DRET A MORIR DIGNAMENT
17-04-2025 8:32
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un total de 25 persones van demanar ajuda per morir a les comarques del Penedès i Garraf durant el 2024, gairebé el doble de les que ho van fer l'any anterior. Durant els 12 mesos del 2024, han estat 8 persones les que han pogut tenir un mort digna a la vegueria del Penedès. L'Informe anual sobre l’aplicació de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE) durant l’any 2024 a Catalunya, publicat a finals de març de 2025, ofereix una visió detallada de com s'ha implementat aquesta llei a les diferents regions catalanes. També assenyala que alguns dels reptes actuals del desplegament de la llei són la necessitat de donar més informació als ciutadans i més formació als professionals.
L'exemple més clar que tenim al territori és el cas de la Noèlia, una jove de 24 anys ingressada a l'hospital de Sant Camil que demana una mort digna, que paralitza al seva família a través del suport de l'organitza ultracatòlica Abogados Cristianos. De fet, la setmana passada, el seu pare va recorre davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir la mort assistida. Abogados Cristianos, que defensa l'home, ha presentat un recurs contra la decisió d'un jutjat de Barcelona de no acceptar el pare com a part personada en la causa. Després que el TSJC sí que hagi admès en una causa similar a un altre pare que s'oposa a l'eutanàsia del seu fill, l'entitat ultraconservadora diu que el seu client té dret a oposar-se a la mort assistida de la seva filla. La defensa del pare al·lega que si l'home no està legitimat, l'acte pel qual s'autoritza una eutanàsia es convertiria en irrecurrible, cosa que no és possible en el marc jurídic espanyol.
Periple des del 2022
El cas de la Noèlia va saltar a la llum pública l’estiu de l'any passat després que la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya donés llum verda a l’eutanàsia de la jove per unanimitat dels 19 membres. Els pares de la pacient, a través de la Fundació Espanyola d'Advocats Cristians, van presentar un recurs contenciós-administratiu contra la resolució de la comissió i van demanar mesures cautelaríssimes per aturar el procediment.
El jutjat rebutja el recurs en considerar que el pare no està legitimat per presentar el recurs, al contrari del que opina la fiscalia. Així, recorda que el Tribunal Constitucional ha autoritzat la presentació de recursos d’aquest tipus en cas de menors d’edat o persones incapacitades, cosa que no és el cas. A més, també recorda que el pare no ha instat mai a incapacitar la filla. També explica que les autoritats van retirar la custòdia de la nena als pares, i que ara la noia viu a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes perquè no té lloc on viure ni xarxa social o familiar que la pugui acollir.
Alguns testimonis van explicar al jutjat que el pare visita sovint la seva filla i hi té una relació fluida, però no pas molt bona.
La jove, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l'adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d'autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurohabilitar-la psiquiàtricament. La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que la noia necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat.
La noia, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.
Durant aquells mesos de rehabilitació a la Guttmann, la noia ja havia dit que volia iniciar el procediment d’eutanàsia, però es va acordar esperar un any des de l’accident per veure l’estabilització de les lesions i també comprovar si la voluntat era fruit d’una frustració temporal o es mantenia en el temps. De la Clínica Guttmann va passar a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes, on encara segueix ingressada.
En aquest últim hospital, la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Alt Penedès-Garraf va reunir-se el novembre del 2023, el gener del 2024 i l’abril del 2024 per estudiar la petició, que van concloure que la noia era conscient de la seva decisió.
El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.
El 29 de juliol la gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès va rebre un correu electrònic on dues suposades amigues de la noia deien que ella havia canviat d’opinió i adjuntaven una carta manuscrita i elevada davant de notari on ella demanava un ajornament de sis mesos. La directora de l’hospital del Garraf va tornar a recordar a la jove que podia fer-se enrere en qualsevol moment, però ella li va ratificar la intenció d’acabar la seva vida amb l’eutanàsia i va dir que no recordava haver escrit amb lucidesa cap document on es fes enrere. De fet, va dir que dues conegudes d’una comunitat religiosa havien entrat a la seva habitació, l’havien despertat i li havien dictat el text mentre ella encara estava mig adormida.
L’endemà, un notari de Sant Pere de Ribes es va entrevistar amb la pacient, que va ratificar-li la voluntat de continuar amb el procediment.
L’eutanàsia se li havia de practicar el 2 d’agost, però un dia abans el jutjat ho va paralitzar a petició del pare.
En la vista de fa unes setmanes van declarar set metges que la van atendre, especialitzats en psiquiatria, neurorehabilitació i neurologia, que van coincidir a dir que compleix amb els requisits per a la mort assistida. A banda, els forenses de l’administració de justícia van remarcar que la jove té la capacitat de decisió intacta.
Precedent al TSJC
Fa uns dies el TSJC va autoritzar un altre home a personar-se en la causa judicial contra la decisió del seu fill de rebre l’eutanàsia. La sentència de la sala contenciosa-administrativa dona la raó a la fiscalia i al pare i anul·la de moment l'aval judicial a la mort assistida d'un home de 54 anys el pare del qual s'hi oposava, i retorna el cas a un jutjat de Barcelona perquè segueixi la tramitació de la causa.
"Els pares poden tenir un interès legítim, encara que no siguin titulars d'aquest dret a la vida aliena. Es tracta d'un interès propi que, fins i tot, pot entrar en col·lisió amb les preferències, en aquest cas del fill", escriu el tribunal. "No es pot en cap cas descartar de manera genèrica i indiscriminada la legitimació judicial dels pares com a exercents d'un interès legítim --propi i no abstracte-- en el fet que els seus fills continuïn amb vida", afegeix. El tribunal considera que aquesta legitimació inclou també familiars que tinguin mala relació amb els seus fills: "Fins i tot en situacions de desacord o conflictes familiars prolongats, podria romandre l'essència de la preocupació paternofilial (...): l'afecte, el desig que el seu fill es trobi en les millors condicions possibles i que el seu benestar estigui garantit".
A la pràctica, la decisió implica retornar al jutjat la decisió sobre la mort assistida de Francesc A.B., un home de 54 anys que demanava morir després de patir quatre ictus i dos infarts des del 2020. Els metges i experts li van concedir la mort digna el 18 de juliol passat, però el seu pare, de 93 anys, ho va recórrer al jutjat el 5 d’agost. Després de mesos amb la mort assistida paralitzada, la justícia li va donar la raó el 7 de novembre, concedint-li la mort assistida: "Ens trobem davant d'una decisió eminentment personal i que presenta un fort component d'autodeterminació de la persona", escrivia la jutgessa, que va tancar el cas en concloure que la relació familiar no és suficient per recórrer l'eutanàsia d'un fill. "Si així fos, qualsevol resolució podria ser impugnada per part dels familiars de la persona que demana ajuda per morir dignament, arribant a ser una prestació il·lusòria i sense eficàcia, o almenys amb una eficàcia ajornada".
La fiscalia es va posicionar a favor del pare i va presentar un recurs davant del TSJC, que li acaba de donar la raó. El ministeri públic demanava seguir amb el procés judicial per estudiar a fons si el pacient compleix els requisits per morir dignament. "Al nostre judici", escrivia la fiscal en el recurs, "tant en aquest cas com en general, el control judicial" ha de ser considerat "la màxima garantia". Per a la fiscalia, els familiars estan legitimats en aquest tipus de processos per ser "persones de l'entorn proper a l'afectat que poden conèixer la seva evolució i circumstàncies i, per tant, estar en condicions de discutir o posar en dubte les premisses fàctiques i els requisits sobre els quals se sustenta aquest dret prestacional".
358 persones van demanar ajuda per morir a Catalunya el 2024, un 63% més que el 2023, i es van fer 142 eutanàsies (+51%)
Un total de 358 persones van demanar ajuda per morir el 2024, un 63% més que l'any anterior. Pel que fa al nombre de prestacions fetes, van ser 142, un 51% més. Són dades de l'informe anual sobre l'aplicació de la Llei de regulació de l'eutanàsia a Catalunya, presentat aquest dilluns. Els portaveus de Salut creuen que l'increment en les sol·licituds i les prestacions es pot relacionar amb un coneixement cada vegada major de la llei, que va entrar en vigor el juny del 2021, i des de l'associació Dret a Morir Dignament ho atribueixen també a l'augment dels Documents de Voluntats Anticipades (DVA). Aquesta entitat i la Comissió de Garantia i Avaluació demanen insistir en la informació als ciutadans i en la formació als professionals sanitaris.
Les sol·licituds de prestació d’ajuda per morir (PRAM) van augmentar el 2024 a Catalunya i, de mitjana, n’hi va haver pràcticament una al dia, amb un 358. De les sol·licituds rebudes, se’n van aprovar 189, un 73% més que el 2023, i es van realitzar un total de 142 eutanàsies.
Durant el procediment per a l’eutanàsia, 121 persones van morir abans de rebre la prestació; això representa una de cada tres que l'havien demanada. Per altra banda, hi va haver 25 denegacions (7%). Les eutanàsies representen un 0,21% del total de les defuncions a Catalunya l'any passat.
La majoria de sol·licituds venen de l’atenció primària
Dels 358 sol·licitants de la prestació d’ajuda per morir, més de la meitat eren dones (53%), amb una mitjana d’edat de 75 anys. Els homes representen el 47% i la mitjana d’edat és de 74 anys. La majoria de les sol·licituds (62%) provenen de l’atenció primària, seguida pels hospitals (28%), l’atenció intermèdia (9,5%) i les residències de gent gran (0,5%).
Pel que fa a les persones que finalment van rebre la prestació, un 56% eren dones, amb una mitjana d’edat de 78 anys, i el 44% eren homes, amb una mitjana d’edat de 74. L’any passat, es van igualar les prestacions fetes a l’hospital i les eutanàsies al domicili: un 39,5%. Les prestacions en els centres d’atenció intermèdia van representar un 7% i a les residències de gent gran, un 14%.
Pel que fa als problemes de salut que originen una petició, les malalties oncològiques són el primer motiu darrere les sol·licituds (24%), seguides de les neurodegeneratives. En canvi, en el cas de les eutanàsies fetes, les neurodegeneratives són el primer motiu (33%), seguides per les oncològiques (21%).
Per demarcacions, de les 142 prestacions del 2024, 109 van fer-se a la de Barcelona; 22 a Girona; 7 a Tarragona i 4 a Lleida.
63 dies de mitjana
L’informe anual presentat aquest dilluns al Departament de Salut recull que el temps mitjà entre la presentació de la primera sol·licitud i la resolució en els casos favorables va ser de 63 dies el 2024, mentre que la mediana es va situar en els 50 dies.
La durada dels diferents processos és molt variable i, en l'informe, assenyalen que aquest període de temps "depèn, en part, de la voluntat de la persona sol·licitant" La llei estableix que han de passar un mínim de 15 dies entre la presentació de la primera i la segona sol·licitud, amb l’opció de reduir aquest termini si hi ha un risc considerable de pèrdua de la capacitat del pacient, però no hi ha un màxim de temps per presentar la segona petició.
Més informació, formació i temps
La directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut, Clara Pareja, ha assenyalat que, a més d’un increment sostingut de les sol·licituds, la valoració de les patologies i situació clínica de les persones que demanen ajuda per morir cada vegada és més complexa. També ha constat que la distribució territorial és desigual i ha apuntat que cal aprofundir en l’estudi de les dades per identificar possibles accions.
Albert Planes, metge de família i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) de l’eutanàsia, ha posat l’accent en la necessitat de reforçar la formació, el suport i el temps als professionals sanitaris davant una petició d’eutanàsia.
“Se’ns educa per salvar o ajudar a viure. També acompanyem una persona quan mor, però amb l’eutanàsia ens demanen que l'ajudem a morir i això pot crear una sensació de por inicial. ‘Seré capaç de fer-ho bé?’ ‘Hi ha algun problema moral o ètic?’, es pregunten de vegades”, ha reflexionat, per afegir: “El professional també pot necessitar un temps. En qualsevol cas, hi ha estudis que diuen quan els professionals passen de la por a la pau. Senten una pau intensa quan han pogut ajudar una persona a deixar de patir”.
Planes ha assenyalat que cal acompanyar i formar els professionals també perquè quan un pacient els plantegi la sol·licitud d’una eutanàsia no es quedi bloquejat per aquesta por. I és que, del que passa abans que es registri la primera sol·licitud, la comissió no en té una fotografia precisa -totes les dades de l’informe comencen a partir del registre de la primera sol·licitud-, però intueixen que la petició pot quedar encallada, en alguns casos, uns dies en aquests moments previs. En aquest sentit, ha recordat la figura dels referents del model català: “Els professionals han de saber que poden tenir referents que estaran al seu costat i l’ajudaran”.
Aquest vocal de la comissió també ha apuntat que algunes sol·licituds iniciades en centres privats han estat derivades al sistema públic i que això pot generar un repte encara major per als metges de família del CAP, que es troben amb peticions de pacients que no coneixen o coneixen molt poc. Planes ha recordat que la llei estableix que l’ajuda per morir és una prestació de tot el sistema sanitari, no només públic, i ha recalcat que els metges de centres privats han de poder rebre el mateix suport per donar resposta a una petició, sobretot perquè el pacient pugui fer tot aquest procés amb el metge que el coneix millor.
Parlar del final de la vida
Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament, ha valorat molt positivament la publicació d’aquest informe i s’ha mostrat d’acord amb les seves conclusions. Vallès ha incidit en aspectes que poden millorar i en el seu cas ha posat el focus en la informació als ciutadans sobre la regulació de l’eutanàsia com una prestació sanitària garantida i també sobre el Document de Voluntats Anticipades (DVA), un conjunt d’instruccions que una persona major d’edat escriu sobre el tractament mèdic que vol rebre si ell no pot expressar-se i sobre com s’imagina el final de vida d’acord amb els seus valors.
En aquest sentit, Vallès ha recordat que han incrementat molt els documents registrats en els darrers mesos, sobretot des que es poden formalitzar davant de professionals sanitaris de l'atenció primària. La presidenta de l'entitat ha puntualitzat que, si bé molt poques persones demanaran l’eutanàsia, en aquest document es parla del final de vida, fet que ajuda a “normalitzar” tots els aspectes que l’envolten, entre ells l’eutanàsia.
Quan l'eutanàsia arriba als jutjats
Preguntada pels dos casos de petició d’ajuda per morir que s'han judicialitzat, Pareja ha afirmat que entenen que els drets de l'autonomia de la voluntat i de la vida són "individuals" i "intransferibles" i que no consideren que hi pugui haver "un tercer" que hi interfereixi.
Per la seva banda, Planes ha recalcat que s’ha d’entendre el dolor tan humà dels familiars davant la mort d'una persona estimada, però ha puntualitzat que aquest dolor no hauria de portar a oposar-se legalment a la decisió d’un altre. Vallès ha mostrat tot el suport de l’entitat a la Comissió de Garantia i Avaluació. Fa pocs dies, un jutjat de Barcelona va rebutjar el recurs d’un home contra l’autorització d’eutanàsia de la seva filla de 24 anys en considerar que no estava legitimat per recórrer-hi, al contrari del que opina la fiscalia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT