PUBLICITAT
ENSENYAMENT
20-11-2025 13:38
Fa exactament un any que escrivíem sobre com ens fem d’antipàtics els mestres quan protestem. Un metge o un pagès protestant generen, fins i tot, simpaties. Però, en canvi, un mestre es fa molt odiós. El truc està en crear la imatge d’un col·lectiu mimat, que té vacances doblades, que els manca preparació, que són uns dropos i, a sobre, es queixen. Honestament, una vaga de personal docent està destinada al fracàs en quant als seus resultats a no ser que estiguin disposats realment a rebentar el país. I això no és el cas perquè treballen amb criatures i, en general, en són responsables en un grau molt més alt que els organismes rectors de tot el tingladu. A més, no importa quantes vegades es repeteixin les causes de tant de malestar entre els professors. Al final, sempre queda que són uns ganduls rondinaires. Quan la vaga estigui en marxa, aquest serà l’eslogan de la patronal, o sigui, del govern. Per si de cas, i perquè aquest any m’he proposat ser positiu, apuntaré alguns dels motius que a mi em semblen dignes de muntar una vaga.
1a) No em fa cap vergonya dir que volem cobrar més. El copet a l’esquena parlant de vocació ja va esgotar fa dies el seu recorregut. I entre vinga va, entre tots ho farem tot i són moments difícils ja portem més d’un vint per cent de pèrdua de poder adquisitiu. Ja som els tercers per la cua entre les comunitats d’Espanya i ens és ben igual si això és de Madrid o de Barcelona; ens importa zero si pressupostos amunt o avall; s’ha de solucionar. Altra cosa és per què els sindicats han permès aquesta davallada sostinguda i no han reaccionat abans. D’acord, anem tard, però és un motiu, per si sol, prou vàlid per anar a la vaga.
2n) La inclusió o el que sigui. Digueu-li a qualsevol professor, professora, mestre o mestra de Catalunya que hi ha un alumne que necessita un esforç extra i de ben segur que el donaran sense regatejar. Ara bé, que ens ho ordenin des de governs que, sincerament, podrien haver lluitat més decididament contra les desigualtats, ja toca més la pera; que ens diguin constantment que necessitem més formació -o sigui, que no en sabem- no ajuda; que els poders públics abusin de la bona voluntat de la gent i neguin recursos necessaris a les aules, ja posa de mala llet. Perquè disposats a ajudar, tots; disposats a ser l’ase dels cops, home, doncs no.
3r) El primer és la salut, o no? En els darrers set anys, entre el col·lectiu de mestres i professors les baixes per causa de salut mental s’han triplicat. És genial que persones que han de cuidar dels infants i joves a nivell emocional estiguin petades precisament en aquest punt. En fi, si els accidents laborals a la seva empresa es tripliquessin en set anys, vostè aniria a la vaga?
4t) La innovació. Queda malament dir que la innovació és negativa, és molt contracultural. Però arriba un punt que ja és igual, parlem clar, tu. La innovació té gràcia quan intenta solucionar un problema, millorar alguna qüestió en concret. Innovar per ser més guais no té massa sentit com no sigui en algun restaurant de volada. L’educació no ha de ser el Bulli, ha de ser el menjar de casa, l’escudella de l’àvia, la crema catalana i el tall de meló. Ha de ser nodridora, afavorir el creixement, però no és imprescindible que sigui una experiència multixuxiguai. I per què ha de ser així? Doncs perquè ha de funcionar per a milers d’alumnes amb milers de persones professionals però que no són ni herois ni artistes. També perquè només quan coneixes la mongeta tendra, pots apreciar-ne l’esferificació, no ens flipem. O sigui, que no podem pretendre que tots els professionals siguin artistes creatius, el sistema no pot basar-se en això. Hem de buscar una mitjana molt bona, però no un geni a cada aula.
5è) Volem ensenyar. Volem que ens deixin una mica en pau per poder ensenyar a llegir i a escriure, a sumar i a restar, a muntar una cooperativa i a escriure un còmic. Estaria bé. Malauradament, ens dediquem a fer papers, apagar focs, fer papers, digitalitzar, reunir, innovar, fer papers… Mai hem tingut vocació de buròcrates, més aviat tot el contrari. Au va! Tornem-nos bojos: que cadascú es dediqui a fer allò que sap fer!
Vinga nois! Siguem positius!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT