PUBLICITAT
HISTÒRIA LOCAL
22-01-2026 13:39
Passejar-hi avui és fer-ho sobre capes de cultura que s’han anat transformant amb el pas de les dècades. Tanmateix, per a algunes sagues familiars de la ciutat, la Rambla representa un escenari on el cinema, el poder i els lligams de sang es barrejaven sota la llum dels projectors dels anys 60 i 70.
L'aristocràcia del pati de butaques
En aquella Vilanova d’abans, el cinema no era només entreteniment; era un acte social de distinció. Mentre la majoria ocupava la platea, les famílies més ben posicionades gaudien dels palcos privats. Eren espais d'exhibició on es lluïa l’estatus al costat mateix de l'alcalde, en un microcosmos de jerarquies clarament definides.
Dins d'aquest context neix la història d'una nissaga vilanovina marcada per la preparació intel·lectual i la fortuna. El besavi, un home d'una cultura vasta gràcies a la seva formació eclesiàstica, va fundar una família que esdevindria un referent amb els seus comerços càrnics. Amb l'empenta del negoci i el cop de sort d'una loteria que va canviar el destí familiar, es va convertir en una figura de pes, algú que entenia el valor de la posició i el llegat.
El poder de la submissió: La Daina i la Deessa
D'entre els cinc néts de la saga, hi havia una nena que no compartia el lloc comú de la infantesa. Per a l'avi, ella era exactament igual que una Daina, però sota una lectura molt específica: la de la submissió absoluta de l'animal a la Deessa Diana. En aquesta relació, el sotmetiment no era una debilitat, sinó l'origen de la seva força. Ella era la fera salvatge agafada pel cabell, la peça que l'avi exhibia i dominava amb un gest de possessió que no ser la més bella, ni la més llesta, ni la millor educada, la feia intocable.
En aquelles tardes de cinema, mentre els altres néts ocupaven un lloc secundari, ella experimentava el vertigen del privilegi. Sentir-se agafada i dirigida per la mà ferma de l'avi li atorgava una superioritat indiscutible. Era una submissió que l'elevava: en ser la fera "capturada" per la divinitat familiar, es convertia en una extensió del seu propi poder. No buscava la llibertat, sinó el reconeixement de ser la triada, la peça única i exclusiva que l'avi mantenia al seu costat en la intimitat del palco.
Històries que habiten entre nosaltres
Mirant enrere amb els ulls d'avui, la història ens convida a una reflexió profunda. En una societat que avui en dia busca la igualtat, aquella distinció entre els infants semblaria impensable, fins i tot, mal interpretar-se.
Diu la tradició que sempre retornem als orígens que més ens han marcat. Avui, a plena Rambla Principal, el Boulevard Diana s'aixeca amb uns elegants pisos que fan goig i que semblen representar aquella època de privilegis. Tanmateix, hem d'entendre que no hi ha edifici, per emblemàtic o reformat que estigui, que pugui tapar les històries que —per passades que siguin— sempre habitaran entre els seus protagonistes, recaient en els descendents que els queda el llegat ineludible de trencar el cercle. Les parets noves no poden silenciar el ressò d'aquells palcos, ni l'ombra de l'avi, ni la presència d'aquella fera agafada pel cabell.
Aquesta crònica familiar és el fonament del temple de la "Daina". Un lloc on el passat de Vilanova i la força d'una nissaga s'uneixen per recordar-nos que el que som avui està fet del passat, on les veritats, sovint invisibles, s'amaguen darrere de cada façana reformada.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT