PUBLICITAT
JOVES I COMUNICACIÓ
26-12-2025 10:15
Parlar el seu llenguatge i comunicar des de l’autenticitat és la clau per connectar amb la generació més connectada —i més difícil de captar— de la història. Aquesta és una de les principals conclusions de la I Jornada de Joves i Comunicació de la UOC, dedicada a analitzar com s’informen, consumeixen continguts i es relacionen amb marques, mitjans i institucions els joves de la generació Z.
Els joves nascuts a partir de mitjans dels anys noranta ja estan arribant a l’edat adulta i es perfila que seran la generació més consumidora que ha existit mai. Però també la que planteja més reptes comunicatius. Immersos en un ecosistema dominat pels algorismes, construeixen la seva identitat i la seva visió del món a partir d’un flux constant de continguts breus, visuals i hipersegmentats.
Sis hores connectats i una atenció de pocs segons
Les dades exposades durant la jornada són eloqüents. Segons va explicar Iván Ramos, cap d’estratègia d’iProspect a Dentsu, els joves poden passar més de sis hores diàries connectats, amb una mitjana de dues hores a TikTok. En aquest temps, i tenint en compte que la durada mitjana dels vídeos és de 15 segons, s’exposen fins a 360 continguts d’impacte al dia només en aquesta plataforma.
“La hiperconnexió i la saturació d’estímuls fan que els nivells d’atenció no arribin ni als vuit segons”, va advertir Ramos. Aquesta realitat converteix la connexió amb la generació Z en un desafiament constant, ja que no responen als paradigmes comunicatius tradicionals i construeixen la seva personalitat i valors sobre nous codis.
Segons l’expert, vivim un canvi d’era: la de l’algorisme, present a les xarxes, a les plataformes, a les botigues digitals i fins i tot en la informació que consumim. “Els algorismes decideixen què veiem, què comprem i què ignorem. És un temps ple d’oportunitats, però també fa molt més difícil connectar amb els joves”, va assenyalar.
“L’autenticitat és l’única via per connectar amb una generació que detecta una impostura en dos segons.”
Marques davant una oportunitat històrica
Malgrat la dificultat, Ramos va insistir que les marques no poden perdre de vista la generació Z. No només perquè ja són adults, sinó perquè, com a nadius digitals, tenen una gran facilitat per al consum i es preveu que siguin el segment amb més capacitat de despesa en el futur.
“És una oportunitat tremenda, i les marques de luxe han estat les primeres a entendre-ho i connectar-hi”, va remarcar. Però l’estratègia no pot limitar-se a vendre productes: els joves busquen valors, entreteniment i experiències, tant individuals com compartides. També reclamen espais de desconnexió i marques capaces d’aportar valor real i coherent amb les seves creences.
De la multiplataforma al relat transmèdia
La jornada va continuar amb una taula sobre nous canals i estratègies de comunicació en la indústria audiovisual, marcada per la transformació dels hàbits de consum després de la pandèmia.
“La televisió ja no és un format tancat: ha de convertir-se en un univers de continguts”, va afirmar Núria Vila, productora i sòcia fundadora de l’estudi Uniunfandos. Projectes com els de 3Cat exigeixen peces específiques per a Instagram, formats ultracurts i una narrativa expandida que mantingui el vincle amb el públic.
Per al productor Luis Alcázar, el repte ja no és ser multiplataforma, sinó transmèdia: “Cal crear espais on els joves puguin entrar, quedar-s’hi i fer coses diferents”. Tant ell com Vila van coincidir a assenyalar que sense autenticitat no hi ha connexió possible. “Si no cuides el fons, perds el públic en dos segons”, va resumir Vila.
En la mateixa línia, Ona Anglada, investigadora de la UB, va subratllar que els joves saben perfectament quan se’ls parla en el seu idioma i quan no: “Si utilitzes el codi adequat, els enganxes”.
Fidelitat més enllà del tòpic
Lluny del tòpic que defineix la generació Z com a volàtil, els experts van defensar que pot ser un públic fidel si el contingut és coherent. “Els creadors digitals tenen comunitats molt estables”, va apuntar Alcázar. Anglada va posar com a exemple els joves que paguen subscripcions a creadors a Twitch, una mostra clara de compromís.
“La fidelització pot arribar per moltes vies si el missatge és coherent”, va afegir Vila. En paraules d’Alcázar, l’èxit passa per “abraçar el caos” i entendre les noves regles del joc.
Comunicació política: comprendre abans de parlar
La jornada també va dedicar un espai a la comunicació política. Flor Paz, consultora a Ideograma, va alertar que el primer repte és entendre una joventut “cansada, precaritzada i desconfiada”, que no consumeix mitjans tradicionals i està molt exposada a la desinformació.
Per a Laia Castro, professora de la UB, les claus són la credibilitat, l’autenticitat i la naturalitat, especialment en un context marcat pels deep fakes i l’escepticisme. “No són passius: volen interactuar, no només rebre informació”, va remarcar.
Des de la URV, Carlota Maria Moragas va assenyalar que les institucions han de recuperar la confiança amb relats de futur esperançadors i relegitimar el periodisme davant dels influencers que actuen com a pseudomitjans.
Finalment, Toni Aira, professor de la UPF, va sintetitzar el repte: “No és que els joves estiguin desinteressats, és que estan desconnectats”. I va concloure: “Hem passat de la societat de la informació a la societat del sentit: la dada és poder, però la narrativa és legitimitat”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT