DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

POESIA

'Aprèslude', de Gottfried Benn


Teresa Costa-Gramunt Vilanova i la Geltrú

25-08-2025 12:39

L’escriptor no creia en la inspiració fora de la realitat mateixa, si bé creia en l’art com una afirmació de la vida en ella mateixa

Coberta d' "Aprèslude", de Gottfried Benn. Eix

Aprèslude, de Gottfried Benn (Putlitz, 1886 – Berlín, 1956), és un dels últims llibres de poemes publicat en el cim de la seva maduresa literària per aquell autor controvertit que va escandalitzar de valent l’àmbit cultural berlinès de la seva època amb un breu recull: Morgue i altres poemes (1912).

Metge de professió, Gottfried Benn tenia aleshores 26 anys i amb una nitidesa que feia feredat (Benn està considerat un autor expressionista), en els versos de Morgue va descriure cadàvers i cossos romputs, desfigurats, mutilats, «amb alguns detalls esgarrifosos i repulsius», com escriu Feliu Formosa al text d’introducció a la trajectòria creativa de Gottfried Benn, que es va desenvolupar en els camps de la poesia, la narrativa i també en l’assaig. És a dir: en el pensament, en una literatura d’idees, en el seu cas idees molt influïdes per la filosofia de Friedrich Nietzsche, la qual cosa ha estat ben estudiada pels especialistes i acadèmics alemanys després que en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial es reivindiqués la poesia de Gottfried Benn, exaltada a l’inici del Tercer Raich i després repudiada per considerar-la, com tot l’art expressionista en general, ‘art degenerat’. L’any 1938 l’escriptor va rebre la prohibició expressa d’escriure. Devia obeir l’ordre portes enfora, però no portes endins, ja que la producció poètica de Gottfried Benn és extensa.

Seguint la idea de Friedrich Nietzsche en la negació, o mort de la figura de Déu que porta aparellada la idea de l’absència d’una vida més enllà de la mort, Gottfried Benn va elaborar el pensament d’una poesia com a la transcendència última de l’ésser humà situada en el món mateix. L’escriptor no creia en la inspiració fora de la realitat mateixa, si bé creia en l’art com una afirmació de la vida en ella mateixa.   

El poeta, home de teatre, dietarista i traductor Feliu Formosa, que ja va traduir de l’alemany Georg Trakl, poeta contemporani de Gottfried Benn, ara ha dut a terme la magnífica traducció dels poemes de Benn que integren Aprèslude (Papers de Versàlia). L’acurada edició s’acompanya d’unes suggerents il·lustracions de Josep Gerona.

Gottfried Benn va publicar Aprèslude l’any 1955, un any abans de morir. En aquests poemes s’aprecia un pessimisme i melangia radicals que contrasta amb una lírica poderosa que descriu el pas del temps, el passatger de l’existència, la banalitat dels somnis, la buidor que es desprèn de la fantasia, i que es troba tan ben descrit en el poema precisament titulat Melangia, on l’autor arriba a dir: «Ni remotament això s’explica/  com si el creador no tingués ànima». I sorprèn que esmenti un creador, és a dir, un déu que no s’ocupa  «tan a fons de la gent», com si en reclamés l’existència, encara que en un altre poema digui: «És que esperes el déu...? Espera’m a mi», és a dir: l’única realitat palpable...

«A Catalunya, la poesia de Gottfried Benn no ha merescut la consideració que es mereix», escriu Feliu Formosa, que en el seu pròleg informa d’una única publicació en llengua catalana: Poemes (Edicions 62, 1975), una antologia dels seus poemes a cura de Guillem Nadal (Palma, 1911 – Zuric, 1976), diplomàtic mallorquí que va ser cònsol en diverses ambaixades. Ara, amb la publicació d’Aprèslude, els lectors tenen l’oportunitat d’atansar-se a la poesia tan excel·lent com desolada, realista i gens idealista de Gottfried Benn: «Tot continua sent tan sols fugaç/ cap terra promesa, cap permanència». I té raó, Benn, dit així, però la seva dedicació a la poesia ho desmenteix, tal com em sembla percebre en versos com aquest: «poseu-hi escletxes». En el fons, una forma d’esperança, un desig de voler sargir estrips o de crear camins vers el que desconeixem si no en volem dir misteri.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.