Vegueria del Penedès

MÚSICA

Marc-Antoine Charpentier, un músic excel·lent


Josep Ballbè Urrit Vilanova i la Geltrú

16-02-2025 13:52

El proper dia 24 d'aquest mes, s'acompliran 321 anys de la mort d'aquest músic del barroc francès. Confesso que em té el cor robat

Marc-Antoine Charpentier. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Potser un desconegut per una gran majoria, força més seduïda per la fama d'un "top ten" sovint configuradament inamovible (Bach, Vivaldi, Mozart, Schubert, Verdi, Beethoven, Chopin, Brahms, Wagner i Mendelssohn). O tal vegada lliurat fàcilment a ritmes més moderns, elaborats. La peça musical mitjançant la qual va accedir al gran públic del segle passat fou el famós "Te Deum": la dolça melodia del seu preludi s'escollí com a suport i eix dels programes distribuïts per la xarxa d'Eurovisió. El dia més indicat per a gaudir-la és en motiu del concert de Cap d'any, des de Viena.

Som davant d'un compositor prolífic (amb un catàleg de més de 550 obres, totes elles de qualitat contrastada). Cal fer un èmfasi especial, per tant, en la vessant religiosa. En aquest entorn és on trobem altres composicions de gran bellesa.

De petit, volia ésser pintor. Es va traslladar, però, a Itàlia per a estudiar. Allí, va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que li inculcà la passió per la música. Instal·lat uns quants anys a Roma, aprengué tècniques de composició. En tornar a París, l'any 1672, treballà -amb Molière- en vàries obres de teatre (com, per exemple, Le Mariage forcé i Psyché).

Els 6 darrers anys de la seva vida, va ésser mestre de la Sainte-Chapelle. En aquesta època, es conforma la síntesi de les tradicions italiana i francesa. Sobretot en el camp de la música vocal sacra, a la que pertany el seu célebre Te Deum. Sense oblidar, però, una dotzena de misses, 34 oratoris, 83 psalms, 19 himnes i 8 lletanies a la Verge (entre d'altres). Com alhora en el camp de l'òpera... On deixà títols tan bonics com Les arts florissants, Actéon i Medée.

Com a cloenda del meu article, transcriuré literalment algun text gravat en la làpida de la seva tomba. Voldria fusionar la seva potència artística amb el nucli d'una reflexió filosòfica de molts quirats: "ací estic, mort i nu al sepulcre..., on no sóc ningú. Pols, cendra i pastura de cucs. He viscut bastant, però massa poc comparat amb l'eternitat. Vaig ésser músic. En néixer no vaig aportar res al món. Per tant, en morir, tampoc no me n'enduc res". Una curiosa barreja d'humilitat i amargor. També, tanmateix, tot un prodigi d'espiritualitat essencial.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.