8M. DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
06-03-2025 Última revisió: 14-03-2025 8:36
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges i Sant Pere de Ribes (Ribes i les Roquetes) són els municipis amb més noms de dona del Penedès i Garraf, per ordre de major a menor presència, respecte de la totalitat. En predominen els noms d’autores, artistes, mestres, propietàries, il·lustres o rellevants en l’àmbit local i regnants (66), seguit de figures religioses (65), a més de noms propis sense cognom (21). En conjunt, la mitjana es troba dins la forquilla nacional, entre el 3% i el 8% de la totalitat; un percentatge que s’incrementa vora el 16%, si es prenen les dades de noms d’homes com a referència.
Muntatge amb fotografies de Maria Rosa Ferré Galimany; Carrers amb noms femenins a Vilafranca del Penedès, 2021.
En aquest sentit, prenent com a referència els municipis citats, els homes són un total de 1028 davant 152, per tant, el percentatge és de 87 contra 12. Per emplaçaments, les dades són igualment significatives, des d’una diferència del 7.9% i 92.1% de Cubelles fins al 18.2 i el 81.8 de Vilafranca del Penedès. La resta es troben entre el 15% i el 85%, aproximadament. Però no tot són dades, també els espais concrets i la memòria hi tenen un paper important. Moltes de les nomenclatures en femení es troben als afores dels nuclis urbans i en alguns casos s’han incorporat als equipaments, com ara els darrers centres escolars a Sitges: Maria Ossó, Agnès de Sitges i l’institut Vinyet; i l’auditori Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès, entre d’altres.
Sitges i Cubelles disposen –des de fa tres i dos anys– d’una nova relació de propostes en què hi ha deutes pendents amb la història local. “La veritat és que som dones qui tenim la iniciativa en recuperar les referents i visualitzar-les, tot i que hi ha homes que hi participen en les propostes i l’impuls”, explica Àngels Parés i Corretger, historiadora i filòloga sitgetana, membre de la Comissió de Nomenclatura de Sitges i de la junta de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP). I Vilafranca del Penedès és l’únic municipi del qual es disposa de la biografia de cada una de les protagonistes del nomenclàtor femení existent. Són tres exemples d’una sensibilitat que en la darrera dècada, sobretot en els darrers cinc anys, està vinculada també als Plans d’Igualtat municipals, però també a la conscienciació d’entitats culturals i de persones a títol individual.
Gràfics amb les dades. Relació de nomenclatura per gèneres, dels municipis amb major nombre de dones del Penedès i Garraf.
A Catalunya, el percentatge de noms dones en el nomenclàtor no arriba al 5% respecte del total, segons les dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC); tampoc en bona part dels municipis del Penedès i del Garraf, excepte Vilafranca del Penedès. Les dades ballen, perquè es computa el total, però respecte dels noms d’homes, tampoc no s’arriba al 20%. No hi són perquè no hi eren?
La realitat, és a dir la memòria històrica, indica tot el contrari. Hi eren i també hi són. Però el procés de visibilitat de les dones en l’espai públic –els carrers en són la mostra més fefaent– fa menys de 10 anys que es va encetar en la majoria de municipis, viles, pobles i ciutats.
La poetessa Maria Mercè Marçal ho va deixar ben palès: ”Dins la pell de l’ona salada/ serem cinc-centes, serem mil” i el camí és encara lluny de finir. Les dades ho demostren i en són només un reflex: “S’ha trigat molt a posar fil a l’agulla per aconseguir el seu reconeixement públic en els nostres carrers i places; per exemple, a Cubelles hi ha 90 carrers amb noms d’home i dues dones, sense tenir en compte les figures religioses”, exposa Núria Jané Orpí, arxivera municipal i historiadora. El més petit municipi costaner del Garraf té un total de vuit carrers amb noms de dona, un percentatge de menys del 3% del total de 308 carrers, passatges, places i avingudes, en dades de 2023, segons l’ICGC. Les dues dones a què es refereix Jané, són Teresa Mañé, cubellenca, mestra, escriptora i mare de Frederica Montseny; i l’autora Mercè Rodoreda.
Marçal, Montseny, Rodoreda i també Mañé figuren entre les dones més citades en el mapa del nomenclàtor femení que el 2019 va presentar l’Institut Català de la Dona (ICD), una eina que és un exemple de visualització. Però també han estat les iniciatives municipals, socials, culturals i personals les que han posat en evidència el greuge i el dèficit de la presència femenina en els plànols. Per a un estudi exhaustiu és necessari anar a les fonts i actualitzar les dades, tal com Eix Diari ha realitzat per a aquest reportatge.
Val a dir, també, que en l’elecció de la nomenclatura no tots els municipis opten per fer prevaldre noms propis. És el cas de Sant Pere de Ribes, per exemple, que d’un total de 414 carrers, conté personalitats només en 156 i contrasta amb Sitges, vila que ha posat noms propis a gairebé el 65% dels carrers. Si elles són figures religioses en la majoria, val a dir que ells també. Així i tot, les santes representen menys de la meitat a El Vendrell, per citar on hi ha més noms femenins i, en canvi, només representen un 4.9% de la totalitat i un 11.7% respecte dels masculins.
Maria Rosa Farré i Galimany, al camp amb una de les seves càmeres i durant un acte.
Maria Rosa Ferré Galimany viu encara a la casa familiar de Vilafranca del Penedès. Ha estat la darrera en néixer a la llar de la seva família. “Eren altres temps”, diu. Com a dona va viure de jove els obstacles d’una societat patriarcal a l’empresa: “vaig entrar a Caixa Penedès amb dinou anys i ja em van dir que per ser dona m’exigirien tres vegades més”. Fa dotze anys la van acomiadar al costat de 499 persones més, pel tancament d’oficines i per la reducció de plantilla; des d’aleshores ha col·laborat –de forma altruista– en una desena de llibres com a fotògrafa; també ha estat coautora de dues publicacions i autora del llibre “Converses a peu de vinya. 50 viticultores del Penedès” (Edicions i Propostes Culturals Andana, 2022).
“Un dia, amb una amiga va sorgir el dubte: ¿quants carrers tenim amb nom de dona? I no vaig dubtar en fer la cerca”. Amb aquestes paraules, Maria Rosa Ferré Galimany introdueix l’únic estudi històric i biogràfic dels noms de dones que existeix al Penedès.
Primer van ser les fotografies. Després del confinament de la pandèmia va sortir a fotografiar les plaques dels noms de dones dels carrers de Vilafranca del Penedès. “Quan ja tenia les imatges, em va entrar el cuc: qui eren aquestes dones? Calia visualitzar-les”. El resultat és Carrers de nom de dona a Vilafranca del Penedès un treball rigorós sobre les biografies de les protagonistes d’una nomenclatura en què només representen el 7,9% del total, que Ferré té penjat al seu blog-web. Cent per cent recomanable i exemplar.
“He trepitjat carrer i arxius per ser rigorosa amb les seves històries, els seus orígens i el seu reconeixement”. A més, s’afanya en afegir que no és ni historiadora ni periodista, però és fidel a la seva sensibilitat i a la seva convicció de la necessitat de “visibilitzar les invisibles”, tal com ha demostrat en el seu primer llibre (el segon és en camí).
Si hagués de posar un nom de carrer, no en té cap dubte: Montserrat Abelló, de qui rescata els versos: “Ben pocs s’aturen/a escoltar aquestes veus/ que, trasbalsades/ un nou llenguatge diuen/ nascut al fons dels segles”.
Un deute de memòria històrica
A Sitges, per iniciativa de la regidoria d’Igualtat, el 2022 es va promoure l’exposició Inoblidables de la periodista Alba López Varas, que recollia les biografies de la proposta d’onze noms de carrers per a feminitzar el nomenclàtor de la vila.
La introducció de la mostra, en paraules de López Varas, és tot un clam: “la resignificació d’aquest patrimoni, a partir de la integració de les dones, afegeix informació i genera un nou relat que no exclou ningú, que és de totes i tots”. Les protagonistes sitgetanes eren i són: Maria Dolors Mirabent i Muntané, Lolita, bibliotecària; Àngeles Santos Torroella, pintora; Balbina Sentís i Solé, llevadora; Joaquima Caballol i Moreu, cronista; Mercè Sanabre i Roqueta, actriu; Teresa Ferrer i Oliver, artista; Manuela Rosés i Capdet, regidora; Montserrat Almirall i Andreu, professora de música; Rosa Muntané i Estivill, presidenta del Ram de tot l’any; Maria de la Luz Uribe, escriptora i les Monges Concepcionistes.
Lolita Mirabent, directora de la biblioteca Santiago Rusiñol durant 40 anys. Fons familiar.
Àngels Parés i Corretger assenyala Manuela Rosés i Capdet, primera regidora sitgetana de 1938, que era de la CNT i Maria Calders, regidora també del 38, de la Unió de Rabassaires de Vilanova i la Geltrú, com a dos merescuts reconeixements que vinculen la memòria històrica a la presència en l’espai públic de dones locals. Cap d’elles té encara cap carrer, però són en un hipotètic llistat sobre la taula de la Comissió de Nomenclatura i en l’escriptori de la recerca d’investigadores i investigadors, respectivament. Els arxius municipals i comarcals –en bona part digitalitzats– més els fons familiars, són font imprescindible per als treballs biogràfics.
Núria Jané Orpí és una de les investigadores, al mateix temps que realitza la seva tasca a l’Arxiu Municipal de Cubelles. “La feminització de la nomenclatura pot contribuir a la sensibilització i dona a conèixer les biografies de dones que han estat invisibilitzades”; es refereix, concretament, a les vides de dones que han estat proposades en un procés participatiu a Cubelles, entre les quals l’artista Paulina Schumann, la mestra Maria Jesús, Xus, Hidalgo, les dones del safareig i les dones de la revolta. “Les dones mai no han estat considerades com agents importants en el procés de canvi social, econòmic o polític, sempre ha estat eludida, considerada com a subaltern i ocultada. Estan silenciades en els mateixos documents, i en segons quina època costa seguir el fil perquè perdien el cognom. Malgrat que les dones són el 50% de la població, la seva història ha estat silenciada”.
Jané Orpí, actualment, treballa en un estudi sobre la revolta de les dones de 1767 a Cubelles. “En els documents, veiem com les dones s’aixecaven a quarts de cinc del matí, com a mínim una hora abans que els homes, per encendre el foc i fer-los l’esmorzar; per trencar el gel per abeurar els animals; per donar menjar a les gallines, per ocupar-se de les criatures, de la casa i dels ancians; també s’ocupaven de l’hort i del treball a la terra. Mentrestant, ells eren els pagesos, ells apareixien als llistats de població, ells optaven als càrrecs públics, ells podien fer i desfer públicament i privadament, ells podien optar a estudiar i a exercir altres professions; i de les dones, en els documents, ni una paraula, a vegades ni se citaven les vídues que eren cap de família” i en fa una crida: “reflexionem com la pròpia documentació pot dir molt pel que diu i pel que no diu. La perspectiva de gènere és importat en els estudis històrics”.
Paulina Schumann a la portada de la revista Wiener Ilustrierte de febrer de 1961. Fons Paulina Schumann, Arxiu municipal de Cubelles (AMCUB).
En la recuperació de la memòria històrica, les comissions de nomenclatura –formades per representants polítics, socials i culturals, més historiadors i historiadores en la majoria de municipis– han posat fil a l’agulla.
A més dels exemples de Sitges i de Cubelles, la Comissió de Nomenclatura de Vilanova i la Geltrú –renovada enguany i reunida després de set anys el passat 11 de febrer– va acordar “posar el nom de Francesca Cabrisses Vilàs al lateral de l'escola Llebetx, fins ara anomenat carrer de Ponent. D'aquesta manera, es vincula l'espai proper al centre educatiu a la seva fundadora, amb la voluntat de reforçar el coneixement i la divulgació de la tasca pedagògica d'aquesta dona vilanovina”. Al mateix temps, es van adoptar acords de feminització d’espais municipals amb els noms de Neus Català i Pallejà, Frederica Montseny i Mañé i Carme Sugrañes Blai. Encara no són cinc-centes, però podran ser mil.
PUBLICITAT
PUBLICITAT