POLÍTICA MUNICIPAL
19-05-2025 10:17
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Bé… potser m’he posat una mica massa profund. Fa uns anys que visc aquí, a Vilanova, i he de dir que, tot i no fer gaire temps que soc per aquests voltants, és una ciutat que m’ha enamorat. I ho saps, quan els teus pares -que venen de Castella i Lleó- et visiten i et diuen que, si fos per ells, mai no marxarien.
La seva societat està feta, precisament, d’això: d’anades i vingudes, de totes i de tots. De tradicions que van més enllà de les persones, que es transformen i es converteixen en col·lectivitat. En un bé per a la ciutat, un bé per al poble. En definitiva, un bé per a la humanitat.
He d’admetre que un dels moments en què vaig sentir que potser havia trobat el meu lloc va ser quan vaig veure una ciutat integradora, en què la seva cultura era un bé compartit i una barreja de moltes històries. Balls, tradicions, una ciutat amb molt dinamisme cultural i associatiu des de sempre, però especialment des de l'inici de la democràcia, que ha tingut cura i ha potenciat la cultura. Que ha fet de la Festa, sobretot Carnaval i Festa Major, gran i petita, una forma genuïna, a la vilanovina, d'integrar i cohesionar a tothom. I també una aposta decidida de l’Ajuntament per garantir un Projecte Educatiu de Ciutat i d'Escoles Municipals. Tot ens parla d’un passat col·lectiu i popular, construït també per moltes persones que, considerant que aquesta era la seva nova casa, van fer de Vilanova el lloc que és.
Ja fa temps que sento alguns representants polítics parlar de la ciutat del futur, amb paraules que no em quadren amb la ciutat que conec caminant. Diuen que les paraules transmeten imatges, i veure expressions com "creixement demogràfic" posades en dubte no m’entra al cap, pensant en la ciutat que tenim i que hem construït.
Persones que, com jo, han vingut de diferents racons del planeta, i que, si en el passat haguéssim qüestionat el "creixement demogràfic", potser avui no seríem aquí.
Perquè no ens enganyem: Vilanova no és només el carrer dels Caputxins i la Rambla. Vilanova va molt més enllà. Està feta de molts barris “periurbans”, barris que també contribueixen, i han contribuït, a fer que aquesta vila sigui el que és, i enamori com enamora.
Barris que dormen i s’aixequen per anar a treballar amb una malmesa via ferroviària cap a Barcelona, o que desperten per arreglar trens o fabricar la catenària que els fa funcionar.
Tots, absolutament tots, són Vilanova. I posar en dubte aquest plantejament és deixar de banda una gran majoria de vilanovines i vilanovins, i, amb ells, la seva història present i futura.
Crec que vivim en una societat que sovint s’allunya del sentit col·lectiu. Ens costa veure el bé comú i encara més participar en la vida del poble. Però Vilanova crec que fuig d’aquests patrons. Es veu com una ciutat integrada, col·lectiva. És difícil veure això en un poble, i crec que les moltes associacions, tant de caràcter polític com cultural, contribueixen a aquest context tan especial.
Deia Hannah Arendt que, perquè una societat sigui plena i lliure, s’han d’establir ponts comuns i relacions socials. La participació ciutadana és clau per a una humanitat plena i saludable. I això és el que reflecteix la nostra vila. I sobretot, un lloc on hi podem tenir cabuda tots.
Mireu, potser el que explicaré ara us fa sentir interpel·lats. Quan vaig arribar a Vilanova, estava desfent les maletes i, en un moment donat, algú pel carrer va cridar molt emprenyat amb el món. Tenia tot el dret, esclar, però el "follón" que estava generant era de considerable magnitud. Doncs bé, en aquell moment algú que passava pel seu costat li va dir:
—Eh! Que aquí, a Vilanova, hi cabem tots!
Ja us podeu imaginar la meva cara. És en aquell moment quan t’adones que aquest lloc és diferent i humà. I sincerament, m’agradaria que continués així.
Rodrigo Trinidad Morán. Membre de Vilanova en Comú
PUBLICITAT
PUBLICITAT