MEMÒRIA HISTÒRICA
05-02-2025 8:44
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’Institut d’Estudis Penedesencs publica el llibre Del Penedès als camps d’extermini nazis. Deportats de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia, un treball de dos anys de recerca, del qual en son autores les historiadores Berta Llorens, Àngels Parés, Maria Peña i M. Teresa Sadurní i l’historiador Ramon Arnabat.
L’acte de presentació de la publicació es farà a Vilafranca del Penedès el proper 12 de febrer, a les 19h, a l’Auditori del Vinseum (pl. Jaume I, 1), a càrrec de Maria Teresa Sadurní, autora; Juan Manuel Calvo president de l’Amical Mauthausen; Ramon Arnabat, president de l’IEP, i Àngels Dalmau regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. L’estudi es presentarà també a Vilanova i la Geltrú (8 de febrer), El Vendrell (26 de febrer) i Igualada (20 de març).
El llibre s’ha organitzat en dues parts temàtiques. A la primera part es contextualitzen els fets històrics: l’Europa d’entreguerres (1918-1939); l’ascens al poder d’Adolf Hitler i el sistema concentracionari; l’exili republicà i l’internament i sortida dels camps francesos dels ‘refugiats’; la deportació als camps de concentració i extermini nazis, l’alliberament i la seva promesa de ‘Mai mes!’.
La segona part del llibre se centra en els deportats penedesencs. A partir de la informació que es té i de la recerca realitzada, es presenta una anàlisi general i comarcal (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf) dels 124 deportats penedesencs als camps d’extermini nazis i, tot seguit, es detalla una fitxa de cadascun d’ells, que inclou dades de la seva biografia i la seva estada en els camps, on va ser capturat o com hi va entrar, entre d’altres, la qual cosa permet posar nom a les persones deportades i saber qui eren i d’on eren.
Segons detalla l’estudi, 114 deportats penedesencs van ser al camp de Mauthausen i els seus comandos, 4 a Dachau, 4 a Buchenwald i 2 a Flossenburg. Només 29 d’aquests penedesencs en van sortir en vida. La resta, 95, van morir als camps d’extermini nazis.
PUBLICITAT
PUBLICITAT