PUBLICITAT
DIA MUNDIAL DE L'ALZHEIMER
21-09-2025 10:48
Els neuròlegs esperen començar a administrar en els propers mesos els dos primers fàrmacs que alenteixen la progressió de l’Alzheimer. Són el lecanemab, que des de l’abril compta amb l’autorització de la Comissió Europea i ara està pendent dels tràmits estatals, i el donanemab, que segueix el mateix camí. Especialistes de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona afirmen que els tractaments i els avenços en biomarcadors per detectar la malaltia han obert una “nova era” per a l’Alzheimer i alhora impliquen nous reptes per a la sanitat pública, ja que caldran moltes més visites i proves als pacients. Els neuròlegs avisen que el sistema sanitari “es tensarà” i demanen fer les inversions necessàries per organitzar circuits i tenir més professionals.
“L’Alzheimer pot ser irreconeixible d’aquí a uns cinc anys des del punt de vista de com el tractem i com el prevenim”, afirma el doctor Juan Fortea, cap del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau, en una trobada amb periodistes amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, el 21 de setembre, aquest diumenge.
Hi coincideix plenament el director del Servei de Neurologia de l’hospital, el doctor Albert Lleó. “En aquests moments estem en una nova era, fonamentalment per l'aprovació dels primers medicaments modificadors de l’Alzheimer”, recalca sobre aquesta malaltia que afecta més de 50.000 persones a Catalunya.
Després de dècades buscant com canviar el curs de l’Alzheimer, han arribat els primers resultats positius i actualment hi ha 138 medicaments en recerques actives d’aquesta malaltia. “Estem en un punt similar al de l’esclerosi múltiple fa 30 anys o al del càncer amb les primeres quimioteràpies”, assenyala Lleó, fent referència a aquestes malalties que en les darreres dècades han canviat enormement el pronòstic per a molts pacients.
Els avanços en biomarcadors també han permès millorar el diagnòstic i la ciència cerca com evitar l’aparició de la malaltia quan el cervell comença a presentar lesions. Aquesta fase sense símptomes pot durar anys, però encara falta molt camí per a la prevenció secundària, és a dir, com evitar que una persona amb acumulació d’unes determinades proteïnes al cervell acabi desenvolupant l’Alzheimer.
Del laboratori als pacients
Enmig d’una visió “fonamentadament optimista”, com la descriuen aquests especialistes, els avanços científics obren nous interrogants i reptes per al sistema sanitari i també una necessitat d’ajust d’expectatives.
Els primers medicaments disponibles no són una cura de l’Alzheimer i estan indicats per a pacients en les fases més inicials de la demència, però no per a quan la malaltia ja es troba avançada. A més, els neuròlegs calculen que només un 15% de les persones que es trobin en aquestes fases inicials podran rebre el lecanemab, ja que diversos tipus de contraindicacions exclouran els altres pacients.
El lecanemab també ha anat precedit de controvèrsia pels efectes secundaris, la relació entre riscs i beneficis i el cost. Amb tot, els especialistes de Sant Pau asseguren que els resultats són robusts i que Europa no se’n pot quedar enrere. Aquest tractament ha demostrat que alenteix el deteriorament cognitiu de l’Alzheimer prop d’un 30% i això es tradueix fonamentalment en temps guanyat, amb més qualitat de vida i autonomia dels pacients.
A més a més, els neuròlegs asseguren que, encara que només una minoria de persones pugui rebre d’entrada aquests fàrmacs -que per la prevalença de la malaltia ja serà un volum important-, els canvis que s’hauran de fer en el sistema de salut “beneficiaran la majoria de pacients”.
Els medicaments per alentir la progressió de l’Alzheimer com el lecanemab requeriran que, per poder optar-hi, els pacients s’hagin de fer diverses proves, com diagnòstics amb biomarcadors, avaluacions neuropsicològiques, ressonàncies magnètiques i un estudi genètic, mentre que ara moltes d’elles no es fan.
En cas finalment de poder rebre’l, el tractament s’haurà d’administrar cada dues setmanes a l’hospital de dia per via intravenosa, fet que comportarà molta més activitat per a les infermeres, i caldrà un control d’aquests pacients amb visites i ressonàncies magnètiques, que necessitaran radiòlegs i neuròlegs.
