PUBLICITAT
TECNOLOGIA
05-11-2026 6:52
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Si no hi ha cap impediment, a començaments de 2030 hi haurà un làser made in Vilanova ramblejant per Mart. Es tracta d’una peça d’orfebreria que s’unirà a la missió ExoMars de l’Agència Espacial Europea fabricada per l’empresa Monocrom, una enginyeria ubicada just a tocar d’una de les portes d’entrada a la capital del Garraf, al carrer de la Vilanoveta. Una companyia especialitzada en els làsers de díode que ha anat fent-se un forat en sectors ben variats com la medicina, l’estètica i la indústria. Una cartera de serveis que, ara fa uns anys i especialment arran de la pandèmia, s’ha anat diversificant fins a entrar de ple al món dels semiconductors, la base del que acabarà esdevenint un xip, fonamental en la fabricació de productes electrònics com ara telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors, però també de tots els dispositius que han anant incorporant elements digitals i de connectivitat. És el cas dels automòbils, l’equipament mèdic, els centres de dades o els aparells automatitzats.
“Nosaltres ja fa més de vint anys vam patentar una manera de muntar xips. En realitat, de confegir els díodes làser, la forma d’empaquetar-los. Estem al final de la cadena de fabricació d’un semiconductor, que passa per diferents fases abans d’acabar esdevenint algun producte tecnològic”, explica, amb molta pedagogia, Carles Oriach, director d’Estratègia i Desenvolupament de Monocrom. I no és l’única companyia vilanovina que està posicionant-se en aquest àmbit.
A sis minuts amb cotxe, creuant cap al nord la C-31, s’hi ubica SMT Worldwide, una distribuïdora de maquinària electrònica i microelectrònica amb més de vint anys de trajectòria i oficines a França, Itàlia i Mèxic, una coordenada, aquesta última, estratègica en la seva activitat d’empaquetament dels xips. “Nosaltres hem dissenyat una maquinària que permet elaborar aquest procés final d’encapsulament i centrar-nos, també, en la seva inspecció”, avança Albert Casas, Director sènior de negoci i responsable de la unitat d'administració de microelectrònica de la companyia.
Una alerta en forma de pandèmia
L’esclat de la pandèmia va dur associada un fort increment del consum electrònic, arribant al punt d’exhaurir tots els estocs. No només es va trencar la cadena de distribució sinó que, tot plegat, va palesar la dependència quasi absoluta que existia de la Xina i, en menor mesura, dels Estats Units a l’hora de disposar de xips propis, és a dir, de poder ser autònom a l’hora de fabricar ordinadors, mòbils, bateries...
“El 2022 és un any clau, atès que es comprova amb tota la seva cruesa que cal canviar de paradigma. En aquell moment, els Estats Units representen un 10% de la fabricació mundial de xips, Europa un 4% i, la resta, es concentra a la Xina, fonamentalment a Taiwan”, revela Casas, tot invocant els costos aparentment no tangibles de la deslocalització. És just en aquest moment que a la Unió Europea, on ja hi havia hagut plantes dedicades a l’elaboració d’aquestes peces, s’entén que cal posar-se les piles. I ràpid.
I fruit d’aquesta acceleració, es crea la Chips Joint Undertaking, un consell europeu amb què es vol estimular el sector a tota la UE i fer créixer el mercat al conjunt del continent. L’objectiu és prou ambiciós: reequilibrar la balança i guanyar autonomia envers el gegant asiàtic. Així, la pretensió seria que Europa abastés un 20% de la quota de mercat, els Estats Units arribessin al 30% i que els xinesos assolissin l’altra meitat. I, enmig de tot plegat, Vilanova.
“Els fons europeus calculen ajudes de 1.000 milions d’euros per a educació; 2.000 milions per a salut; 9.000 milions per a defensa, i ara, també, uns 12.500 milions d’euros per als semiconductors. Es tracta d’una xifra molt important que molts estats estan traslladant al seu sector productiu mitjançant unes licitacions públiques gairebé col·legiades, és a dir, que pràcticament obliga a teixir aliances entre empreses i administracions”, rebla aquest vilanoví establert a Cubelles des de fa una pila d’anys.
Malgrat que els diners ragen de l’aixeta, una part majoritària de moment resta guardada encara a la caixa, ja que encara no hi ha un sector prou madur i preparat per aprofitar-se’n. De fet, es calcula que només s’ha fet efectiu al voltant d’un 20% o 30%.
“És que es tracta d’una economia d’escala molt bèstia”, remarca Carles Oriach. “La inversió és tan forta que es necessiten molts recursos per poder fer-hi front. I, clar, una aportació pública pot ajudar, però pot ser del tot insuficient”, abunda el director d’Estratègia i Desenvolupament de Monocrom. “Hi ha molta gent interessada, però amb 100.000 euros o 200.000 euros no en tens prou si calen uns 10 milions d’euros per endegar segons quin projecte”, ratifica Albert Casas.
Amb tot, el talent vilanoví no es queda de braços plegats. Des de la Generalitat, precisament per poder optar a iniciatives d’alta envergadura, es va constituir el 2023 l’Aliança de semiconductors i xips de Catalunya, una iniciativa publicoprivada impulsada pel Govern de la Generalitat (a través d'ACCIÓ i del Departament d'Empresa i Treball) que aglutina empreses i tota mena d’agents de l'ecosistema de la microelectrònica, la fotònica, les tecnologies quàntiques i els semiconductors. Una mena, doncs, de clúster que engloba una trentena llarga de les companyies més importants del sector.
El vincle entre l’Aliança i SMT Worldwide s’ha anat estrenyent fins al punt que comparteixen els principals objectius i estratègies, treballant conjuntament per fer-se un forat en un mercat tan essencial com complex.
Semiconductors i xiringuitos
El paper de Vilanova i la Geltrú ha anat empoderant-se en aquests darrers anys. A Catalunya i més enllà. I és que recentment s’ha creat la International Microassembly and Packaging Society (IMAPS) Iberia, que abraça l’Estat espanyol i Portugal, una mena de delegació d’aquesta associació internacional nascuda als Estats Units i que té ramificacions a Àsia i els principals països europeus. Doncs IMAPS Iberia està justament presidida per Albert Casas i ja s’ha posat al capdavant d’una sèrie d’iniciatives amb la capital del Garraf i el seu entorn com a principal centre d’operacions.
“És veritat que som a Vilanova com podríem ser en un altre lloc. De fet, hem estat instal·lats a Cubelles, Cunit, Clariana, Castelldefels... Ara tenim les nostres instal·lacions a l’antiga Mahle, ja que necessitem molts metres i l’Ajuntament de Vilanova ens ho va oferir dins del seu pla de reindustrialització de la zona. Però hi ha empreses molt importants arrelades en municipis més petits i nosaltres volem fer valer el nostre entorn privilegiat”, confessa el president de la fundació ibèrica.
Així, el dia 11 de juny es va organitzar una trobada entre indústria, acadèmia i fabricants amb la finalitat de crear sinergies i promoure moviments i vendes en un ecosistema propi que confien que esdevingui, també, mercat. Durant dues jornades, a Vilanova s’hi van aplegar 85 persones de diferents països europeus i dels Estats Units, amb la finalitat també de conèixer noves tecnologies i teixir xarxes. I no només professionals sinó, de retruc, lúdiques.
“Vam organitzar una activitat cultural, vam anar a la Rambla aprofitant que s’organitzava el Temps de Vi, vam prendre unes copes i vam acabar a la platja de Ribes Roges, tot sopant en un dels seus xiringuitos. L’èxit va ser evident, ja que teníem 80 places disponibles i en vam ser 85 al final”, comparteix Casas. “Som en un entorn envejable, amb bones connexions i una vasta oferta cultural i turística”, afegeix el responsable de l’organització de les jornades tot remarcant el poder de convocatòria de la comarca i el conjunt de la vegueria.
A l’altra banda de la C-31 es reconeix la gran tasca desenvolupada pel territori a l’hora d’intentar fer-se un nom en un sector tan estratègic i brutal, malgrat que reconeixen la dificultat d’acabar esdevenint un actor de mitjanes proporcions. “Podem acabar representant un 1%, o un 2% a molt estirar”, subratlla Carles Oriach, matèria grisa de Monocrom. Per al seu responsable d’Estratègia i Desenvolupament, a Catalunya i Vilanova caldria buscar un cert posicionament basant-se, sobretot, en l’especialització més que no pas en el volum. “Al final, el que hem de buscar són mercats de nínxol, on, pel que sigui, per una diferenciació tecnològica, d'orientació de producte o d'alguna capacitat estranya o de disseny que a un altre lloc no dominin, nosaltres hi puguem competir”, ambiciona Oriach.
Difícilment, s’apunta des del sector, es podrà competir amb els grans monstres d’aquest àmbit empresarial, però cal saber generar un ecosistema propi. Per una banda, apostant també pels programes pilots i, de l’altra, per la formació, una de les grans mancances ara mateix a Catalunya. Cal formar talent i fer-ho ràpid.
Per mirar de corregir aquest hàndicap, l’Aliança de semiconductors i xips de Catalunya va promoure un màster especialitzat en microelectrònica a la qual es van unir les quatre universitats més importants i el Centre Nacional de Microelectrònica de Catalunya. En una iniciativa sense precedents, la UB, la UAB la Rovira i Virgili i la UPC van dissenyar i posar en marxa juntes el primer màster de microelectrònica amb dues vessants, una més centrada en el disseny i una altra més d’empaquetament. La primera promoció va tenir lloc ara fa un parell d'anys, amb una edició d’on es formaren un total de 30 alumnes, i ara ja s’ha transformat en cursos de 60 alumnes anuals.
Un espai per a la formació acadèmica on, novament, Vilanova vol jugar un paper preponderant. “Fins ara, la poca gent preparada que sorgia d’aquí acabava marxant a Europa per guanyar més diners. A aquest problema cal afegir-li que el volum d’alumnat encara és petit, de manera que ens volem adherir a un programa de microcredencials enfocat a professionals que ja treballen en aquest àmbit pensat per reforçar coneixements i especialitzar-se”, abunda Albert Casas.
El programa formatiu no s’acaba aquí, ja que SMT Worldwide té en cartera acabar oferint un pla de formació FP dual que combini teoria i empresa en un terreny més bàsic i pràctic, alhora que del tot imprescindible dins del món dels operaris d’electrònica. Una experiència que ben aviat podria ser una realitat a les mateixes instal·lacions de la companyia i que, ben traçada amb la resta d’elements que abracen la fabricació de semiconductors i xips, pot acabar situant Vilanova, el Garraf i el Penedès en un lloc preeminent de la seva cadena de valor. Una gota ben mediterrània dins d’un immens oceà tecnològic.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT