PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
19-10-2025 8:36
Fa temps uns periodistes vilanovins ens oferien els seus comentaris i opinions a través del blog Ésser vilanoví no és gens fàcil. Bé, ben segur que fins arribar a aquesta conclusió s’ho durien rumiar molt.
Però és cert.
Hi afegiríem que ésser vilanoví no és una ganga, costa i molt arribar a adquirir la condició de vilanoví de pedra picada.
Els de fora, nouvinguts (benvinguts) parlen que som molt tancats, molt guardians de les nostres essències, molt vigilants d’allò que pugui arribar a trencar el mite del vilanovisme. Som molt nostres i ens costa deixar entrar als altres.
Perquè aquí hi ha la clau de volta que és “Què és el vilanovisme?”
Un pregunta que cada generació, sobretot, els setciències, savis i “enteraos” de cada generació s’interroguen sobre les essències i intenten definir el fons del vilanovisme, el que fa que el vilanovisme sigui com una mena de religió, de fe, de mantra que ho fa tot d’un altre color.
Si és per Vilanova i des de Vilanova ha de ser bo sense cap mena de discussió ni dubte.
El vilanovisme aixeca passions i rebuig a parts iguals.
Però el debat bé de lluny.
Ja l’any 1945 trobem una mena de vademècum sobre el vilanovisme. El Villanueva y Geltrú del moment va publicar un article de Josep Ivern amb un títol que ja ho diu tot: “El arte de ser perfecto vilanovés” (1). Val la pena la seva lectura perquè veiem quines premisses conformen el vilanovisme entre altres donar almoina, participar en activitats de beneficència, acceptar càrrecs a les institucions i per damunt de tot saber i defensar que la nostra ciutat és la millor. I sobretot excloure la política del vilanovisme.
Però en contraposició també hi ha qui carrega contra el vilanovisme concepte -difús i ambigu, elogiat i infamat potser perquè va significar en masses ocasions una justificació fàcil, com a una coartada justificativa d’afirmar que qualsevol treball que es fes a Vilanova i per Vilanova ja era bo, ja era salconduit per justificar qualsevol posició.
En definitiva, seguirem treballant per explorar què és vilanovisme i com s’hi arriba. Bevent aigua de la plaça del carros i sobreviure?, anant tres anys a la comparsa amb company/companya diferent?. Ballar les danses de Vilanova de manera, afectada solemne i emotiva?. Plorar quan sona la Turuta?. Sabent-se de memòria la fórmula del borregos de Vilanova. Conèixer el nom dels prohoms i prodones de la ciutat?. Haver pujat els tres cims?. Saber dir nantros i valtros sense masses complexes? Saber-se el nom de les campanes de la ciutat? Oferir flors als rebels que fracassaren? Ser partidari de l’hereu i la pubilla nostrada? Haver vist la Carpa Juanita (la de debò)? Saber-se el passos del ball de la Milana? Tenir mèrits per haver ballat cercolets, bastons, gitanes o portar el drac? Fer el xató molt millor que els de Sitges? Portar currotacos a la palma del diumenge de Rams? Haver conegut a mossèn Lluis i la Congregació Mariana?. Haver donat cinc durets al Lalo? Menjar castanyes gelades de ca l’Altés?... En fi podríem anar fent-nos preguntes.
Però la mare de totes les preguntes, Què és el vilanovisme? no tindrà mai una resposta.
Potser hi ha tantes respostes com vilanovismes, com vilanovins i vilanovines hi ha.
I de VTV potser cada cop n’hi ha menys o ja no és distinció massa valorada.
Però l’exemple de la foto és evidència de que això de ser vilanoví amb pretensions de vilanovisme és present encara en moltes voluntats que volen definir clarament la seva identitat.
Ara, no és sense cap mena de mala intenció, però recomanar al grafiter que potser en català li donaria versemblança i valor més, perquè el vilanovisme el més carca inclòs tenia clar l’ús del català. El va practicar, i encara més, conservar.
I encara potser recordar allò de No embruteu les parets. La netedat és un gran senyal de civilització.
Tenir veu per cridar la identitat. Sóc vilanoví. I amb això cal anar pel món.
Orgull.
Treure pit.
Vantar-se de la condició.
Satisfacció més que plena.
Eo!, Ea, ser vilanoví és el millor que hi ha.
Francesc Pujols, filòsof i personatge curiós i peculiar va dir allò de: "Arribarà el dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, aniran pel món i ho tindran tot pagat". S’equivocava. Qui ho tindrà tot pagat serem el vilanovins.
Al temps!!.
(1)“El arte de ser perfecto vilanovés” Josep Ivern Salvó “Villanueva y Geltrú” 15 i 22 de desembre 1945
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT