ENSENYAMENT
08-05-2025 13:43
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Serà cosa meva però, ei, molt a favor d’un camp de reeducació estalinista per als qui recomanen posar-se a l’ombra els dies d’estiu. Poden seguir-los tots els qui demanen insistentment precaució perquè plourà. Alerta! Mulla! Afegim-hi els d’abrigar-se els dies de fred, hidratar-se quan fa calor, menjar sa… Ja val! Prou! Faré el que em surti de la barretina! i si em vull suicidar fumant-me una cigarreta sota un balcó en un dia de vent, és cosa meva! Després se’t tira a sobre la riuada del segle i ningú diu res, ja és ser inútil, eh.
Em fascina com no ens sentim insultats quan ens recomanen que ventilem les habitacions o que no eixuguem el periquito al microones. Diria que és un efecte de la pandèmia, quan vam elevar l’absurd a la categoria de quotidianitat. No exagero gens: havies de demanar cita prèvia a la policia per poder fer una denúncia; a partir d’aquí, ja pot venir la fi del món. L’avís, per estúpid que sembli, s’ha coronat com a necessitat fonamental. El ja t’ho havien advertit et pot assaltar a cada passa, a cada decissió. Ara, ja no pots abrigar-te si tens fred o deixar algun objecte al portaequipatges sense complir o incomplir una recomanació d’algú. Per a la gent que porta malament el fet d’obeir normes, la vida s’està tornant molt complicada, molt angoixant.
Però així va mig món, angoixats perquè demà farà calor, o amb una úlcera incipient perquè farà vent i han de sortir de viatge a Blanes. No obstant aquest estat d’hiperexcitació nerviosa per collonades, els grans temes, els autèntics meteorits que avancen descontrolats i amenacen el que sigui que tinguem muntat sobre el planeta, aquests no semblen amoinar gens ningú. Que el planeta s’escalfa? sí, ja… en fi… potser que haurem d’estiuejar a Suècia, no? Que hi ha guerra a Europa? Sí, però és lluny… Que als palestins se’ls estan carregant per les ordres d’un president psicòpata? Aquesta ja ni ens la plantegem. Que resulta que els nens i nenes que van a escola, surten en molts casos sense assegurar ni la lectura, ni l’escriptura, ni les matemàtiques? Ja… però el meu no, saps? A més, han de ser feliços i això és el més important. I quan siguin grans tot això que els ensenyen ja estarà desfasat… Ara, això sí! Si us plau, que ens avisin i ens tinguin informats en tot moment d’allò que és recomanable o no, no sigui que un dia em begui el lleixiu o posi el gat a la rentadora.
PUBLICITAT
PUBLICITAT