PUBLICITAT
CABARET
02-12-2025 18:38
La Canya és un local amagat al carrer Pau Barrabeig, sota de la Gralla, celler vermuteria del carrer Major recentment premiat amb el Lola Anglada que Plataforma per la Llengua va entregar la Nit de Premis Sitges com a establiment lingüísticament més responsable; la ironia i el sarcasme estan servits, doncs l’espectacle Delirium, de Decolors Teatre, versa i es declama amb la llengua de la enya, en castellà, un idioma delirant, parlat a Cuba i a la Patagònia, a Cadis i a l’illa de Guam a l’arxipèlag de les Marianes. Un deliri es defineix normalment com una creença fixada falsa i es fa servir en el llenguatge comú per a descriure una creença que és falsa o fantasiosa. I en això de la parla podem elucubrar i rinxolar els rinxols de les perruques i fins i tot fer-ne bandera però mai trinxera, que no cal i no calia. En tot cas la versió espanyola, amb un actor que parla i resa en alemany, no distorsiona massa, sinó ets un Miquel tiquismiquis, un Pere perepunyetes o una Mari super-escrupolosa de la intransigència identitària, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
La companyia Decolors teatre ha co-creat un relat cabaretesc, amb travesti cubana inclosa. Els personatges d’un show delirant van apareixent moguts pel maligne Don Diablo que mou els fils d’una trama divertida, imprevisible, sorprenent i amb tocs de melodrama emocional. Mefistofèlic serà l’adjectiu més idoni per carregar les tintes i fer un titular sensacionalista: el dimoni ha tornat a Sitges per quedar-s’hi i empitrar-se amb les ànimes càndides i les que no ho són gens. L’elenc convocat per aquest Satanàs sàtir i burleta reuneix dos germans: Andy i Lucas Calbrossi, amb les seves respectives sòcies: Sheila i Chantilly Valdés i un debutant Alfredo, imitador d’en Fredy Mercury, a més d’una pitonissa despatxada Svetlana Vorasia i la contranarradora Mònica partenaire del luciferí conductor de l’espectacle que barreja música, pedagogia eròtic festiva, telenovela culebrota i subgeneres trans-hiper-teatrals diversos com la cartomància, lectura de mans i selecció de sospirs i crits de plaer. Amb un final apoteòsic que ret homenatge a la reina del Glam, Olvido Gara, àlies Alaska, amb el que és l’himne nacional del col·lectiu i part de l’estranger.
Sitges ha tingut diversos deliriums però mai havia arribat tant lluny amb tant poc: sorgits del taller de teatre de l’associació LGTBIQ+ Colors Sitges Link, aquests actors voluntaris i actrius afeccionades han aconseguit somoure i commoure el públic que els ha vist i sentit. Són una mena de companyia de Cabaret galàctic (en el sentit de gala brilli-brilli i acció performantica). Segueixen la seva intuïció com altres abans que ells van fer, la menció de la Cubana, d’aquella incipient Cubana de les Delikatessen i la Dels vicis capitals no és trivial encara que pugui semblar una observació agosarada, temps al temps. En el panorama de l’oci hivernal, en aquest Sitges a mig gas i foc lent, Delírium s’erigeix com a una alternativa para-teatral vàlida i atrevida, fora del circuït “clàssic” dels shows de transformisme que han derivat en els espectacles sopar que ofereixen amb gran desplegament de bombo i platerets Queens o bé Zak. Salvant les distàncies i fugin de les comparacions Delírium ens retorna al directe i a la provocació, però també al to nostàlgic i humà de la troupe d’artistes que es busquen la vida més enllà de la decadència i la bohèmia estantissa. La famosa Carmen del Lirio i el popular Antonio Amaya s’hi trobarien encantats i en la seva pròpia salsa: una barreja de revista i gènere ínfim, una mena de passadís cap al infern amb velles Glòries i noves veus desafinades.
Però, al cap i a la fi, comptat i debatut a qui li importa (citant Alaska), a qui carall li importa la llengua sinó sabem fer-la servir? A qui li molesta quan l’anglès triomfa i campeja imperiosament? A qui li amarga una xuxe? Val més aprendre a mirar un xupa-xups, el primer caramel amb pal inventat per Enric Bernat Fontlladonosa qui va demanar a Salvador Dalí el disseny per l’embolcall i la campanya de publicitat: és rodó i dura molt. Clar i contundent i alhora delirant i genial. Desembolicar-lo i fer-lo jugar entre dents, llavis i la llengua.
Les últimes funcions programades per aquest any seran els dies 12 i 14 de desembre, les reserves a https://colorssitgeslink.org/events per veure l’espectacle de cabaret que cala en el deliri i ret homenatge sentit a les icones Monica de la Rambla, Fredy Mercury i Olvido Gara.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT