naixements disminueixen a tots els àmbits excepte a l’Alt Pirineu i Aran
L’any 2023 només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements respecte a l’any 2022. El de les Comarques Centrals (-8,8%) és el que registra una major disminució, seguit del de Ponent (-4,8%), el Metropolità (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (-1,8%), les Comarques Gironines (-1,6%) i el Penedès (-1,5%).
A la majoria de comarques (28) ha disminuït el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra (-20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%).
Cal tenir en compte que els resultats de l’Estadística de naixements del 2023 reflecteixen en bona mesura els efectes de la creació de la comarca del Lluçanès (que incorpora 8 municipis que formaven part de la comarca d’Osona) i el fet que els municipis de Biosca i Torà han deixat de formar part de l’àmbit de Ponent i de la comarca de la Segarra per incorporar-se a l’àmbit de les Comarques Centrals i a la comarca del Solsonès.
Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.
PUBLICITAT
PUBLICITAT