“Passarem de visitar un pacient una o dues vegades l’any a fer-ho 24 o 30 cops, amb la necessitat d’un equip més multidisciplinari per a les proves. L’activitat assistencial que comporta tot això és molt gran. A curt termini caldrà ajustar els circuits, si bé a mitjà termini serà una qüestió de personal”, avança el doctor Fortea. Per la seva banda, el Departament de Salut indica en una informació al web que està treballant per fer accessibles aquests medicaments.
Els especialistes avisen de possibles desigualtats per accedir als primers fàrmacs
Un dels grans desafiaments que plantegen els primers tractaments és, així doncs, l’accessibilitat. Les diferències a l’hora d’accedir als primers fàrmacs ja s’han vist entre països pels diferents posicionaments de les agències reguladores i podrien donar-se també en l'àmbit estatal en els mesos vinents.
Després de rebre l’aval d’Europa, el lecanemab està pendent ara de l’autorització regulatòria a l’estat espanyol i de la negociació del preu i del finançament en el Sistema Nacional de Salut (SNS), tràmits que solen allargar-se un any. Els neuròlegs confien que l’any que ve ja puguin administrar-lo, però puntualitzen que, abans que acabi el 2025, alguns pacients ja el podrien rebre als hospitals privats o bé als públics a través de programes molt restringits d’accés accelerat (el conegut com a ús compassiu).
Investigadors, clínics, familiars i associacions demanen accelerar el procés perquè el fàrmac arribi als pacients. “El nostre sistema haurà d’assumir que una de les malalties més prevalents i letals no tingui tractament a la pública? Seria un canvi de paradigma que no crec que la societat estigui disposada a acceptar”, insta Fortea. “La comunitat mèdica i científica volem que aquest fàrmac, que ja està disponible als Estats Units i altres països, arribi com més aviat millor als hospitals”, recalca Lleó.
La realitat de l’Alzheimer, actualment, ja cristal·litza desigualtats econòmiques i socials i aquests neuròlegs no volen que s’accentuïn. “És una malaltia mortal, de les més prevalents i de les que té més iniquitat, fins i tot dins la mateixa ciutat, ja no només entre comunitats autònomes o països”, adverteix el doctor Fortea, que continua: “Depèn de l’hospital on siguis atès, et poden fer unes proves o no. No tenim una ruta de pacients unificada i un ús de biomarcadors generalitzat per al diagnòstic”.
Una malaltia amb 9.000 diagnòstics l’any i que afecta més les dones
A Catalunya, es van diagnosticar l’any passat 8.914 casos d’Alzheimer, 3.113 en homes i 5.801 en dones, segons dades del Servei Català de la Salut facilitades pel Departament. L’any passat hi havia 50.731 persones afectades, 14.676 homes i 36.055 eren dones. Aquestes dades mostren una taxa de prevalença de 0,63% i una taxa d’incidència de 0,11% respecte al global de la població.
L'Alzheimer és un trastorn degeneratiu de les cèl·lules cerebrals i deteriora la memòria, el pensament i la conducta de la persona. Es calcula que el 2050 hi haurà més de 150 milions de persones amb Alzheimer al món i que, en termes econòmics, el cost estimat associat a la malaltia i altres demències equival a l'1% del PIB mundial.
El Departament de Salut indica que, entre els principals factors de risc no modificables de l’Alzheimer, es troben l’edat avançada, el gènere, els factors genètics i hereditaris, la síndrome de Down i el traumatisme cranial. Pel que fa als factors de protecció, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) impulsa un pla de prevenció que inclou recomanacions en l’activitat física, abandonament del consum d’alcohol, intervencions nutricionals, maneig de la hipertensió, control de la diabetis i la dislipèmia i l’abordatge de la depressió.
A Catalunya, la conselleria va començar a implementar el 2022 el Pla d'atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència (Plademcat) per millorar l'atenció a persones amb malalties neurodegeneratives, des de la prevenció fins al final de la vida de la persona.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT