IDESCAT
09-01-2025 9:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants durant el 2023. Així ho constata un estudi de l’Idescat, que analitza les dades del Producte Interior Brut (PIB), el principal indicador de l’activitat econòmica, de l’any passat per localitats. L’institut d’estadística del Govern detalla que el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) va ser la ciutat que més va millorar, un 17,1%, mentre que en l’extrem contrari es va situar l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat), amb un 5,2%.
En valors absoluts, el PIB per càpita a Catalunya va ser de 37.013 euros. Però les 4 comarques de la vegueria del Penedès se situen per sota d'aquesta mitjana. L'Alt Penedès lidera el rànquing local amb un Producte interior brut (PIB) per habitant de 32.300 euros, que fan un global de 3.607,3 milions d'euros durant el 2022. Per sectors d'activitat, els serveis suposen més de 54% del valor afegit brut als preus bàsics a la comarca i la indústria un 40%. I el protagonista en aquest àmbit és el municipi de Santa Margarida i els Monjos, que destaca a Catalunya per l’elevat pes de la indústria sobre el total del seu VAB amb un pes de la indústria superior al 65% i molt per sobre de la mitjana catalana (19,0%): Santa Margarida i els Monjos (77,7%), seguida de Guissona (77,2%), Martorelles (74,0%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%).
A l'Anoia, el PIB per habitant se situa en 24.834 euros (3.128,2 milions en total). Més del 61% de l'activitat econòmica de la comarca s'ubica en el sector dels serveis i un 32.6% a la indústria. La dada més rellevant de la comarca de l'Anoia per l'extrem més negatiu, és que Santa Margarida de Montbui és un dels municipis de Catalunya amb el PIB per càpita més baix l’any 2022 (10.687), només superat per Badia del Vallès (8.456 euros).
Al Garraf, el PIB per habitant era de 21.090 euros durant el 2022 (3.326,6 milions en total). La comarca turística per excel·lència de la costa de Barcelona ho aposta tot als serveis. I és que més de 83% d'aquest valor afegit surt d'aquest sector econòmic, un 9,7% a la indústria i poc més del 5% a la construcció. En aquest sentit, només el 0,4% es deriva de l'agricultura. En relació amb el sector serveis, en 8 municipis de Catalunya aquest sector genera més del 90% del total de l’activitat econòmica del municipi: Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%), Altafulla (92,1%), Tossa de Mar (91,3%), Sitges (90,7%) i Barcelona (90,1%).
La capital de la comarca, Vilanova i la Geltrú, és la única ciutat de la vegueria que supera els 50.000 habitant i, per tant, s'estudia de forma individualitzada a l'Institut d'Estadistica de Catalunya (Idescat). El producte interior brut de Vilanova i la Geltrú va sumar 1.725,2 milions d'euros l'any 2023, el que situa la mitjana per habitant en 25.087 euros, un 7,3% més que l'any 2022.
I a la cua no només de la vegueria sinó de Catalunya, un cop més, se situa el Baix Penedès, amb un PIB per habitant de 18.515 euros (2.110,1 milions en total). Més del 76% de l'activitat econòmica del municipi depen del sector dels serveis. I és que, en relació amb l’any anterior, totes les comarques van incrementar el PIB per habitant l’any 2022: La Ribera d’Ebre continua sent la que presentava el PIB per habitant més elevat (61.419 euros), seguida del Barcelonès (42.134 euros), mentre que a l’altre extrem se situava el Baix Penedès (18.515 euros). En aquest sentit, com en el cas de l'Anoia, el Baix Penedès té un dels municipis amb el PIB per habitant més baix (inferior als 12.000 euros per habitant): Cunit.
La Canonja, el municipi amb el PIB per càpita més elevat el 2022
Les dades publicades per l'Idescat també inclouen una anàlisi de municipis més petits, els de més de 5.000 habitants, i capitals de comarca a partir de les xifres del 2022. Ressalten Súria (Bages), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Salou (Tarragonès), Vila-seca (Tarragonès), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), la Canonja (Tarragonès) i Vacarisses (Vallès Occidental), que van registrar increments del PIB per habitant superiors al 25%.
En termes absoluts, la Canonja va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat (118.589 euros per habitant), seguit de Martorell (113.823 euros) Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros). Les xifres van triplicar la mitjana catalana, que va ser de 34.411 euros. A l’altre extrem, els municipis que van registrar el PIB per habitant més baix (inferior als 12.000 euros per habitant) van ser Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui i Cunit.
Fins a 25 municipis tenen la indústria com a principal activitat econòmica
Per sectors d’activitat, en 25 localitats la indústria va ser la principal activitat econòmica. Santa Margarida i els Monjos va ser on el sector industrial va tenir més pes sobre el total del VAB (77,7%), seguit de Guissona (77,2%), Martorelles (74%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%). En tots els casos el percentatge va ser molt superior a la mitjana de Catalunya (19%).
Si el focus es posa en el sector serveis, en vuit municipis aquesta activitat va tenir un pes superior al 90% del total: Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%), Altafulla (92,1%), Tossa de Mar (91,3%), Sitges (90,7%) i Barcelona (90,1%).
Pel que fa a la construcció, hi ha dotze municipis que van triplicar la mitjana catalana (4,6%), encapçalats per Deltebre (20%) i Santa Cristina d’Aro (17,1%).
Les localitats amb més pes del sector agrari van ser Alcarràs (18,8%), Sant Hilari Sacalm (13,2%), Almacelles (12,9%) i Alcanar (11,9%).
Totes les comarques milloren el PIB per habitant el 2022
Per comarques, totes van incrementar el PIB per habitant l’any 2022. La que més va créixer va ser l’Aran (22,5%), seguida de l’Alta Ribagorça (15,8%), la Segarra (14,4%) i el Baix Llobregat (14,3%). Els creixements més moderats es van donar al Ripollès (3,8%) i a la Ribera d’Ebre (2,1%).
Destaca que les de l’àmbit metropolità (Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Maresme) van acumular el 68,4% del PIB català de fa dos anys.
PUBLICITAT
PUBLICITAT