PUBLICITAT
OBITUARI
21-12-2025 18:10
El proppassat dissabte, 20 de desembre tots els mitjans de comunicació d’àmbit nacional es van fer ressò de la mort del pedagog i lingüista Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938), una persona clau en la recuperació nacional, ja que, amb tota la raó del món, és considerat un dels pares de la immersió lingüística catalana. La seva biografia (a la DEC d’Òmnium Cultural, al SEDEC de la Generalitat de Catalunya, com a assessor...) i la seva bibliografia (nombrosos articles en revistes com Escola Catalana, Revista Catalana de Pedagogia, Revista del Col·legi oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya..., així com en obres col·lectives; a més d’una vintena llarga de llibres, tant de text com de sociolingüística, amb títols tan significatius com Catalunya, escola i llengua –La Llar del Llibre, 1987–, Llengua i educació a la Catalunya d'avui –La Llar del llibre, 1990–, La immersió lingüística. A Catalunya, un projecte compartit –Eumo Editorial, 2008, aquest, com alguns altres, en col·laboració amb Margarida Muset–, etc.) en són la millor mostra. Com també ho són els nombrosos reconeixements rebuts, en què sempre es destaca la seva lluita per la normalització lingüística dels Països Catalans, el seu paper en la catalanització del sistema educatiu i en la immersió lingüística: Creu de Sant Jordi (2003), premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2011), Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2022)... I encara el fet que com a expert en immersió lingüística assessorés diversos organismes i governs (Galícia, Bretanya francesa, Guatemala, Bolívia...).
No em puc estar, en aquestes ratlles improvisades d’homenatge i agraïment, de recordar alguns dels moments que vam compartir. En primer lloc, a la dècada de 1970, a la DEC (Delegació d’Ensenyament Català), ell com a director de l’equip pedagògic i jo com a professor principiant de català a centres del Baix Llobregat. A la dècada de 1980 vam tornar a coincidir, aquesta vegada al SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català), ell com a tècnic i jo ja com a professor de professors, en cursos de reciclatge; però també a la revista Escola Catalana i al diari Avui, la pàgina setmanal del qual, titulada “Ensenyament”, dirigia i que em va publicar uns quants articles. En anys posteriors, vam coincidir diverses vegades tant al SEDEC, que va dirigir entre 1983 i 2003, com en actes diversos, en un dels quals va ser la darrera vegada que ens vam veure personalment i vam poder parlar una estona. Va ser en l’estrena del documental commemoratiu dels 40 anys de l’Editorial Grup Promotor/ Santillana, el 30 d’abril de 2019 a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Un documental en què s’entrevistaven diversos col·laboradors de l’editorial, ell com a fundador de la primera editorial, el Grup Promotor d’Ensenyament i Difusió del Català, creada l’any 1972 i associada amb Santillana al 1978; jo com a exassessor de LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) de l’editorial entre 1999 i 2005. Des d’aleshores, l’he seguit en diverses entrevistes i n’he tingut notícies a través d’amistats compartides, com en Josep Maria Calbet o la Rosa Boixaderas. Gràcies, Joaquim, per un mestratge de tants anys i per tanta feina feta pel català i pel país.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT