PUBLICITAT
FINANÇAMENT
13-01-2026 7:44
Després de més de deu anys amb el sistema de finançament autonòmic caducat, qualsevol moviment semblava ja no només desitjable, sinó gairebé una obligació moral. Així, l’acord de finançament al qual han arribat el govern espanyol i ERC sembla, d’entrada, un pas endavant. No gaire espectacular, tot sigui dit, però un pas endavant al cap i a la fi. I això, en matèria de finançament, és quasi bé una quimera.
Ara bé, una cosa és el contingut de l’acord i una altra, força diferent, és el relat que se n’ha fet. Esquerra va vendre la investidura del president Illa amb una gran promesa: Catalunya passaria a recaptar TOTS els impostos. La realitat és bastant menys èpica. El que hi ha sobre la taula no és un sistema de recaptació integral, sinó un increment dels recursos provinents de figures com l’IRPF i l’IVA. Un increment que, per cert, s’estén al conjunt de comunitats autònomes. Cafè per a tothom, versió 2.0.
Tot plegat em recorda, inevitablement, aquell mític episodi del Polònia en què el president Mas demanava a Zapatero una “merda punxada en un pal” i, de sobte, tots els presidents autonòmics la reclamaven també. No pas perquè la volguessin, sinó perquè Catalunya l’havia demanat primer. Ara la història és diferent, però el patró es repeteix. Qualsevol millora que s’introdueix en el sistema acaba generalitzant-se. I, un cop més, Catalunya fa de locomotora política d’un canvi del qual se’n beneficiarà tothom.
Les dades ho deixen clar. Segons la proposta presentada la setmana passada per la ministra d’Hisenda i candidata del PSOE a la regió més poblada de l’Estat, Andalusia, és la comunitat que percebria més ingressos en termes absoluts, 4.846 milions d’euros, seguida de Catalunya amb 4.686 milions. La clau del repartiment és el criteri de població ajustada, que pondera variables com la superfície, la densitat de població, l’envelliment o la població en edat escolar. És a dir, no es tracta només de quants habitants té cada territori, sinó de quant costa realment prestar-hi serveis públics.
Si mirem les xifres per habitant, sense ajustos ni singularitats, el relat encara es complica més per als qui denuncien suposats privilegis catalans. Múrcia és la comunitat que més hi guanya per habitant, amb diferència, 743 euros; seguida del País Valencià amb 668 euros. Després venen la Castella del Sr. Page amb 583 euros, Catalunya amb 572 euros i l’Andalusia del Sr. Moreno Bonilla amb 556 euros. És a dir, casa nostra no lidera ni de bon tros el rànquing, i diversos territoris que avui alcen la veu contra el nou model rebran més diners per habitant que no pas els catalans.
Per això sorprèn —o potser no tant— l’onada de queixes d’alguns presidents autonòmics alertant d’una suposada singularitat catalana. Una singularitat que no es veu per enlloc. El que sí que es veu és un increment generalitzat dels recursos i un sistema una mica menys asfixiant que l’anterior, malgrat no pal·lia el dèficit fiscal estructural. I això, agradi o no, torna a tenir un origen clar en la pressió política exercida des de Catalunya.
Ja sabem que l’acord no és el concert econòmic, ni la fi de l’espoli feta realitat, ni la recaptació íntegra de tots els impostos, com prometien alguns polítics republicans. És una millora parcial i tardana, però necessària. El que ja no sorprèn a ningú és que el nou model de finançament arriba després d’una dècada d’inacció i perquè Catalunya l’ha empès. Encara que al final, com gairebé sempre, la merda punxada en un pal acabi sent per a tothom.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT