PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
29-08-2025 11:56
Aquest esdevé un trastorn d’ansietat que relacionem amb una por intensa i irracional davant d’un objecte o d’una situació concreta que no suposa cap amenaça per a la persona.
Solem veure també que aquest trastorn pot implicar qualsevol tipus de situació, com la por als animals, als insectes, les fòbies de tipus ambiental, por a la sang i la que es relaciona amb llocs tancats.
Val a dir que la fòbia específica és una por irracional, persistent i intensa vers objectes o situacions ben definides. La causa de la por la trobem en la pròpia anticipació del perill, a l’objecte i a la situació.
Sabem que les persones que presenten aquest tipus de fòbia acostumen a evitar el contacte amb aquells estímuls que els fan por, i fins i tot, a patir angoixa vers la seva sola presència.
I és que tot plegat pot fer que s’arribi a condicionar la seva vida quotidiana, i sobretot, la seva relació amb els altres, família, amics, feina, etc.
Els educadors i educadores socials sabem que aquesta emoció és una reacció psicofisiològica de l’organisme davant de determinades situacions.
A la infantesa esdevé un fenomen universal i el trobem present en totes les èpoques i cultures, com a factor d’adaptació per a cada espècie. Observem, doncs, que la reacció de por, afegida a l’aprenentatge a controlar-la, forma part del desenvolupament emocional i cognitiu.
Les pors esdevenen mecanismes evolutius, que són normals en determinades edats. A mesura que l’infant creix, el seu sistema psicobiològic va madurant. Amb aquests canvis sabem, doncs que les pors van canviant i poden arribar a desaparèixer.
Podem distingir també diferents etapes, l’anomenada fòbia als animals, inclosos els insectes. Quan la por la produeixen els animals la sola estada, estar en presència d’ells, els que siguin.
Fòbia a situacions concretes, com volar, conduir o parlar en públic, també anomenada situacional. Parlem de por davant de situacions específiques com ara els transports públics, els ascensors, els túnels, el metro i en espais amb molta gent, etc.
La fòbia a la sang, a les injeccions i a les ferides, convertint-la en l’única fòbia que pot causar desmais. A voltes s’anomena fòbia sanitària, esdevé a conseqüència d’intervencions mèdiques, també per les injeccions, veure sang o ferides, etc.
Fòbia a fenòmens naturals com les tempestes, anomenada ambiental, quan aquesta fòbia la provoquen els fenòmens de la natura com tempestes, precipicis, etc.
En algunes ocasions també pot aparèixer por davant de situacions específiques com por d’ennuegar-se, a vomitar, a patir malalties, entre d’altres.
Podem concloure que la por és una emoció que ens porta a fugir i evitar el contacte amb allò que la provoca, per aquest motiu és fàcil que gairebé sempre intentem evitar l’estímul fòbic al màxim.
Aquesta és doncs una solució que pot pal·liar temporalment el nostre malestar, però no evitarà que el problema perduri en el temps i, fins i tot, que arribi a empitjorar d’una manera gradual.
Per la fòbia social, la persona pateix davant la possibilitat de fer quelcom que resulti incòmode, vergonyós o conflictiu. És un patiment agreujat per la possibilitat que els altres puguin pensar malament i ens jutgin negativament.
Finalment, allò que els educadors i educadores volem remarcar és que una por i una fòbia no són el mateix. La por és una reacció fisiològica davant un perill potencial i immediat, la fòbia és tenir temor a un estímul que no presenta cap element racional i que no ens justifica de cap manera.
“No deixis que la por t'aturi, sigues valenta i avança! Tots enfrontem pors a la nostra vida, però la valentia no vol dir no tenir por, sinó seguir endavant malgrat ell. És normal sentir-nos vulnerables quan la por s'apodera de la nostra ment i afecta la nostra manera d'actuar. Pot ser aclaparador i limitar-nos a la nostra vida diària.
Però et vull dir una cosa important: tu tens el poder de gestionar les teves emocions i superar aquestes pors. Aprèn a reconèixer-los, afrontar-los i no deixar que et dominin. Recordeu que l'equilibri personal rau en la gestió de les nostres emocions.” Marian Rojas Estapé és psiquiatra i escriptora.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT