PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
07-09-2025 19:46
I escoltem de fons mentre premen el dispensador que hem retratat:
Prenent aquesta aigua beneïda
i fent el senyal de la creu
vull recordar el meu baptisme.
Com a batejat, entro a l'església
amb ganes de viure més a fons
la meva unió amb Jesús
i per compartir la meva fe
amb tota la comunitat cristiana.
Que Déu Pare, que Déu Fill,
que Déu Esperit Sant
m'acompanyin sempre!
De petits ens van ensenyar que quan entràvem a l’església havíem de persignar-nos després d’agafar amb la punta dels dits l’aigua beneïda que hi havia en una pica a l’entrada del temple. Molts de nosaltres amb afany de millorar en extrem i potenciar les virtuts de l‘aigua, hi posàvem la mà sencera creient més en els efectes de la quantitat d’aigua que agafem que no pas amb la qualitat de beneïda que amb un gota sola, per petita que sigui, ja fa l’efecte sanador de l’esperit que s’espera de l’aigua passada per la benedicció.
Ens explicaven que era un manera de purificar-nos abans d’entrar a la residència habitual de déu, que ens connectava amb el baptisme com a forma de recordar la pertinença a la comunitat. Explicacions que no enteníem gaire, però ens agradava posar les mans a l’aigua i creure’ns invencibles com si haguéssim caigut a la marmita del Panóramix on va caure l’Òbelix en el seu moment. En definitiva ens convertíem en els reis del mambo.
També havíem vist més d’una vegada (i de dues) a alguna venerable i entranyable iaieta que anava amb algun petit flascó i omplir-lo d’aquella aigua i portar-lo cap a casa seva amb la voluntat que la benedicció implícita a l’aigua s’escampés per tot l‘habitatge. Quanta fe!.
L’aigua és un element important en la simbologia de moltes religions i els seus poders espirituals són els que fan que s’usi tant per rebre algú a la comunitat com per acomiadar-lo. Això, bateig i funeral, però també hi ha altres moments con les ablucions que es fan en diversos episodis de la litúrgia, rentat de mans a missa, rentat de peus el divendres sant… i també es concedeix a l’aigua alguns efectes sanadors miraculosos, el cas més paradigmàtic es Lurdes centre de concentració de persones que busquen una guarició dels seus mals. Hi ha un magnífic negoci venent ampolletes amb la imatge de la verge i plenes d’aigua del brollador màgic. Es fa servir l’aigua beneint molts edificis i construccions que s’inauguren, ara això ha perdut una mica de presència però no cal anar massa lluny per trobar benediccions. El que sí s’ha perdut força és el que s’anomenava el salpàs que anava a càrrec d’un capellà de la parròquia que, en companyia d’un escolà, passava per les cases del terme parroquial per assenyalar les portes per mitjà d’un grapat de sal, i a la vegada aspergia amb aigua beneita com a record tradicional de la sang de l’anyell pasqual amb què els israelites assenyalaven les portes de llurs cases, abans d’escapar del jou d’Egipte.
Però també més enllà d’antics ritual la nova tecnologia ha arribat també a l’església i ben fet que fan, i fins i tot, veient l’artefacte dispensador de l’aigua beneïda amb un modern dissenys italià, no podia ser d’una altra manera, creiem que avancem ràpid. Hem vist com coses que calia fer presencialment, ara per mitjà de la tecnologia et permeten moltes més facilitats, per exemple hi ha apps per confessar-se, explicant totes les malifetes que has fet. Hem trobat prèdiques a Youtube i litúrgies ben estranyes a Tik Tok. Tot és bo per acostar-se al feligresos i fer la pràctica religiosa mes fàcil i ràpida, sobretot en temps en que tothom va atrafegat i el darrer que penses es passar per l’església. T’ho posen en safata.
Els que tenim per costum, quan entrem amb alguna església o ermita per admira-la, encendre un ciri a algun sant patró o verge del terme ja ens hem trobat màquines que dispensen els ciris i les espelmes previ pagament. S’ha acabat el xollo d’encendre la llumeneta sense pagar. Per un moment ens vam pensar que era una màquina de begudes espirituoses, però no, espelmes i ofrenes.
La fotografia ens mostra el nou artefacte que ens evitarà posar les mans a la pica a la recerca de l‘aigua purificadora, possiblement la mesura és de l’època de la covid o per evitar que el mosquit tigre es reprodueixi, en l’aigua que està allà estancada. Segurament la higiene preval sobre el ritual de posar les mans a l’aigua beneïda. Val.
Però al ritme que porten no ens estranyaria que d’aquí un temps hi hagués una màquina dispensadora d’hòsties, consagrades és clar, de les altres ja en veiem masses, que ajudaria poder combregar en el moment en que ens fos possibles sense haver d’esperar a la missa corresponent.
Es tracta de posar a l’abast de la gent en qualsevol moment els sagraments.
Tot canvia, que sigui per bé i ens senyem davant tanta tecnologia per facilitar la pràctica de la religió.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT