PUBLICITAT
AGERMANAMENTS
14-09-2025 8:26
Al voltant de l’any 1991, neix una història d’amistat entre les poblacions de Cubelles, i Arles de Tec, Catalunya Nord - Vallespir, una relació unida pels seus sants patrons, Sant Abdó i Sant Senén.
Actualment aquest agermanament que va fer lligams molt forts entre les dues poblacions passa per hores baixes, per culpa d’una dilatada manca d’interès dels polítics locals i de retruc per la passivitat dels tècnics municipals. Mentrestant, alguns encara hi mantenim intactes l’amistat i el reconeixement.
Aquest agermanament va viure unes èpoques glorioses, els polítics d’ambdues poblacions van saber i, sobretot, voler fer que aquesta relació s’establís entre les dues viles i va anar més lluny del merament institucional.
L’Agrupació de balls populars i algunes associacions, de comerç, culturals i esportives van poder estendre els lligams i participar activament de la vida social i cultural de la petita vila del Vallespir. En el record de molts i moltes arlesianes resten els moments i les experiències, regals immaterials que amb el temps no han quedat en l'oblit.
Per sort, la memòria és selectiva, fa que recordem millor el que té més significat per a nosaltres, les experiències que ens han marcat, el nostre cervell prioritza records gratificants sobre altres records.
Un passeig, caminar per la natura i recarregar piles és regalar temps i salut, dues de les coses més valuoses que tenim. Aquest petit poble al peu dels Pirineus Catalans i el Massís del Canigó que es troba en la confluència del Tec, el riu costaner més meridional de França i el Riuferrer. Sabedors que hi ha paratges preciosos que val la pena visitar amb les persones que més estimes.
Aquest poble té arrels de molts segles enrere, en el segle X a la comuna d’Amelie-les-bains, a prop dels antics banys romans. Va ser amb motiu de la construcció d'un monestir per allotjar-hi una comunitat de monjos, i així va néixer Arles.
L’abadia benedictina, fundada l’any 778 és la més antiga abadia carolíngia de tot Catalunya. Amb les seves tres naus, alberga un orgue de la marca Schmidt del segle XVIII. El claustre gòtic del segle XIII està tocant a l’església. A davant de l’església, es troba la Santa Tomba, un sarcòfag del segle IV que va dur les relíquies de sant Abdó i sant Senén i que deixa anar aigua clara des de llavors.
Actualment el poble conserva una estructura medieval, amb carrers estrets i edificis de pedra, podem observar fàcilment balcons de forja, testimoni d’activitats tradicionals com el treball del ferro, que actualment treballen “els atelliers”.
A Arles es poden fer passejades pels seus boscos i sobretot gaudir de l'alta muntanya com la pujada al Canigó de 2.784 m. Arles s’estén a banda i banda del riu Tec, és un terme que arriba, pel sud, al puig de l’Estela, a la serra de Montner i al turó de Bellmaig de 1.279 m, el drenen, a més del Tec, el riu Ferrer i el torrent de Bonabosc, a l’esquerra del Tec, i la riera del Senyoral, a la dreta.
L’antiga parròquia fou l’església de Sant Salvador, amb un campanar romànic de planta quadrada i guarda, a la nau del segle XVII. Podem observar una col·lecció de retaules de fusta esculpits, hi ha cases que tenen finestres gòtiques amb columneta i capitells.
En el mateix terme trobem la masia del Codalet dels Banys del 869, i les dues de la vall de la Batllia, la d’Amunt i la d’Avall.
L’alcalde actual és en David Planas, fill d’Arles. És jugador de rugbi, bomber voluntari i l’antic president del grup folklòric Alegria.
La Festa de l’Os, un teatre de carrer on la gent del poble es disfressa per reviure una llegenda ancestral, és recollida com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO des del 2022, parla de la història d’un os capturat, afaitat i transformat en home. El dia 30 de juliol, Festa Major, es fa la processó de la Rodella, un objecte únic compost per un embolcall de cera d'abella col·locat sobre una creu cristiana.
La rodella ve de creences paganes que es remunten segle VIII, parla de la veneració dels habitants de Montboló cap als sants patrons Abdó i Senén, patrons d'Arles-sur-Tec. Una processó que comença a l'alba surt de l'església de Montboló cap a les set del matí i marxen per un camí forestal que baixa fins a Arles.
A mig matí, són rebuts pels habitants del lloc, reunits al voltant de les relíquies dels sants Abdó i Senén, portades per quatre catalans amb vestits tradicionals. La Rodella és portada en processó fins a l'església de Santa Maria d'Arles, on se celebra una missa solemne, on es canten cançons típiques catalanes i es ballen sardanes.
Una llegenda explica que Noguer de Gasnach, un pastor de Montboló, es va veure sorprès per una tempesta violenta mentre creuava el coll de Formentera. Enmig de la tempesta, va sentir unes bruixes, que intentaven portar la tempesta a Montboló. Gràcies a la intervenció dels sants Abdó i Senén, les va impedir creuar el coll i les bruixes van fer marxa enrere salvant al poble.
El monestir de Santa Maria d'Arles té el seu origen en un primer assentament, el de Santa Maria del Vallespir, citat en una carta de l'abat Hipèric de Santa Maria del Vallespir, enviada cap a l'any 869 a Carles el Calb, on li demana ajuda després que una incursió normanda hagués destruït el cenobi.
Podem llegir també que el monestir va ser fundat en temps de Carlemany l'any 778 per l'abat Castellà, procedent d'Hispània i que estava situat sobre les restes d'un balneari.
Actualment podem visitar l’interior i gaudir del retaule dels sants Abdó i Senén, obra de Llàtzer Tramulles, datat el 1647. Esdevé un dels edificis romànics més interessants. El gruix de l’obra és del segle XI i consta d’una planta basilical, amb tres naus i tres absis, sense transsepte.
Les seves naus tenen volta de canó, els laterals es van consagrar l’any 1046 i la central, lleugerament apuntada, és d’una segona consagració l’any 1157.
Aquesta església romànica compta amb un gran orgue del segle XV que va ser restaurat al segle XVIII. Podem visitar un claustre gòtic dels segles XIII, a més hi ha davant del temple el Sant Sepulcre un sarcòfag del segle IV, que conté les relíquies dels Sants Abdó i Senén.
A la recepció del recinte de l’abadia hi ha l’oficina de la mancomunitat d’informació turística, a la planta superior hi ha tres sales dedicades al Centre d’Interpretació de l’Arquitectura i el Patrimoni del País Transfronterer d’Art i Història centrada en la religió i l’art sagrat, altres tres sales acullen exposicions temporals.
L’ajuntament està situat, des de l'any 1936, a la Vila Las Indis, antiga residència del senyor Joseph-Pierre Monin, propietari de les mines de ferro de Batère.
Un agermanament entre dos pobles o ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua. Es tracta d'un acord basat en l'acostament de realitats que repercuteixen de manera positiva en el coneixement mutu, el diàleg i el respecte a la diversitat.
"Els regals van i venen, però les experiències es queden en els nostres records"...
La carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com, “el lligam que uneix, amb un esperit d'igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o més països diferents per tal d'afavorir el contacte entre persones, l'intercanvi de les idees, de les tècniques, dels productes …
És un instrument de cultura popular i de formació cívica internacional …” i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o polítics.
Hi ha diverses variants d’agermanaments, els institucionals i els civils o populars.
Els agermanaments institucionals són promoguts i gestionats per les institucions locals, principalment els ajuntaments, amb una declaració i signatura oficial d'una carta d'agermanament.
Els agermanaments no institucionals poden ser promoguts per qualsevol entitat o associació, amb finançament propi o popular.
A Cubelles, va sent el moment que sortim d’aquesta mediocritat institucional i que la societat civil prengui les regnes del seu present i futur pròxim.
No acceptem que els representants polítics estiguin instal·lats en una quotidianitat que els supera, la seva més que qüestionable formació, el joc de les majories i, sobretot, aquesta manca d’interès, fan que hom es plantegi que cal un gir en les maneres de fer.
Altres consistoris van saber aixoplugar-se en els mateixos tècnics municipals, delegant i, sobretot dotant d’independència, escatir vies de col·laboració efectives amb les associacions i grups que conformaven la societat civil.
Cubelles és un municipi ric en participació social, el teixit de les associacions demostra la força de la seva gent i segurament hi haurà qui podrà retornar les relacions amb la vila agermanada d’Arles amb la força i l’empenta necessàries.
Cal i s’han d’establir ponts de diàleg, possibilitar l’intercanvi d’experiències, fomentar la Cultura i les relacions socials, econòmiques, esportives, turístiques i de lleure.
Actualment hi ha una proposta sobre la taula que està congelada amb el Club de Tenis d’Arles de Tec i Cubelles, una bona manera de compartir experiències, establir relacions amb un interès comú, la pràctica de l’esport.
No abandonem les tradicions, massa activitats s’han perdut pel camí, festes i celebracions que han passat a la història i que comptaven amb una gran participació i que queden en la memòria de molts cubellencs i cubellenques.
I és que el patrimoni cultural i social de Cubelles és gran, ric i, sobretot variat, no podem negar el que altres van aconseguir com a part de la nostra història, malgrat que no hàgim compartit idees, pensaments i accions del passat.
Encara queda un temps per reflexionar, per poder canviar i per recuperar les activitats que ens van fer viure moments inesborrables, no caiguem en la vanitat, el cofoisme i la mediocritat, aprendre del nostre passat, no costa gaire i no és gens menyspreable.
Animo doncs a retornar les relacions amb la vila d’Arles de Tec, a establir relacions institucionals i a animar a les entitats socials, culturals i esportives del nostre municipi a refer ponts amb els veïns i veïnes de la Catalunya Nord.
“Dilluns arribat, calces velles i acotar el cap”. Com que el dilluns és dia de tornar a treballar, cal vestir-se la roba de treball, ampla, vella i que no destorbi.
És una dita d’aquelles per resignar-se i creure, com tantes n’hi ha al refranyer: ja podem desar la roba dels diumenges (per això en dèiem anar endiumenjats, vestits amb la roba de les festes), tornar a posar-nos les calces velles (la roba de cada dia) i acotar o ajupir el cap per tornar a la feina.
Després, quan arribi l’hora de fer balanç, potser els faran fora i aleshores, solament els quedarà una bona jubilació i cap reconeixement dels seus veïns i veïnes. Això si, pel poble i pels seus vilatans i vilatanes, res de res.
Ah, i el menyspreu i l’oblit, no pas el perdó. Anoteu-ho en vermell! Si una cosa és certa, és que el vot sempre és de càstig, mai de reconeixement...
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT