POLÍTICA
25-05-2025 18:02
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Sento recuperar -i per tant publicitar- la frase que el 12 d’octubre de 1936 fou cridada, sembla, per Jose Millán Astray, general revoltat contra l’estat republicà, al paranimf de la universitat de Salamanca amb motiu de l’obertura del curs universitari. La decisió del president dels EEUU Donald Trump de no deixar ingressar a la universitat de Harvard a estudiants estrangers m’ho ha recordat.
I dic sembla perquè, curiosament, hi ha diverses versions sobre aquell incident “acadèmic” tot i que, pel que s’explica, l’acte fou retransmès per la radio i, suposo, recollit per la premsa escrita. Versions que atribueixen el crit a un escolta del militar i legionari Millan Astray. Altres que substitueixen la frase per un “Muera la inteligéncia” o un “Mueran los intelectuales”. De la mateixa manera que s’atribueix a Miguel de Unamuno, aleshores rector d’aquella universitat, diverses frases durant l’altercat posterior, entre les que destaca aquella de “Vencereis, però no convencereis”. Altercat que acabà, s’explica, amb la muller del cabdill Carmen Polo de Franco, agafant del braç a Unamuno i fent-lo sortir, amablement, del paranimf per dur-lo, en el seu cotxe oficial, fins a la seva casa de Salamanca. Un final “amable” que no evitaria que el dictador signés en pocs dies, la destitució fulminant del rector que, curiosament, havia mostrat inicialment una certa coincidència d’idees amb les de la revolta del 18 de juliol. Però, curiosament, en cap versió he llegit que l’acte s’interpretés com una resposta amable de la esposa del dictador a la posada en dubte de la legalitat de les accions del seu marit. Potser perquè s’ha volgut donar a tot plegat un caire de respecte més o menys tolerant cap a un enemic vell i repapiejant que s’acompanyava a casa en comptes de veure-ho com una repressió del seu dret a protestar i intervenir com a president de l’acte acadèmic.
Però, anem al cas de Harvard. Una universitat considerada com la millor del món en els rànquings acadèmics i amb un fons patrimonial de 53.000 milions de dòlars que supera el producte interior brut de 120 països d’arreu del món i que li permet resistir les possibles pressions polítiques i econòmiques. I per si això no és prou garantia de solidesa, recordem que l’any passat va tenir un total de 7000 estudiants internacionals (el 27,2% de l’alumnat total) omplint les seves aules gràcies al Programa d’Estudiants i Visitants d’Intercanvi que, evidentment, selecciona entre els millors als futurs titulats que hi accedeixen des d’un total de 140 països.
Doncs bé, prenent com a excusa les manifestacions que els seus alumnes han fet contra la forma d’actuar d’Israel enfront els palestins, el govern de Donald Trump ha decidit revocar el permís per seguir practicant en llibertat el Programa d’intercanvi a Harvard. En paraules de la secretària de Seguretat Nacional: “perquè serveixi d’avis a totes les universitats i institucions acadèmiques del país”. I com pensa actuar? Doncs ja podeu imaginar-ho. Per un costat, revocant les exempcions d’impostos que té la universitat, i per l’altre, congelant els milers de milions de dòlars de les subvencions actuals. Uns perjudicis que les universitats podran evitar si col·laboren amb el govern, regulant les “condicions intel·lectuals” dels seus estudis i comportaments i controlant als seus alumnes tot informant a les autoritats dels seus actes. I, naturalment, frenant l’entrada i sortida de forasters que puguin endur-se empreses, coneixement o informació als seus països.
El futur sembla clar. Una guerra entre dos models d’universitat. La servil i domesticada que, a canvi de “xivar-se” a l’administració, rebrà fons, permisos i ajuts de tota mena, i la rebel i crítica amb la mateixa administració que, si vol sobreviure haurà de buscar camins alternatius. Probablement, com aquells que ho feien davant d’Unamuno, cridant: “Muera la intel·ligència ... artificial”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT