MERCAT DE L'HABITATGE
11-07-2024 9:16
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Fins al primer trimestre d’enguany el lloguer dels habitatges continuava desbocat. Just el 16 de març de 2024 va entrar en vigor la limitació del preu del lloguer en els municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. Però hi ha molt d’escepticisme que aquesta normativa de la Generalitat de Catalunya pugui tenir èxit, sobretot per aconseguir un objectiu tan alt com garantir del dret a l’habitatge. El greu problema és que es retiren molts habitatges de lloguer del mercat, perquè els propietaris els manquen garanties.
Cal recordar que en els 271 municipis on el mercat residencial ha estat declarat tensat per la Generalitat, els propietaris considerats grans tenidors, si volen llogar un habitatge que ha estat arrendat abans, han d’aplicar el preu més baix de l’índex de referència del preu del lloguer o el preu del lloguer anterior. Si no ha estat llogat abans, s’aplica l’índex de referència del preu del lloguer. I si el propietari no és un gran tenidor i l’habitatge ha estat llogat abans es manté el preu del lloguer anterior, altrament s’aplica l’índex de referència del preu del lloguer.
La realitat és que l’accés a l’habitatge és una de les principals problemàtiques socials, si no la primera. Per exemple, algú que cobra el salari mínim interprofessional, situat en els 1.134 euros, depenent d’on vulgui viure, es converteix automàticament en pobre, si lloga un pis. Amb aquesta renda, llevat que tingui molts estalvis, és impossible plantejar-se comprar un habitatge, perquè cap entitat bancària li concediria un crèdit hipotecari. Per tant, l’emancipació és impossible per les rendes més baixes.
Segons les dades comparades entre el primer trimestre d’enguany i l’anterior que ha publicat recentment l’Agència de l’Habitatge, del Departament de Territori, l’augment del lloguer continuava totalment desmesurat. A les comarques del Penedès, al Garraf el preu mensual mitjà del lloguer se situava en els 929 euros, és la comarca amb el lloguer més alt de Catalunya després del Barcelonès amb 1.120 euros, al Baix Penedès en els 660 euros i a l’Alt Penedès en 658 euros.
El preu del Garraf és deu en gran part al lloguer de l’habitatge de Sitges, el desè més alt de Catalunya, que tancava el primer trimestre amb 1.214 euros de lloguer mensual, de mitjana. Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles ronden els 850 euros mensuals de lloguer. Aquests són preus de mitjana perquè, per exemple un xalet a Puigmoltó de Sant Pere de Ribes, una casa al Passeig Marítim de Cubelles o una torre a Mas Tapet de Vilanova, poden valer 1.700 euros mensuals. En canvi, a Canyelles hi ha hagut una disminució dràstica del preu del lloguer del 17,98%, que ha passat de tenir un lloguer de 966 a 792 euros mensuals.
L’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet valora que al municipi hi ha molt poca oferta de pisos de lloguer, “hi havia cases de lloguer, però molts propietaris s’han espantat pels impagaments i pels posteriors llargs processos dels desnonaments. S’han decantat pel lloguer de temporada o de cap de setmana, sense arribar a ser pisos turístics. D’aquesta manera cobren anticipadament. No obstant això, hem començat un procés de regulació d’habitatges turístics. Paral·lelament, estem fent una aposta per habitatge per joves, no tan social, més aviat de lloguer assequible per als joves. Tenim la terra, cal la subvenció per poder fer aquests habitatges. Tenim el projecte, falta el finançament”.
La diferència entre lloguer de temporada i turístic és que al primer no cal prestar serveis ni complir tots els requisits que l'administració ha establert per als segons. D'aquesta manera, res no impedeix a un propietari llogar un habitatge per a una setmana, un mes o temporalment, amb mobles o sense, a la ciutat, a la platja o a la muntanya, naturalment sense serveis complementaris i que no s’anunciï en plataformes turístiques, o en qualsevol altre mitjà indicant aquest concepte.
Des d’AICAT Garraf, l’Associació d’Agents Immobiliaris, amb 57 agències, mostra molta preocupació per l’incessable augment de demanda, un 22,46% i la retirada del mercat de lloguer d’un 43,67% del producte entre el juny de l’any passat i el d’aquest. Els agents immobiliaris han calculat que els llogaters destinen entre el 40,3% i el 79,58% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una situació totalment insostenible i molt arriscada de mantenir. En aquest context el col·lectiu demana: augment de l’oferta d’habitatge pública i protegida, incentius fiscals per als propietaris que col·loquin els seus habitatges de lloguer habitual, mesures que garanteixin la seguretat jurídica dels propietaris i combatre el frau en el mercat del lloguer.
Josep Maria Rius, membre d’AICAT Garraf, explica que els propietaris han retirat els pisos de lloguer “perquè hi ha por. Per un impagament, que cada cop són més sovint amb aquesta situació, un propietari ha de patir llarg temps d’espera i acabar oferint un lloguer social. Ha caigut el mercat. Sovint passa que un mateix llogater en porta un altre, i el pis ja no entra al mercat. Per tant, els propietaris prefereixen pagar el recàrrec de l’IBI o posar el pis a lloguer de temporada que poden cobrar per endavant”.
Rius considera que la mesura de contenció de preus pot congelar els preus, però no servirà de res perquè està decaient l’oferta de pisos. “El Sindicat de Llogateres va impulsar la contenció de preus. Però ha demonitzat el propietari, quan és part de la solució. Cal seguretat jurídica, si un llogater no pot pagar, ha de deixar el pis ràpid. Cal un aval d’impagament més llarg, de tres a sis mesos. Cal donar tranquil·litat als propietaris. Una persona amb precarietat econòmica s’ha de protegir, però ho ha de fer l’administració, els propietaris no han de fer funcions socials. Aquí topen el dret de l’habitatge i el de la propietat”. Conclou el membre d’AICAT Garraf.
A Vilanova i la Geltrú l’escassetat d’habitatge de lloguer és evident, però a més el preu no para d’augmentar, enguany un 7,33%. L’alternativa dels pisos socials és molt complicada perquè des del 2009 no s’ha construït cap habitatge social. Aquesta setmana s’ha sabut que el Departament de Territori, a través de l’Institut Català del Sòl ha adquirit divuit habitatges que es destinaran a lloguer social. Cal recordar que aquest mateix organisme ja va adquirir fa mesos una promoció de 98 habitatges, als quals cal sumar-ne nou més comprats el mes de juny al fons voltor Kelona Invest. En total són 107 a la zona de la rambla Sant Jordi, que també es destinaran a lloguer assequible i social.
Seguint el repàs pel Penedès, el municipi de l’Alt Penedès que més ha augmentat el preu del lloguer ha sigut Torrelles de Foix, amb un 45,77%, que ha passat dels 428 euros mensuals de mitjana el primer trimestre del 2023, als 625 d’aquest any. Seguit de Sant Sadurní d’Anoia, amb un augment del 19,75%, deixant el preu mitjà mensual del lloguer en 671,57 euros aquest primer trimestre, quan l’any passat era de 671,57 euros. Meritxell Borràs, regidora d’Habitatge, Salut i Serveis Socials, de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, explica que es va convocar al municipi una Taula d’Habitatge amb agents immobiliaris perquè “s’ha disparat el preu del lloguer d’habitatges. Vam demanar a les agències que no inflessin el preu, i que se cenyissin als topalls de la contenció de preus als municipis indicats pel Departament de Territori, entre els quals el nostre municipi està inclòs”.
La regidora considera que els ajuntaments haurien de tenir més mecanismes per regular el preu de l’habitatge de lloguer. “Seguim donant ajudes de 200 euros, però l’habitatge és tan car que pocs hi tenen accés, les llistes d’emergència social són molt llargues i els tràmits per l’habitatge social són molt llargs. Fins al 2026 no podrem disposar de 30 pisos”, exclama Meritxell Borràs. Aquest any l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha donat 2.880 euros a una persona, 53.613 euros a persones de més de 65 anys, 119.563 euros a persones de menys de 36 anys i 239.792 euros a persones de més de 36 anys.
De l’Alt Penedès, Sant Quintí de Mediona també ha tingut un fort augment, del 13,59%, que ha deixat el lloguer en 558,50 euros quan l’any passat era 491,67 mensuals de mitjana. Vilafranca del Penedès ha tingut un augment del 3,15%, amb un lloguer mitjà de 659,70 euros, mentre que l’any passat era de 639,56 euros.
Al Baix Penedès, la Bisbal del Penedès, ha augmentat un 15,89%, deixant el lloguer en 678 euros mensuals de mitjana. L’alcaldessa, Agnès Ferré, comenta que “hem crescut més de 500 habitants en els últims quatre anys, i sense construcció de nous habitatges. Algunes segones residències han passat a primera i també s'han comprat cases i rehabilitat per viure-hi. Qualsevol casa o pis, que n'hi ha pocs, a punt per viure, dura poc al mercat i de seguida es ven o es lloga”.
Calafell és un dels deu municipis de Tarragona que s’ha incorporat a la llista de localitats amb tensió del mercat immobiliari. El preu de l’habitatge de lloguer ha crescut 12,97%, deixant el lloguer en 745 euros de mensuals de mitjana. L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, n’és conscient de la situació. “Hem estat anys bregant per tal de gestionar des de l’Ajuntament pisos buits, en mans de bancs, per ajudar a pal·liar el problema. Però ni els bancs ni els últims governs de la Generalitat, que es van atribuir la competència, han aconseguit cap habitatge”.
Per això, l’Ajuntament ha decidit actuar amb la construcció de 110 habitatges de lloguer assequible, que ja estan en obres. “L’assequible és un lloguer que està per sota dels preus de mercat, d’acord amb unes ràtios que determina la Generalitat. La seva finalitat és facilitar l’accés a l’habitatge, però les persones que s’hi acullin hauran de tenir ingressos suficients per assumir el cost. No és el mateix que un lloguer social, que és una altra cosa i per a altres situacions” explica Ramon Ferré.
L’alcalde espera que aquesta fórmula permeti a les persones accedir a un habitatge digne, amb un lloguer assequible a les seves possibilitats: famílies amb fills, persones soles, famílies monoparentals, persones grans, persones o parelles que volen emancipar-se. “Aquest projecte és històric, ja que al nostre municipi no es construeix cap habitatge públic des de l’any 1982, malgrat que hi ha hagut diversos projectes que mai no han reeixit”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT