DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

EDUCACIÓ SOCIAL

'Nolite te bastardes carborundorum'


Joan Rodríguez Serra Cubelles

11-08-2025 23:07

És una frase llatina, que entre altres traduccions hom es refereix a “no deixis que els malparits et facin pols”, aquesta, s’ha fet famosa arran d’una sèrie de televisió que ens arriba sota el títol de “El conte de la serventa”

El conte de la serventa. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.

En aquesta sèrie l’Offred viu a la República de Galaad, caracteritzada per un règim totalitari i teocràtic, que es basa en tenir el control del cos femení a mans dels que formen el govern.

Justifica la seva existència per una natalitat en declivi, on unes dones fèrtils com ella només tenen una missió, la de garantir la descendència dels que manen.

El conte de la Serventa és un clàssic de la literatura anglesa on es barreja el fanatisme religiós i el totalitarisme que colpegen directament sobre els drets i les llibertats. Aquesta sèrie està basada en l’obra del mateix nom de l’escriptora canadenca Margaret Atwood (Otawa, 1939), que va ser publicada amb èxit l’any 1985 i que s’ha traduït a una quarantena d’idiomes.

En el conte de la serventa podem llegir una història on les dones fèrtils són utilitzades per satisfer la mancança de nadons de la classe dominant, ens fa plantejar un debat molt fort tant a nivell social com polític.

Jo no vinc a parlar de la sèrie, no gosaria entrar en un debat que obre moltes ferides, que provoca directament a les persones i que per sobre de tot ens fa rumiar, i molt.

Ara sí, la frase llatina “nolite te bastardes carborundorum” es tradueix etimològicament “no siguis un bastard de carborúndums”. El Carborundum és el carbur de silici (SiC) és un material ceràmic de carbur covalent d'estequiometria 1:1 i que té una estructura semblant al diamant. És gairebé tan dur com el diamant, es fa servir com abrasiu artificial, conegut per la marca comercial de carborúndum.

No deixis que els bastards t'esclafin”, hauria de ser present al capçal del nostre llit, a la porta de casa (per llegir-lo quan sortim), en el transport públic, per les carreteres, arreu... cal lluitar contra les expressions com amargar, baquetejar, capolar, castigar, damnejar, damnificar, danyar, esmalucar, espentolar, esporrejar, ferir, lacerar, lesionar, malferir, maltractar, noure, perjudicar, danyar, ferir, fer sang, humiliar, lesionar, molestar, ofendre, perjudicar, trencar, adolorar, adolorir, ferir, entre d’altres.

No hem d’acceptar com a normal un cansament i una preocupació, fins i tot la por, davant el que ve i les dificultats per afrontar-ho, personalment i col·lectivament.

L’Ame Soler, una artista, il·lustradora i professora del País Valencià afirma, “vull lluitar contra tot el que m’ha fet patir a la meva vida perquè ningú més ho pateixi”.

En primer lloc, cal eliminar del nostre vocabulari expressions com perjudicar-nos, culpar-nos, criticar-nos, justificar-nos i acabar amb les lluites contra nosaltres mateixos.

Millorar les coses no vol dir millorar-les per a tothom –diu-. Per a alguns sempre vol dir empitjorar-les,” (pàg. 251) El conte de la serventa, Margaret Atwood.

A la cançó “Viu la vida” de David Busquets també ens parla del “Senzill somriure, fes l’esforç d’apartar totes les pors”.

 “Has de seguir lluitant, sempre endavant, no deixis que et facin mal”. Podríem aplicar en tots els casos aquesta norma. Ningú és inferior als altres, totes les dificultats poden tenir una solució, només cal cercar-la.

Ayn Rand, una filòsofa ens diu que tenim una missió a la vida que consisteix en assolir el nostre màxim potencial i la felicitat. “No sacrifiquis mai les conviccions personals per les opinions o desitjos dels altres”. Hem de saber que la nostra capacitat de resiliència i autocura és la que ens ajudarà a mantenir-nos forts davant les emocions dels altres.

Per Albert Ellis (1913-2007) un psicoterapeuta cognitiu americà, “la majoria de problemes que ens fan patir a la vida, no provenen de la nostra infància o dels traumes no resolts, sinó que són el resultat de com interpretem la nostra realitat a partir de les creences sobre nosaltres mateixos”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.