PUBLICITAT
COMUNICACIÓ
17-08-2025 19:29
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Ja sabem que la macedònia son unes postres -o plat- de fruites diverses, a gust del consumidor, que és bo en èpoques de calor. Refresca i alimenta.
Macedònia també és un terme que es dóna a barreges diverses.
Doncs bé, aquest agost en que els diaris s’han contagiat d’una anorèxia galopant, aprimant-se de manera perillosa, hem intentat fer una macedònia amb algunes notícies, de les poques que hi ha que ens hagin cridat l’atenció, més enllà de la reiteració de les notícies que van tenint un seguiment. Una mena de collage que ens hagi impactat. Fa uns anys vam fer quatre notes aquí mateix a l’Eix Diari en que comentàvem aquesta mena de dieta informativa que comportava el mes d’agost i la contribució a l’aprimament dels diaris de paper. I dèiem això:
Però a l’estiu sempre trobaven algunes notícies més aviat banals, d’aquelles que omplien pàgines i les podien fer durar uns quants dies, en més d’una ocasió eren conegudes com les serps d’estiu. Així ho explicava l’Alex Gutiérrez al Diari Ara a l’any 2020 en un article. Elogi i enyorança de les serps d’estiu. En el text hi deia entre altres coses: Com si no hi hagués prou espècies en perill d’extinció. Les serps d’estiu, en argot de premsa, eren aquelles notícies que en temporada regular no mereixerien ni un breu, però que en temps de sequera informativa s’allargassaven i podien ocupar diverses pàgines al llarg dels dies. Què se n’ha fet? Per què no se’n veuen tantes? Diuen que el terme es refereix al monstre del llac Ness, que curiosament sempre es deixava veure quan els diaris anaven més necessitats.
I encara afegíem nosaltres Enyorem l’avistament recurrent de taurons i altres espècies peculiars a la nostra platja. També trobem a faltar aquelles notícies estrafolàries que ajuden a alleugerir les neurones afectades per tanta informació seriosa i que se’ls donava un protagonisme exagerat comparat amb el valor de la notícia. Canaris que entonaven peces musicals clàssiques, gossos que tornen a casa després de deu anys desaparegut, el famós monstre Ness que sortia als llacs d’Escòcia. O aquell lladre que es deixa la seva documentació en lloc del robatori, i que dir del campió de menjar xíndria de qualsevol festa major.
Aquest juliol i agost també hem pogut trobar algunes notícies i polèmiques que entrarien en l’època en que en teoria, només en teoria, l’activitat informativa i les edicions dels diaris de paper és més aviat minsa.
Hem confeccionat la nostra pròpia macedònia amb quatre ingredients (noticies del diaris) que fan una composició prou representativa creiem de l’actualitat informativa.
1.- És una realitat que sempre s’inflen els currículums i es tendeix a posar una mica més del hi ha. És així i ha estat sempre així. Ara hem vist com s’ha generalitzat en el camp de la política el falsejament; bàsicament de les titulacions universitàries i títols acadèmics.
La febrada de titulitis s‘ha estès per tots els partit (per la majoria). Mèrits acadèmics, bons, dolents, regalats, obtinguts per xiripa, copiats... No garanteixen res. Es pot ser un lladregot de barri amb un màster sobre filosofia Kantiana, un estafador amb una llicenciatura en ciències polítiques, un defraudador amb filosofia i lletres acabada, i un insolidari amb la humanitat amb un cum laude, i un títol penjat a la paret sobre economia i una magnífica orla. Això senzillament ens explica que has passat uns anys a les aules, per tant no té sentit magnificar-los perquè no garanteixen una conducta escrupolosa (que segueixen el 99% del personal) ni la capacitat per fer política de manera honesta i honrada, potser serveixen per eixamplar l’ego i falsificar-los deu ser una necessitat d’aparentar una imatge de persona culta i instruïda (que no només ho donen només els títols).
Sempre s’ha dit i crec que és veritat que per fer política no calen gaires llicenciatures. Honestedat, disposició a escoltar i tenir clares les idees que vols defensar junt amb les accions que vols portar a terme.
Sempre es bo que en tota les professions hi hagi uns nivells acadèmics alts que poden també ajudar a tenir una comprensió més global. Però no és imprescindible.
I ara hem vist que aquí tothom fins els més mindungui s’atorga càrrec i estudis que no ha fet. Farciment de currículums, inflar estudis falsament.
En fi el més patètic és que menteixen en aquets tema menor, però si ho fan en aquest imagineu-vos en aquells que són més transcendents.
En fi que hem tingut un estiu de “titultiis”. I seguirà...
2.- Estem massa acostumats a escoltar i llegir declaracions de la jerarquia eclesiàstica que fan posar els pèls de punta, no fa pas massa el president de la Conferencia Episcopal Espanyola abraçant les tesis del PP i Vox defensava la necessitat de convocatòria d’eleccions. Però també estem convençuts de que hi ha molts capellans i monges que diàriament donen testimoni de la doctrina social i es comprometen en causes de defensa del drets humans. En aquest sentit ha estat notícia el capellà de la ciutat de Valdepeñas que s’ha posicionat respecte al tracte que reben els temporers amb unes paraules ben clares: "Si el jornal són 8 hores, són 8 hores. No són 12, i si són 12, es paguen les hores extres. Perquè sigui gent pobra o gent humil no et donaré 50 euros perquè t'hi estiguis 12 hores, et donaré 50 euros perquè t'hi estiguis 8, i si t'hi estàs 12, et pagaré les hores extra”
"Els hauria de caure la cara de vergonya. Ningú ha d'aprofitar-se del feble", "venen des de fora per guanyar-se una mica de jornal". El mossèn ha fet una crida perquè "ningú ha d'aprofitar-se del dèbil", recordant que "són persones i mereixen la seva dignitat". I encara ha anat més enllà "Si t'he de donar habitatge, te'l donaré en un lloc on jo també pugui viure. No dic l'Hotel Hilton, però tampoc un lloc on no viuria ni jo ni els meus fills", i ha recordat que els treballadors, malgrat ser "pobres o humils", "no et pots aprofitar d'ells i donar-los 50 euros per treballar 12 hores".
També s'ha referit a la necessitat que els temporers siguin donats d'alta a la "Seguretat Social i es fa que aquestes persones tinguin els seus drets socials".
Uns quants més així i la Conferència Episcopal s’ho pensaran abans de fer segons quines declaracions.
3.- Llegim en un recull de missatges a les xarxes publicades per un diari una piulada de l’Argelia Queralt vocal el Consell General del poder Judicial que diu “Les associacions judicials van calcular en quasi un 70% el seguiment de la #novaga, el ministeri en +/- un 30 %; cap jutge / jutgessa va comunicar al CJPJ estar en “vaga”. “Avui sabem que només una jutgessa ha notificat a @justiciagob que va fer vaga”...
Tots el que hem cobrat a través d’una nòmica i hem fet algun dia de vaga sabem que els descomptes en el salari a percebre es força alt i alguns cops de manera substancial. Que si plusos, que si vacances... tot rebaixat.
Ara resulta que els jutges que van fer vaga al no comunicar-ho han percebut el mateix salari com si n’haguessin fet. Així rai! A fer vaga vinga! Tot plegat s’ha convertit en un ganga.
Ja és qüestionable el fet de que un poder de l’estat faci vaga i sobretot quan com aquest cas el motius eren corporativistes, però com a mínim el que cal és ser conseqüent i assumir els costos que té com qualsevol altre treballador que exerceixi el seu dret. El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va informar en una nota que un mes després de l'aturada, només 29 persones han comunicat oficialment la seva participació. Es tracta d'un jutge, que va informar directament les gerències territorials del ministeri, i de 28 fiscals, que ho van fer a la Fiscalia General de l'Estat. Va haver-hi un segon jutge que va informar que també secundaria l'atur, però es va declarar en serveis mínims (un clàssic).
En fi, exemplar la conducta després demanaran respecte, i sí, cal respectar la justícia, però tothom eh, no només els més pringats.
I com deia la antiga dita un pèl modificada, “Jutges, advocats i procurador a l’infern de dos en dos”...
4.- I la darrera tot un homenatge a l’escatologia. Fruit de la seva viralització a les xarxes socials (té gràcia el nom) des de fa un anys i enguany ha tornat el fenomen, més aviat la imbecil·litat, de cagar-se a les piscines i fer-ne publicitat. De ximples i “capullos” el món de la xarxes socials n’està ple, fora de les xarxes també abunden, però com a mínim es queden reclosos en els seus àmbits. Ja em diran quina satisfacció deu causar aquets acció. Enguany ha tornat a causar estralls i durant el que portem l'estiu del 2025, el fenomen ja ha afectat a més de 300 instal·lacions públiques a tot el país segons expliquen les notícies publicades.
Que volen demostrar?.
S’adonen del perjudici que causen a la resta de gent que vol refrescar-se una mica.
No dóna per més el seu enteniment i es pensen que cridant l’atenció a base d’emmerdar un espai comú seran més importants i podran fanfarronejar amb els quatre friquis del seu votant...
Sempre hi ha a qui li falta un bull.
Abans podies engegar a algú a cagar a la via, ara ja ho fan a la piscina, demà a on?.
Ja veiem doncs que entre les onades de calor que anem patint sempre hi ha
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT