PUBLICITAT
POLÍTICA
18-11-2025 16:07
Raimon, l’any 1968, va escriure una cançó “La muntanya es fa vella”. A la part final hi ha una estrofa de quatre versos que em sembla molt actual:
“Aquesta gent jove, // ai! Aquesta gent jove, // estudiants i no estudiants // els hi la tenen jurada”.
Aquest comentari està relacionat amb el resultat d’una enquesta recent: “Vox és la primera força entre les franges d’edat més joves. Dos de cada deu espanyols d’entre 18 i 44 anys escollirien la papereta d’Abascal”. És a dir que quan van néixer feia entre 6 i 22 anys que Franco havia mort. Ells són els que més accepten una opció clarament franquista. Que ha passat? Què ens passa?
Durant els anys que estic anant a fer xerrades a instituts m’he adonat que a finals de batxillerat, en general, els manca força informació sobre el franquisme: l’han estudiat? Algú els en ha parlat seriosament? Han recorregut a les xarxes per obtenir informació? La resposta més habitual és que n’han trobat a internet. Cada cop més la lectura de les informacions escrites la fem a les xarxes, en diagonal, prestant atenció a les remarques editorials o sense acabar de llegir tot el text. Això les converteix en un nou i preponderant espai on podem trobar informacions incorrectes, molt documentades, interessades... Quan preparava una sortida seguint la ruta dels exiliats cap a França l’any 1939, sovint em trobava que entrava a webs de l’Asociación Francisco Franco sense adonar-me’n.
A les xarxes es substitueix el debat per la propagació d’eslògans i informacions manipulades i sovint falses. Hem deixat les xarxes en mans de la dreta i ultradreta. I a les xarxes l’emissor vol donar una opinió elaborada i, alhora, dificultar la formació d’un criteri per part del receptor. Opinar té poc a veure amb tenir criteri en relació a les coses. Formar-se un criteri implica absorció d’informació i un procés de reflexió, un cert temps i unes certes condicions de serenitat. En el nostre món actual, s’estimula la impaciència i s’escurcen els períodes d’atenció. Així, aquests joves votarien VOX per desconeixement o informacions deformades? Sí, ho crec, però quedar-se aquí seria enganyar-se. Hi ha més...
Una altra enquesta que deixa clar el creixement de posicions reaccionàries i d’extrema dreta: únicament un 33% dels homes entre 18 i 24 anys veu preferible la democràcia a qualsevol altre sistema, i un 23% no ho té clar. I això ja no és una qüestió de les xarxes.
Aquells programes de despesa social que el segle passat van permetre retallar desigualtats i crear un sentiment de riquesa social i de comunitat, actualment estan desapareixent, arrossegades per la globalització desenfrenada. Les retallades de l’estat del benestar fomenten el malcontentament i donen impuls a plantejaments d’extrema dreta per tot el món. Aquests moviments s’alimenten de l’evidència que la política social actual no resolt els conflictes sinó que creixen, es multipliquen i s’escampen. Els partits que persegueixen la immigració propaguen, per les xarxes i altres mitjans de comunicació que controlen, que els nou arribats poden reclamar prestacions socials i que aquestes minories es beneficien d’uns ajuts que es neguen als nadius, cosa que no és certa. Però aquests que fan les piulades, sovint fraudulentes, dubto que acceptessin viure en les condicions en que es troben aquestes persones que ells volen foragitar.
Certament estem vivint moments de desigualtat i d’incertesa econòmica, però la necessitat de reforçar l’estat del benestar resulta més evident que mai, no es pot seguir “venent” que els ajuts socials resulten massa cars i que únicament poden beneficiar-se’n uns pocs mereixedors. La política de Donald Tramp pressiona fortament els governs europeus a augmentar la despesa en defensa i això que podria obligar a retallar encara més la contribució al benestar, a fer noves retallades. El 5% que demana Trump en lloc del 2% actual, significaria pasar de 30.000 milions a 80.000 d’euros.
Amb 80.000 milions anuals es podría:
O bé multiplicar per quatre el subsidi d’atur.
O bé multiplicar per dotze el pressupost de la Seguretat Social.
O bé multiplicar per trenta-sis la despesa en justícia,
O bé multiplicar per setze el pressupost estatal destinat a educació.
Espanya ha adquirit 50 helicòpters. Amb el preu de 3 helicòpters es pot construir un hospital de 100 llits.
L’adquisició d’armament és un negoci evident per a uns pocs. El benestar social no és mai superflu però en temps de crisi encara menys.
Hi pot haver motius culturals que expliquin el creixement de l’extrema dreta, el rebuig cap els diferents, la xenofòbia creixent, però no es pot ignorar que actualment un nombre important de ciutadans no es senten protegits per la xarxa social davant el temor de quedar enrere. Això implica més desconfiança, suspicàcies davant el que és públic, percepció dels altres com a rivals a l’hora d’accedir a les prestacions socials.
Caldria visualitzar d’una altra manera la pobresa i els ajuts socials, i entendre que les persones que es troben en situació de pobresa no són culpables si es troben lluny del benestar. No podem veure les proteccions socials com una despesa sinó com una inversió, perquè la millor ajuda social seria que aquestes ajudes fossin innecessàries.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT