PISOS DE LLOGUER
10-10-2024 8:55
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El preu del lloguer en els municipis amb zones tensionades va baixar un 5% entre l'abril i el juny a Catalunya, fins als 865,56 euros, en comparació amb els tres primers mesos de l'any. Així es desprèn de les dades de l'Incasol que recullen un trimestre sencer d'aplicació de la regulació dels preus del lloguer en 140 municipis tensionats. Si es compara amb el mateix període del 2023, van augmentar un 0,1%. Malgrat el descens trimestral del preu del lloguer, els nous contractes s'han desplomat un 17,2%, fins als 24.543, davant el descens de l'1,6% en la resta de municipis sense zones tensionades. A Vilanova i la Geltrú, la reducció ha estat del 3%, al Vendrell i a Igualada de més del 5% i a Vilafranca del Penedès el preu no s'ha mogut. Per contra, el lloguer es dispara a Sitges un 15% i a Sant Pere de Ribes i l'Arboç més d'un 9%.
La portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que aquestes dades porten el Govern a pensar que hi ha contractes de lloguer que deriven en altres fórmules com el lloguer temporal. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat d'una regulació dels lloguer d' habitatges d'aquesta modalitat i d'habitacions per evitar el desviament dels lloguers habituals cap als temporals. En tot cas, la portaveu i consellera de Territori ha assenyalat que des de la Generalitat s'estarà "amatent" al seguiment de l'evolució del mercat de lloguer.
Paneque ha destacat el contrast "rellevant" entre el descens del 5% en els municipis amb àrees tensionades davant el 0,6% dels que no estan inclosos en aquesta categoria. "Estem veient com les dades comparatives trimestrals i interanuals tenen un comportament diferent en les zones tenses respecte la resta de municipis", ha constatat la consellera, que ha subratllat "l'impacte" en les rendes en el transcurs del primer trimestre amb la contenció a 140 municipis.
La consellera ha puntualitzat que les dades inclouen els 140 municipis declarats inicialment com a zones tenses però encara no contenen les 131 localitats que van ser afegides mesos després. Segons ha dit, en aquests darrers no s'ha pogut aplicar la mesura perquè tot just el Consell de Ministres n'acaba de publicar la seva incorporació a la llista de municipis tensionats aquest dimarts.
L'oferta es redueix un 14,5% a Barcelona
En el cas de Barcelona, el preu del lloguer mitjà s'ha frenat en el segon trimestre un 5,2% si es compara amb els tres mesos anteriors, fins als 1.131,75 euros, després que en els tres primers mesos de l'any s'assolís un nou màxim històric, amb xifres properes als 1.200 euros de mitjana. En canvi, si es compara amb el segon trimestre del 2023, encara s'ha registrat un increment del 0,7%.
Pel que fa l'oferta a la capital catalana, es van signar 7.939 nous contractes entre abril i juny, és a dir, un 14,5% menys que en el trimestre anterior.
Si s'analitza per districtes, el lloguer mitjà supera els 1.000 euros en tots excepte quatre: Nou Barris, el més barat de la ciutat, amb 798,10 euros; Horta-Guinardó (915,92 euros), Sant Andreu (941,64 euros) i Sants-Montjuïc (971,35 euros). En canvi, els més cars durant el segon trimestre van ser els de Sarrià-Sant Gervasi (1.572,24 euros), seguit de Les Corts (1.339,98 euros).
Augment de l'1,7% de preu del lloguer en municipis no tensionats
A la resta de municipis catalans sense zones tensionades, el preu dels arrendaments ha crescut un 1,7% si es compara amb el mateix període de l'any anterior, mentre que en relació al trimestre anterior va retrocedir un 0,6%, fins als 603,83 euros al mes. Pel que fa el nombre de contractes formalitzats, en van ser 4.770, un 1,6% menys en comparació amb els primers tres mesos del 2024.
De forma global, el preu del lloguer en el conjunt de Catalunya ha baixat un 5,3% a Catalunya en comparació amb el primer trimestre, fins a 822,97 euros.
El Sindicat de Llogateres atribueix la baixada al “desviament massiu” cap als de temporada
El Sindicat de Llogateres atribueix la baixada del nombre de contractes de lloguer signats en les zones tensionades al “desviament massiu” cap als de temporada. “Hi ha una disminució dels contractes i això segurament vol dir que s’estan desviant cap a un altre ús”, ha defensat el portaveu de l’organització, Enric Aragonès. “Tenim clar quin és: els lloguers de temporada i d’habitacions”, ha sentenciat. Aragonès ha lamentat aquesta “escletxa” i ha demanat als diferents governs que “es posin les piles” i el regulin “de manera immediata”. Després que el Congrés dels Diputats ho tombés fa unes setmanes, Aragonès ha assegurat que la Generalitat “té les eines” per trobar una solució “de manera molt ràpida”.
En aquesta línia, ha demanat “aprofitar al màxim” les competències en matèria d’habitatge des de Catalunya per regular un tipus de lloguer que consideren un “frau”. “És un buit legal, són contractes escombraria que ja vam avisar que servirien per esquivar la regulació de preus”, ha subratllat en declaracions als mitjans de comunicació.
Així mateix, ha confiat que l’anunci que té previst fer el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el debat de política general sigui en aquest àmbit. “Després de les declaracions que hem escoltat, l’anunci que s’ha de fer és justament aquest”, ha dit en referència a les paraules de la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque. Al Congrés dels Diputats, Aragonès ha assegurat que buscaran “l’oportunitat” per tal que el lloguer de temporada es reguli a través de la modificació de llei d’arrendaments urbans.
Després de tot, el Sindicat de Llogateres ha assegurat que les dades publicades aquest dimarts sobre els preus demostren que la regulació amb el topall allà on s’aplica “funciona”. “No és cap sorpresa, es confirma el que anem dient”, ha valorat Aragonès.
El Sindicat de Llogateres ha reaccionat després que el Departament de Territori hagi publicat aquest dimarts les dades sobre el preu de lloguer a Catalunya durant el segon trimestre. Les xifres han mostrat un descens del 5% en les zones tensionades entre l’abril i el juny, coincidint amb el primer trimestre en què s’ha aplicat una contenció de rendes. Al mateix temps, els contractes en les zones tensionades han baixat un 17,2% mentre que en les zones no tensionades s’han reduït en 1,6%.
Un estudi alerta de la "cronificació" del lloguer: sense expectatives d'herència i amb barreres per comprar-se un pis
Viure en un pis de lloguer s'està "cronificant" i aquesta és l'única opció per una part creixent de la població. Així ho conclou l'estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) que es fixa en la població llogatera sota el títol 'De propietaris a inquilins'. Segons l'estudi, la cronificació del lloguer té a veure amb els ingressos i la capacitat de comprar un habitatge però també amb les baixes expectatives d'heretar un immoble, així com les barreres per accedir a una propietat. D'acord amb una enquesta feta a un miler de casos de lloguer a Barcelona, set de cada deu llogaters no espera heretar un habitatge. Tot plegat, avisen els investigadors, "condemna" els llogaters a fer de la seva situació una opció a llarg termini.
La recerca recull diverses xifres oficials ja conegudes sobre la situació del lloguer i n'aporta de noves en base a una enquesta feta a un miler de casos de llogaters a Barcelona i un miler més a Madris. De les xifres oficials, destaca que el nombre de llars de lloguer ha passat del 38,"% al 44,1% a Barcelona només entre 2017 i 2022. També es menciona que el 54,7% de la població que viu de lloguer a la capital catalana té més de 34 anys. Així, se subratlla que cada cop més gent viu de lloguer, però també per més temps i sense ser tan jove.
L'estudi, però, també es fixa en les expectatives dels llogaters a partir d'enquestes fetes tant per internet -mitjançant una empresa demoscòpica- com presencials per part del mateix equip de l'IDRA. En el cas de Barcelona, s'ha fet el seguiment de 1.023 casos.
Set de cada deu llogaters a Barcelona no espera heretar un habitatge
Segons els resultats d'aquesta enquesta, reflectits en l'estudi, set de cada deu llogaters de Barcelona no espera heretar un habitatge. Així, només tres de cada deu ho espera. La població amb major expectativa d'herència són els espanyols de 16 a 34 anys (46,8% a Barcelona i 54,1% a Madrid) i la que menys, després de les persones grans de 65 anys o més, són els estrangers entre 35 i 64 anys (18% a Barcelona i 17,1% a Madrid).
Tanmateix, els investigadors apunten "la complexitat" d'alguns casos, ja que vuit de cada deu llogaters amb herència hauran de compartir-la amb altres hereters. A més, el valor econòmic i la utilitat dels pisos a heretar no necessàriament encaixen amb les necessitats de l'hereu.
En el cas de Barcelona, segons les enquestes, el 40,7% dels pisos a heretar tenen un valor inferior o bastant inferior al preu mitjà d'un pis de 60 m2 (250.020 euros) i el 63,2% heretaran propietats de menys de 300.000 euros, i la immensa majoria haurà de compartir l'herència. Tot plegat, apunta l'estudi, situa un escenari en el qual la majoria dels llogaters que heretaran no tenen tampoc garantit l'accés a un habitatge en propietat.
Mercat immobiliari
La investigació també analitza el mercat immobiliari i recopila dades com ara que entre 2008 i 2020, gairebé la meitat dels habitatges comprats són d'empreses amb més de vuit immobles. Així, subratlla com la propietat d'habitatges es concentra cada cop més en mans d'aquells que ja tenen béns immobles. De fet, apunta que en l'última dècada el nombre de grans propietaris -amb deu o més habitatges- ha augmentat un 20%.
A més a més, assenyala que la dinàmica del mercat actual, caracteritzada per preus de compravenda i tipus d'interès elevats, restringeix encara més l'accés a la propietat. "La meitat de les transaccions d'habitatge són fetes per persones que ja posseeixen propietats, i una gran part de les compres s'efectua al comptat. Això agreuja la situació per als llogaters, que es veuen atrapats en un cicle de lloguer a preu de mercat sense perspectives clares de millorar la seva situació", exposen els investigadors.
Tot plegat, conclou l'informe, fa que la bretxa entre la població propietària i la llogatera sigui cada cop més gran i aprofundeix el paper del mercat de lloguer "com a vector de desigualtat social".
Augmentar el parc públic d'habitatge i recuperar pisos turístics
La radiografia feta per l'estudi de l'IDRA va acompanyada de recomanacions i conclusions a les administracions per dissenyar polítiques públiques que facilitin l'accés a l'habitatge. Una de les recomanacions és incrementar l'oferta de lloguer residencial de llarga durada i a preu regulat a través de la mobilització del parc existent d'habitatges que ara estan infrautilitzats o en mans d'operacions immobiliàries especulatives. Això inclou iniciatives com ara recuperar els pisos "segrestats" pels mercats turístics i de temporada, transferir els pisos de la Sareb al parc públic d'habitatge social de lloguer, comprar habitatges per incorporar-los al sistema públic de lloguer o construir més habitatge públic de lloguer.
Una altra recomanació és aplicar mesures fiscals com ara augmentar l'impost a la propietat i augmentar la fiscalitat per rendes de lloguer. Una tercera recomanació és impulsar mesures per impedir l'acumulació d'habitatges en poques mans, com ara prohibir la compra de vivenda si no és per a viure-hi.
L'estudi també valora que les polítiques proposades fins ara -cita el Bo Jove de Lloguer o els avals per a la compra d'hipoteques- no només són "ineficaces" per abordar el problema d'arrel sinó que acaben transferint recursos públics a propietaris i bancs.
PUBLICITAT
PUBLICITAT