PUBLICITAT
ACCESIBILITAT
21-10-2025 9:46
Aquest document va dirigit a l'alcalde, als regidors del govern i de l'oposició, a tots els partits polítics, a les entitats culturals, cíviques, esportives i a tota la ciutadania de la nostra ciutat. Malgrat que hi ha hagut unes tímides millores amb l’accessibilitat al municipi, cal recordar que fa més d’un any que està en vigor el codi d’accessibilitat de Catalunya que ens afecta molt positivament a les persones cegues i, per tant, encara hi ha molta part del codi per implementar.
Al llarg del temps, els drets humans han evolucionat, però sovint han estat vulnerats, i les persones cegues han estat durant molt de temps excloses com a subjectes de ple dret. Des de la Declaració dels Drets de les Persones amb Discapacitat (1975) fins a la Convenció de 2006, s’ha produït un canvi profund que reconeix les persones cegues com a titulars de drets, i posa l’accent en eliminar les barreres socials per garantir la seva plena participació i inclusió.
A partir del 1975, amb el final de la dictadura i l’inici de la democràcia,la Constitució del 1978 i les primeres lleis d’integració social van reconèixer principis d’igualtat i no-discriminació. Diferents col·lectius i entitats —com l’ONCE, i/o també associacions locals, federacions d’àmbit estatal i organitzacions europees— van començar a reclamar drets socials, educatius i laborals per a le persones cegues.
A Catalunya, l’evolució dels drets de les persones amb discapacitat ha passat d’un enfocament assistencial a un model basat en els drets humans, amb una legislació pròpia que ha anat més enllà dels marcs espanyol i europeu. Aquest procés ha culminat recentment amb l’aprovació del Codi d’Accessibilitat de 2024, que unifica la normativa per garantir l’accessibilitat universal i, la plena participació social i un compromís creixent per garantir la dignitat, l'autonomia de les persones cegues.
El Codi d'Accessibilitat de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret 209/2023 del 28 de novembre i publicat al DOGC, va entrar en vigor l'1 de març de 2024. Aquesta normativa, que desplega la Llei 13/2014 d'accessibilitat, defineix un marc legal complet per garantir l'accessibilitat universal en entorns arquitectònics, comunicatius, urbans i tecnològics, tant en espais nous com en els existents.
El Codi es sosté sobre tres grans línies d'actuació:
● Millorar l'accessibilitat en els nous entorns.
● Transformar i adaptar l'entorn existent.
● Impulsar l'accessibilitat comunicativa i cognitiva.
Pel que fa a la via pública, el Codi exigeix que les façanes i els espais de circulació estiguin lliures d'obstacles que puguin dificultar el pas o la percepció tàctil per part de les persones cegues.
Cal posar l'accent en la seguretat de les voreres, que són l'espai de circulació principal per a les persones cegues. Moltes vegades, les administracions municipals prioritzen el manteniment de les calçades, descuidant les voreres. Un desperfecte o un obstacle pot ser un perill molt greu i un risc de caiguda.
Algunes pautes clau:
Cal deixar un espai de 1,80 m lliure al llarg de la paret de la façana per assegurar un pas segur amb bastó o gos guia.
També s'ha de mantenir una alçada lliure de 2,20 m sense obstacles.
És important no col·locar objectes mòbils (com taules, cadires, bicicletes, testos o expositors sobre aquesta franja lliure ni de forma que bloquegin els itineraris accessibles. Els elements de paviment podotàctil (franges i punts de relleu) han de romandre clarament identificables i sense obstacles, ja que serveixen per guiar la mobilitat de persones amb baixa visió o ceguesa.
És fonamental que les autoritats i la ciutadania es comprometin a:
● Mantenir les voreres en perfecte estat: Reparar desperfectes i anivellar el terra.
● Retirar els obstacles: Eliminar bicicletes, patinets elèctrics, caixes d'embalatge, vehicles, pissarres publicitàries, terrasses de bars enganxades a les façanes i qualsevol altre estri que envaeixi l'espai de pas. Aquests obstacles no només dificulten el moviment autònom, sinó que també anul·len l'orientació que moltes persones cegues obtenen en seguir la línia de la façana.
● També és important millorar l'accessibilitat dels comerços i els establiments públics, així com l'accessibilitat digital tant en organismes oficials com en els privats. A més, es demana un augment en la implantació de semàfors sonors i un adequat manteniment dels actuals.
Les persones amb discapacitat visual tenen dret a l'autonomia i a la seguretat. Per això, és crucial que les administracions compleixin i facin complir les lleis de protecció. Les lleis per a la protecció de persones amb discapacitat no han de ser només un marc teòric, sinó un compromís ferm i actiu. La manca de compliment legal deixa milers de persones desemparades, evidenciant una manca de suport institucional que ha de ser rectificada.
Tanmateix, aprofitem l’avinentesa per oferir una guia de bones pràctiques de com s’ha d’actuar davant d’una persona cega al carrer.
La interacció amb una persona cega ha de ser respectuosa i eficaç. La desinformació és una de les barreres més grans, per això la manera correcta d'interactuar-hi és crucial:
● Pregunta abans de tocar: Mai agafis ni toquis una persona cega sense demanar permís abans. Un contacte no sol·licitat pot ser confús i desorientador. La primera pregunta ha de ser sempre: "Necessites ajuda?".
● Ofereix el teu braç com a guia: Quan l'agafi, ella anirà un pas darrere de tu i podrà sentir els teus moviments i anticipar-se als obstacles.
● No utilitzis indicacions vagues: Evita expressions com "passa per aquí tot recte que no té obstacles" o "és allà". Aquesta informació no té sentit per a nosaltres, ja que no podem anar en línia recta sense cap referència visual. Fes servir instruccions clares, concretes i amb referències físiques, com ara: "A dos metres a la teva dreta hi ha un graó", "La porta és just davant teu" o "Gira a l'esquerra per evitar un pal".
● Respecta les eines de guiatge: No distreguis el gos pigall ni impedeixis l'ús del bastó. Aquestes són les seves eines de navegació essencials.
La ceguesa és una realitat complexa que requereix una resposta integral que combini la prevenció mèdica amb la responsabilitat social. La nostra autonomia no és una petició, és una exigència. Per això, el col·lectiu de persones cegues demanem a les administracions que:
● Prioritzin el manteniment de les voreres
● Les administracions compleixin i facin complir la legislació vigent en matèria d'accessibilitat per garantir la nostra seguretat i autonomia.
● Sensibilització i conscienciació a la ciutadania
● Exigim un suport institucional ferm que garanteixi el finançament de serveis essencials per a la nostra autonomia.
La nostra lluita per l'autonomia és una lluita per la dignitat i el respecte que tots mereixem. Exigim que la nostra ciutat no es limiti a parlar d'inclusió, sinó que la faci realitat.
Si has arribat al final d’aquest document, t’agraïm sincerament la teva implicació. Confiem que aquest contingut t’hagi ajudat a entendre millor la realitat i els drets de les persones cegues, i esperem que el facis arribar a més persones per contribuir a una societat més empàtica, respectuosa i inclusiva.
Taller de sensiblització a escoles
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT