PUBLICITAT
ESTIU 2025
31-07-2025 7:23
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
La primera onada de calor de l’estiu i el tràgic decés d’una treballadora de la neteja de Barcelona durant un episodi de temperatures extremes, han tornat a centrar l’atenció en els drets laborals i les responsabilitats d’empreses i treballadors en situacions meteorològiques adverses. Barcelona és la segona gran ciutat europea que va registrar més morts atribuïbles al canvi climàtic durant l'onada de calor.
Segons un estudi publicat per científics de l'Imperial College London i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, a la capital catalana es van produir 340 defuncions entre el 23 de juny i el 2 de juliol, de les quals 286 es poden atribuir a l'augment de temperatura vinculat al consum d'energia fòssil. El perfil de les defuncions respon majoritàriament a persones majors de 65 anys (249) i dones (149 del total de 249), cosa que s'atribueix a factors fisiològics que incideixen en una vulnerabilitat més gran als efectes de la calor.
Josep Miró és meteoròleg i col·labora amb l’Institut Nacional de Meteorologia. Gestiona els observatoris de Cunit i Vilanova i la Geltrú i controla diverses estacions meteorològiques al Garraf i Baix Penedès. Constata que sense cap mena de dubte “aquest juny ha sigut el mes calorós. Una dècima per sobre del 2003, quan es va registrar el juny més calorós del que portem de segle a la comarca del Garraf”.
El juny de 2025 ha estat el més càlid mai registrat a l’Europa occidental, segons publica aquest dimecres el Servei de Canvi Climàtic Copernicus en el seu butlletí climàtic mensual. Per l’expert vilanoví, aquest episodi es pot qualificar d’onada de calor “perquè les temperatures extremes es van iniciar el 18 de juny, amb ja 30 graus i el 22 de juny amb 32 graus a Vilanova i la Geltrú. Es va encadenar una sèrie de quinze dies per sobre dels 30 graus, una successió que no s’havia vist des de l’estiu del 2022. A partir del 7 de juliol, les temperatures s’han normalitzat, fins i tot amb precipitacions que són conseqüència de l’onada de calor per l’elevada temperatura del mar, de 28 graus”.
A curt termini es descarta una nova onada de calor, més aviat venen temperatures normals, tirant a baixes per l’època de l’any, sense nits tòrrides. La temperatura màxima de l’estiu a Vilanova són els 34 graus, “podria ser que ja hàgim assolit la màxima de l’estiu al juny. Les temperatures màximes històricament s’han assolit entre el 20 de juliol i el 10 d’agost. El canvi climàtic no es manifesta en un augment lineal de les temperatures, però si mirem els cinc darrers anys s’ha registrat una mitjana de dos graus i mig de mitjana per sobre del quinquenni anterior”, conclou Josep Miró.
Treballar amb aquestes condicions posa molt al límit el cos humà. Tant la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1995) com el Decret Llei 4/2023, que regula les condicions mínimes de seguretat i salut al lloc de feina, inclouen mesures com l’ajust d’horaris, la facilitació de pauses, la millora de la ventilació o, si escau, la suspensió temporal de l’activitat.
La normativa estableix que, quan els treballadors es troben (o poden trobar-se) davant d’un risc greu i imminent, com una ona de calor, l’empresa ha d’informar-los i prendre les mesures necessàries per garantir-ne la seguretat. En aquests casos, els empleats tenen dret a aturar la feina i, si cal, abandonar el lloc de treball de manera immediata.
Després de diverses morts durant les altes temperatures del 2023, el govern espanyol va actualitzar la llei per incloure expressament els episodis de calor extrema. Ara, les empreses han d’implementar protocols específics, com adaptacions horàries, restriccions de tasques en les hores més càlides o proteccions addicionals segons l’edat i les condicions dels treballadors, sempre que no es puguin garantir condicions segures.
Aquest mes de juny, les autoritats laborals han enviat més de 100.000 comunicacions a empreses dels sectors agrícoles, de construcció i hostaleria a tot l'Estat espanyol. L'objectiu: recordar els requisits legals en matèria de prevenció de riscos. Les sancions per incompliment poden oscil·lar entre 2.451 i 49.810 euros per infraccions greus, i assolir fins a 983.736 euros en els casos més severs.
La regulació actual estableix un límit de 27 graus per a espais interiors d'oficines, però no concreta les xifres exactes per a treballs a l'aire lliure. En el context català, quan el Meteocat activi alertes per onades de calor, les empreses tindran l'obligació legal d'implementar mesures específiques d'organització i prevenció per garantir la seguretat dels treballadors.
Els sindicats laborals tenen un paper clau en la protecció dels treballadors que fan front a les altes temperatures, especialment en sectors com l’agricultura, la construcció o els serveis a l’aire lliure del Penedès. La seva tasca es concentra en tres eixos: denúncia, negociació i prevenció.
Carlos Teruel, secretari general de la UGT de l'Anoia Alt Penedès i Garraf, recorda que el Reial decret modificat el 2023 obliga a aplicar la legislació, “però hi ha de més i de menys. Les avaluacions de riscos són obligatòries”, diu el sindicalista. L’empresa té l’obligació de garantir la seguretat i salut de la seva plantilla en tots aquells aspectes relacionats amb el treball i, en conseqüència, ha d’eliminar els riscos laborals o bé reduir-los i controlar-los.
Pel responsable de la UGT territorial creu que en matèria de calor els treballadors han d’estar formats i informats, “és important que els centres disposin d’un protocol d’actuació per a la prevenció de l’exposició a la calor en període estival, i que aquest inclogui un protocol de primers auxilis per activar-lo en cas que sigui necessari. Però a vegades passa com el cas de la renovació de la roba de feina, que fins que no es reclama, no s’efectua”, indica Teruel.
Malgrat tot, des de la UGT s’adverteix que el compliment de la normativa té recorregut legal. “La salut és molt important i les empreses tenen responsabilitats. Els convenis sectorials s’han de millorar, en el sentit que s’haurien d’estipular rotacions i aturades en situacions de calor extrema. A moltes empreses els costa aplicar aquestes mesures. Però hem aconseguit aplicar salaris mínims o la reducció horària i no s’ha acabat el món”, diu el sindicalista que conclou, “s’ha d’aplicar la normativa a la nova realitat climàtica”.
Més de 229.000 autònoms treballen sota temperatures extremes a Catalunya, un 41% del total de treballadors per compte propi. Així ho va exposar la UGT en un comunicat, on denuncia la "greu situació de desprotecció" que pateix el col·lectiu. El sindicat considera que els protocols actuals de prevenció són insuficients i en el cas dels autònoms la situació és "especialment crítica" perquè es troben "sense suport tècnic" i "sense capacitat d'invertir en millores estructurals" per fer front a les altes temperatures. Per aquest motiu, la UGT considera "imprescindible" aprovar una llei de prevenció de riscos laborals "adaptada al treball autònom" i reclama situar aquest problema a l'agenda política.
Pol Mena, és responsable dels serveis jurídics de Comissions Obreres. Indica que pel que fa a conveni col·lectiu no es regula l’acció preventiva, “un conveni de neteja s’ubica l’impacte de la calor perquè depèn molt del territori. Si es podria regular a través dels comitès de seguretat i salut, sempre depenent de les empreses que treballen a l’interior o exterior”, comenta el responsable de temes jurídics.
Per Mena, si hi ha alerta vermella, s’hauria de parar l’activitat. “Ens trobem que a vegades no hi ha alerta, però hi ha treballs que pateixen condicions extremes. Per exemple a l’aeroport de Barcelona, on augmenten les sensacions tèrmiques, on calen vestimentes adequades, refugis climàtics. També passa amb treballadors de la neteja viària jardineria, o a les platges. Tot plegat hauria de tenir la inspecció de guàrdia de Treball per controlar si no es compleixen aquests protocols. L’autoritat té competències per aturar l’activitat” concreta Mena.
Hi ha situacions d’estrès tèrmic, d’impacte de l’escalfament de l’asfalt. “Caldria fer mesuraments, i a partir de projeccions de més de 40 graus s’ha de parar perquè hi ha un risc greu o molt greu de la salut del personal. El problema no és només la calor, sinó la impunitat d’empreses que prioritzen la producció per sobre de la vida. Hem d’exigir que la prevenció sigui real, no un paper més.”, raona el sindicalista.
Des de CCOO s’és conscient que caldrà molta resiliència per afrontar les noves circumstàncies climàtiques. “Sempre som rigorosos, ja anàvem avisant que una mort es produïa produir. Cada any passa el mateix. Quan mor una treballadora, tenim la impressió que les empreses els costa revisar i fiscalitzar les mesures. Les empreses que no tenen capacitat d’organitzar-se legalment, és més difícil, els costa una mica més”, indica Pol Mena.
En aquest sentit, des d’aquesta organització sindical s’estarà molt emetent, “sobretot amb empreses que desenvolupen activitats amb molt risc. Ja veiem que serà un tema recurrent. No pot ser que cada juny estiguem recordant les normes, perquè un incompliment suposa un risc per a la salut o la vida dels treballadors. Si no hi ha sensibilitat preventiva en aquest sentit haurem de recórrer a la via judicial", recorda l’expert en temes jurídics. L’any passat, CCOO i la UGT van denunciar una empresa de Vilafranca del Penedès per obligar els temporers a treballar en hores punta sense pauses.
Mentre que la normativa estableix un màxim de 27 graus en interior d'oficines, no fixa cap temperatura concreta per a exteriors. En el cas de Catalunya, davant d'avisos de calor del Meteocat, les empreses estaran obligades a adoptar mesures organitzatives i preventives adequades per protegir els treballadors. Els avisos meteorològics de calor que emet el servei es divideixen en dues categories: avisos de calor intensa amb nivells de l’1 al 3 i de calor molt intensa del 4 al 6.
En el cas d'un avís de calor de nivell taronja o vermell, quan les mesures preventives adoptades no garanteixin la protecció dels treballadors, les empreses hauran d'adaptar obligatòriament les condicions de treball, inclús reduir o modificar la jornada laboral, si cal. L'empresari està obligat a avaluar aquests riscos i adaptar el lloc de feina al context climàtic.
El pla de prevenció de riscos laborals de cada empresa ha de contemplar la realització de pauses i la seva freqüència en funció de l'activitat física, les temperatures elevades, l'entorn i les condicions personals. En contextos de calor, es recomanen pauses curtes i freqüents en zones amb condicions ambientals més favorables. En aquest sentit, des de 2023 les empreses han de contemplar zones de descans climatitzades o en ambients frescos i a l'ombra.
D’arran de la DANA que va afectar el País Valencià, on alguns treballadors van perdre la vida, s’han modificat alguns aspectes de la normativa. “Fins a quatre dies de permís retribuït per la impossibilitat d'accedir al centre de treball a causa d'una catàstrofe o un fenomen meteorològic advers”. Aquesta és una de les principals novetats d'absència laboral retribuïda que incorpora l'Estatut dels Treballadors aquest 2025 i que també contempla els dies amb temperatures extremes.
Els principals sectors afectats per l’impacte de la calor extrema són l’agricultura, el personal de les platges, el personal que treballa als boscos, la jardineria, els i les repartidores i la construcció. Els sindicats són claus per traduir les lleis en drets reals, però encara hi ha molta feina per fer, especialment en sectors precaris o amb alta temporalitat.
Carol Aixut, és responsable de Temporers i Conveni del Camp, Medi Ambient i Autònoms d’Unió de Pagesos. Indica que cada pagès té formació de gestió amb temporers, amb contingut de riscos laborals. “A partir de 36 o 37 graus, es para de treballar, després aquestes hores es poden recuperar. L’horari és de 40 hores setmanals. A part cal dispensar als treballadors ulleres per protecció, guants, aigua molt fresca”, comenta la pagesa.
A Lleida, per exemple, es fa de les 6 fins a les 13 h. Tot que majoritàriament els temporers, que és el gruix de la mà d’obra, prefereixen l’horari intensiu, també es pot fer en format partit, 7 a les 12 h, i de 16 a 20 h, deixant que al migdia es pugui descansar. “Ens haurem d’adaptar a la climatologia, a la nit no es pot treballar. S’haurà de parar a les hores de més intensitat o bé buscar més personal per collir més de pressa.
L’excés de calor pot provocar que es pari el creixement dels fruits. Augmenta el risc. Tot ho tenim tot en contra: la pluja provoca plaga, la calor atura el creixement i la pedra fa mal a la fruita”, exclama Carol Aixut.
El Gremi de Constructors d’Obres del Garraf, alerta a les 135 empreses agremiades dels riscos del treball amb altes temperatures i recorda els canvis normatius. Davant d’aquests canvis importants en la normativa, i prenent com a punt de partida les disposicions d’aquest Reial decret, el VII Conveni general del sector de la construcció del 23/09/23 recull a l’article 74 bis un protocol d’actuació pioner en el sector de la construcció davant de fenòmens meteorològics adversos derivats de temperatures elevades extremes.
L’objectiu és establir les actuacions i pautes de prevenció necessàries per executar els treballs quan es doni la concurrència de riscos relacionats amb fenòmens meteorològics adversos derivats de temperatures altes extremes. És a dir, quan l’exposició laboral a la calor pugui causar alteracions greus en la salut de les persones treballadores. Per això els agremiats reben una infografia de la Fundació Laboral de la Construcció com s’indiquen algunes mesures. En resum, es parla de roba i equips de protecció individual adequats, pautes alimentàries, mesures organitzatives i tècniques.
També es fa menció de què en les avaluacions de riscos es tindran en compte les característiques personals i l’estat biològic de les persones treballadores, amb especial atenció a persones especialment sensibles i de nova incorporació. I sobretot s’apel·la a la formació i informació. Construccions Contreras 1945 SA, té establert un protocol d’actuació enfront de les condicions termohigromètriques extremes d’estrès i calor supeditat pel seu servei de prevenció, Previjob.
El Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, té protocols per prevenir els cops de calor, que es revisen i s’apliquen cada estiu. A més a més, des de l’any passat es va implantar un sistema de polsera per als col·lectius més exposats (treballadors de la brigada, Companyia d’Aigües, etc.), que els avisa si estan en risc de cop de calor.
L’Ajuntament de Calafell aplica protocols en els seus treballs a la via pública en els episodis de temperatures altes. Aquestes mesures s’apliquen tant als seus serveis propis com als que presta, per encàrrec seu, l’empresa municipal CEMSSA. Es tracta de serveis com la neteja viària, la recollida de residus, la jardineria. Aquests protocols s’apliquen quan hi ha una alerta vermella per calor dels serveis meteorològics oficials, quan les mesures ordinàries de protecció amb què ja compten els treballadors poden resultar insuficients. Entre altres mesures, es reorganitzen els horaris per evitar la part central del dia i comença la jornada més aviat al matí, o l’acaba més tard al vespre.
El tinent d’alcalde de Serveis Interns de l’Ajuntament, Javier Estepa, explica: “Hem de garantir la seguretat dels nostres treballadors en tot moment, però especialment quan hi ha circumstàncies especials de risc”. Estepa afegeix: “I no es tracta únicament de complir la normativa, sinó de fer les coses ben fetes I adaptant-se contínuament, perquè les onades de calor i els altres efectes del canvi climàtic no aniran a menys, sinó a més”.
La Fundació Santa Teresa amb seu al Vendrell, du a terme tasques de jardineria, preparació i condicionament de terres, instal·lació i manteniment de sistemes de reg, sembra i plantació; gestió d’arbrat, plantacions, esporgues; treballs forestals i mediambientals, neteja de cursos fluvials i neteja de parcel·les. Totes aquestes tasques estan exposades a un fort impacte per la calor extrema, i per aquest motiu han aplicat mesures d'informació preventiva a totes les brigades sobre hidratació i evitar les feines més feixugues a les hores centrals del dia.
La crisi climàtica no és un problema de futur sinó una realitat pels treballadors i treballadores del Penedès. La calor extrema qüestiona models laborals heretats i exigeix respostes urgents, des de la conscienciació individual fins a canvis estructurals. És imprescindible que les empreses compleixin les normatives i segueixin protocols amb mesures preventives. La calor extrema ja està obligant a replantejar les feines a l’aire lliure al Penedès, i arreu, però el canvi és lent i desigual. La crisi climàtica no només qüestiona com es treballa, sinó també qui pot fer-ho i quin cost tindrà per a les empreses i la societat.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT