Vegueria del Penedès

RELIGIÓ

El meu vuitè Papa


Josep Ballbè Urrit Vilanova i la Geltrú

15-05-2025 8:52

Tenint en compte la forta laïcitat del món actual, deixeu-me expressar un sentiment: el meu ferm desig d’un pontificat llarg, ferm i amb fondària potent

El papa Lleó XIV es dirigeix als fidels en una visita a un temple als afores de Roma. ACN

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

L’elecció del nou Sant Pare m´ha causat molt bones vibracions. Poc o molt, és de la meva "lleva"... De fet, té quatre anys menys que jo. En aquest sentit, és el vuitè Papa que he conegut, en vida. En circumstàncies normals, dubto molt que n’arribi a veure cap més, abans de dir adéu a aquest món. En les seves primeres declaracions com a pontífex, explicava que la tria del nom de "Lleó" té a veure amb el record d’en Lleó XIII, autor de l´encíclica "Rerum novarum": allí abordà la qüestió social durant la primera revolució industrial. De ben segut que el seu primer viatge fora del Vaticà probablement palesarà un segell anti-bèl·lic, en favor de la pau al món. Tot plegat en un entorn actual amb reptes enfocats a una nova revolució industrial i uns trets novells relacionats amb l’esclat de la intel·ligència artificial. 

Gosaria dir, doncs, que som davant d’un Papa totalment empeltat en el concepte del famós "aggiornamento". Un senyal d’adaptació plena als temps moderns, parit fa 60 anys, en la cloenda del Concili Vaticà II. Ja es veurà. En tot cas, referiré alguns punts associats al llegat dels altres Papes que van escollir el seu mateix nom. Em permeto remarcar detalls associats a alguns d’ells:

Abans de cloure l’article, tenint en compte la forta laïcitat del món actual, deixeu-me expressar un sentiment: el meu ferm desig d’un pontificat llarg, ferm i amb fondària potent. Si més no, a fi i efecte d’assolir millores reals/plausibles en aquesta mena de vall de llàgrimes que ens toca viure. Encara que pugui semblar una quimera, tant de bo que es redueixin les bretxes existents entre el "primer" món i els altres estrats que, dissortadament, no conclouen al "tercer". Somiar és de franc. Per què no? 

Que Déu -més ben dit, "el de l’àtic" per no ofendre els agnòstics- li atorgui salut, seny, visió de la jugada, empenta i rauxa per afrontar tots aquells avenços i millores que la humanitat necessita!.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.