PUBLICITAT
POBRESA ENERGÈTICA
28-01-2026 10:18
Diuen que l’economia va bé, que hi ha creixement, i que això és un indicador de prosperitat. Deu ser-ho si així ho valoren els experts... Però de vegades el creixement, si es controla amb un criteri de guanys en lloc d’emprar-ne un de social, acaba esclatant com un globus, com va passar l’any 2008.
Les grans empreses, les transnacionals, la banca, les energètiques... van a tota marxa i arrosseguen l’economia. Però aquesta “locomotora” envesteix altres elements de la societat i posa moltes persones en situacions límit. S’ha parlat molt del problema de l’habitatge i em sembla que més que parlar-ne el que s’hauria de fer és actuar amb urgència, deixar els interessos partidistes i electorals a banda i centrar-se en la resolució del problema. No pot ser que, segons càlculs oficials, un 13,3% de catalans caiguin en situació de pobresa extrema un cop han pagat l´habitatge, i un 20% en situació de pobresa o exclusió social. En una enquesta recent sobre els problemes que més preocupaven als espanyols, sortia l’exigència de facilitar la construcció d’habitatges públics. I nou de cada deu respostes a l’entorn del problema l’habitatge, exigien als partits un pacte d’Estat.
Aquest problema conviu amb un altre també molt important com és el de la pobresa energètica: tenir dificultat per a disposar dels subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua, i de fer front a les factures que generen. Les dues dificultats més importants en aquest sentit són o bé la renda familiar disponible o la situació residencial. Segons els indicadors la pobresa energètica a Catalunya se situa a l’entorn del 20%. Per temperar aquesta situació hi ha el Bo Social, que és un descompte en la factura de la llum. Està regulat pel Govern i pretén protegir les llars considerades vulnerables o vulnerables severes que compleixin uns requisits. Es pot trobar informació aquí.
El bo social ha de ser finançat per les empreses del sector elèctric i els consumidors. L’any 2025 es van concedir el 46,3% dels Bons Socials sol·licitats. El bo social ha de ser finançat per les empreses del sector elèctric, les administracions i els consumidors. En el cas de les comercialitzadores, segons la normativa, el finançament es realitza de forma proporcional a la quota de clients als quals subministra energia elèctrica. Com que el finançament suposa un cost regulat per a les comercialitzadores, es trasllada directament al client. S'aplica en una línia a part en la facturació, sota el nom de "Finançament bo social", amb el corresponent import. L’any 2025, aquest cost estava fixat en 4,65 euros/any.
Actualment milers de famílies estan pendents de la fi d'un conveni històric entre Endesa i la Generalitat perquè seria la fi de la protecció oficial (bo social) que cobria els impagaments de les factures de l’electricitat, si es tractava d’una llar vulnerable. L’any 2021 Endesa i la Generalitat van adquirir uns compromisos que ara, 2026, acaben. L’objectiu era permetre condonar el deute econòmic de quasi 36.000 famílies, i per tant representava un element important per pal·liar la pobresa energètica. L'acord que hi havia, per primera vegada, implicava Endesa a l'hora d'assumir part del deute milionari que la ciutadania tenia acumulat, i l'altra part l'assumia l'administració, entre la Generalitat i altres institucions. L’acord hi era però l’eina que havia de posar en marxa la retallada del deute encara no existeix a la pràctica. No es reclama cap deute als que tenen adjudicat el bo social, però hi ha desacords entre Generalitat i Endesa sobre es cobrirà la quantitat que els correspon fer-hi front.
Ni la Generalitat ni Endesa preveuen renovar l’acord, i milers de famílies no tenen clar què passarà ara si no poden fer front a les factures dels subministraments que les sobrepassin: persones en crisi econòmica per circumstàncies particulars, o afectades per l’augment del preu de l’energia. En un moment en què l'habitatge s'ha convertit en un desafiament econòmic de primer ordre, les factures afegides pesen també cada vegada més.
Resulta sorprenent que s'hagi decidit no prorrogar aquell acord ni s’hagi presentat cap resposta alternativa per al problema de la pobresa energètica, tenint present que entre 2020 i 2024 el nombre de persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada ha passat del 9% al 18%. Les dades són de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat.
Les elèctriques han de pagar una part del deute acumulat pels usuaris en situació de pobresa energètica? No seria ofegar-les? Ho mirem... Les elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i Redeia) l’any 2024 van tenir uns beneficis de més de 7.700 M d’euros.
Tot i així van augmentar preus invocant l’apagada energètica. La pujada va ser d’un 15,5% si tenies tarifa regulada. El resultat és que al cap d’un anys, 2025, els seus beneficis ja no van ser de 7.700 M d’euros sinó d’11.000 M.
Retorno a la pregunta inicial d’aquest paràgraf: les elèctriques han de pagar una part del deute acumulat pels usuaris en situació de pobresa energètica? No seria ofegar-les?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT