PUBLICITAT
CRISI HABITACIONAL
10-11-2026 8:56
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
El preu de l'habitatge ha crescut gairebé tres vegades més que els sous en 10 anys, provocant una reducció del poder adquisitiu de les llars, especialment de la classe mitjana i dels joves. Des del 2015, els salaris han avançat un 30% mentre que els lloguers ho han fet un 50,5% i els preus de compra s’han duplicat, obligant cada vegada més a destinar una part més gran dels ingressos a pagar un sostre. En concret, els catalans han d’acumular 5 anys de renda per poder comprar un pis de 85 metres quadrats. A Barcelona, la xifra s’eleva a 7,2 anys. La crisi multifactorial que els experts defineixen com a "extrema" ha motivat una convocatòria de vaga general de 24 hores aquest dimecres 11 de novembre, la primera a tot l’Estat des del 2012.
L'habitatge s'ha convertit en una de les principals fonts de pèrdua de poder adquisitiu de les famílies a Catalunya, fet que afecta la capacitat d’estalvi especialment de les persones que viuen de lloguer. En relació amb els sous, l'habitatge en propietat ha crescut 60 punts percentuals més i els pisos de lloguer s’han incrementat 20 punts percentuals per sobre en la darrera dècada.
El professor de la UPF-BSM, Ramon Bastida, atribueix la situació actual al desequilibri entre l'oferta i la demanda a causa del creixement demogràfic en un context d’estancament de la construcció i de "pràctica inexistència" de l'habitatge social. "La demanda puja, en els últims anys està pujant molt, i l'oferta està estancada i això fa que hi hagi una tensió", ha dit el director de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la universitat.
L'existència de modalitats contractuals com els lloguers de temporada o els pisos turístics també han "complicat encara més" l'accés a l'habitatge, apunta l'expert. "Ens trobem en una situació bastant extrema", ha dit Bastida.
La situació actual provoca un context en el qual les persones estan "atrapades" entre el lloguer i la compra, amb dificultats per trobar un lloguer i per estalviar per a l'entrada d’un pis. "El finançament ara és molt restrictiu. Fa uns anys moltes persones que també tenien dificultats sí que rebien aquesta ajuda i ara no", ha dit Bastida, que assenyala que aquest factor diferencia especialment aquesta crisi amb altres contextos complicats en el mercat de l'habitatge.
Segons la professora del departament de Geografia de la UB i experta en polítiques d'habitatge Claire Court, la situació de tensió també ha estat causada per l'augment de la inversió internacional en el sector immobiliari, que ha provocat ”una certa convergència de preus” a escala global. Court destaca que "molts habitatges es construeixen directament amb fons internacionals". "L'especulació és un problema mundial. Els salaris haurien de pujar molt per arribar al nivell dels preus de l'habitatge", ha dit.
Els preus dels pisos creixen un 100,5% en 10 anys
Segons l'Índex de Preus de l’Habitatge de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les compravendes de pisos s’han encarit un 100,5% entre el 2015 i el 2025 a Catalunya. Els preus dels pisos en propietat van tocar fons el 2013 en plena crisi econòmica i no han parat de créixer en els últims anys. Els increments més pronunciats s’han produït a partir de la pandèmia, especialment des del 2023. En els darrers quatre anys, el preu de l’habitatge de compra s’ha disparat un 30%.
El preu del lloguer a Catalunya ha mantingut una tendència clarament a l'alça des del 2015, amb un increment especialment intens entre el 2015 i el 2019, quan el lloguer mitjà mensual va superar àmpliament els màxims d’abans de la crisi econòmica i va passar d’uns 572 euros a 750 euros, un augment del 31%, segons les dades de les fiances dipositades a l'Incasòl. Després d'un període d'estancament durant la pandèmia, els preus van reprendre l'escalada el 2022 i el 2023 fins a superar els 854 euros mensuals.
La pujada es va moderar el 2024 a partir de l'entrada en vigor del topall, però va continuar pujant fins als 877,81 euros de les darreres dades disponibles. En aquesta dècada, els arrendaments s’han enfilat uns 300 euros mensuals. Les xifres es calculen a partir de les fiances de nous contractes i, per tant, queden fora opcions del mercat no regulat com el lloguer d’habitacions no regularitzat, habitual en ciutats com Barcelona.
Precisament, a la capital catalana els lloguers van arribar als 1.140,89 euros de mitjana el 2025, un augment del 55,2% respecte als 734,94 euros del 2015.
Tot plegat afecta especialment els joves i les famílies vulnerables, monoparentals o amb baixos ingressos "que no tenen accés a habitatge social i tampoc no poden tenir accés al mercat obert perquè no els arriben els ingressos", segons Bastida. L'expert assenyala que actualment "moltes famílies estan destinant més del 30% dels ingressos de la unitat a l'habitatge", cosa que resta la capacitat d’estalvi. Una de les dades que ho il·lustra és la caiguda de la taxa d’emancipació entre els joves de 16 a 29 anys que a principis dels 2000 era de prop del 40% i que ara se situa a voltant del 15%, segons explica.
Court també assenyala l'impacte de la crisi actual sobre la classe mitjana i afirma que si una persona destina més del 30% del sou a l'habitatge "li queda poc per estalviar", entre les despeses de menjar i subministraments. La professora de la UB indica que l’augment dels beneficis empresarials es fa "a costa dels consumidors".
La situació actual és especialment complexa perquè conflueixen diferents factors. Aquesta pressió es combina amb una construcció insuficient, dificultats per obtenir llicències i terminis llargs entre l'inici d'un projecte i el lliurament dels habitatges.
A més, els experts assenyalen la manca d’un parc públic suficient com a alternativa per a les persones més vulnerables. A Espanya, el parc d'habitatge social és molt reduït, al voltant del 2% del total.
El creixement dels salaris, molt per sota de l'habitatge
Tot i que els salaris han mantingut una trajectòria ascendent, ho han fet amb ritmes de creixement desiguals i sempre per sota dels preus de l’habitatge de compra i de lloguer, segons la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) de l'INE. Les pujades es van anar consolidant i van guanyar intensitat a partir del 2019. En el conjunt del període, el salari mitjà va passar dels 24.416,93 euros anuals el 2015 als 32.651,42 euros el 2025, un augment acumulat del 33% en termes nominals.
Per saber si els treballadors han guanyat realment poder adquisitiu, cal tenir en compte també la inflació durant aquest mateix període. Entre el 2015 i el 2025, els preus van augmentar un 27,6% de mitjana. Això significa que, un cop descomptat l'efecte de la inflació, el salari mitjà va guanyar aproximadament un 5,6% de poder adquisitiu en deu anys.
És a dir, els sous mitjans han crescut per sobre dels preus, però la millora de la capacitat de compra dels treballadors ha estat força més limitada i més comparant-la amb l'increment de preus de l’habitatge.
En aquest punt, Bastida assenyala que l'IPC es calcula sobre la base d’una cistella de productes que no reflecteix prou l’augment del preu de compra i del lloguer, fet que crea un “decalatge molt important”, entre l’indicador de preus de referència i l’evolució del mercat immobiliari. ”Si l'habitatge és un bé essencial, igual que ho és l'alimentació, igual que ho és el combustible, igual que ho són diferents béns, tindria sentit que es tingués en compte dins d'aquest índex de revisió de salaris”, assenyala. Les dades de l’IPC sí que mostren un augment del preu dels aliments d’un 43,5% entre 2015 i 2025, també superior a l’augment del salari mitjà.
Tot i això, cal puntualitzar que el salari mitjà és més alt que el sou habitual. A Catalunya, la franja salarial amb més treballadors és la més baixa: gairebé 700.000 persones van cobrar entre 16.500 i 24.800 euros el 2025. Aquest fet és especialment habitual entre les dones, ja que un 37% de les treballadores es troben en el nivell més baix de nòmines, enfront del 27,9% dels homes; i també els joves (48,3%) i estrangers (61,7%).
La segona franja més nombrosa és la que queda just per sobre: mig milió de persones tenia un sou d’entre 24.800 euros i 33.152 euros. Així doncs, 1,2 milions de persones -un 60% dels assalariats- rebien una nòmina anual que se situava o bé per sota o similar al salari mitjà a l’any.
Esforç de compra
De mitjana, un pis de 85 metres quadrats costava 254.000 euros a Catalunya a finals del 2025, cosa que suposa acumular 5 anys de renda. La xifra s’eleva encara més a localitats com Barcelona ciutat (391.000). A la capital catalana la població ha de fer un esforç econòmic equivalent a 7,2 anys de renda per poder comprar un pis.
Les últimes dades de l'INE apunten que la taxa d’estalvi de les llars es va situar en l'11%, eliminant efectes estacionals. Per tant, per arribar a estalviar per al cost inicial de finançar l’habitatge -incloent el 20% d’entrada i el 10% d’ITP- els ciutadans han d’estalviar 19,6 anys a Barcelona. En el cas de la mitjana catalana, es trigaria 13,6 anys a acumular prou capital per assumir la compra.
De mitjana, a les comarques barcelonines comprar un immoble de 85 metres quadrats requereix una inversió de 282.775 euros, cosa que equival a 5,5 anys de renda.
A Girona, el preu també se situa per sobre de la mitjana amb 256.900 euros i 5,4 anys d’ingressos per un pis de 86 metres quadrats. En canvi, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el preu mitjà d’un pis de 86 metres quadrats és de 167.605 euros i una inversió equivalent als guanys de 3,7 anys.
Les terres de Ponent és l’indret de Catalunya amb uns preus més reduïts amb 143.313 euros de mitjana per un habitatge de 94 metres quadrats, cosa que implica una inversió de 3,3 anys de renda.
A curt termini "és difícil" que els salaris recuperin terreny
L'expert de la UPF-BSM assenyala que a curt termini "és difícil" que els salaris recuperin el terreny perdut respecte a l'habitatge i aclareix que les regulacions implementades des del 2014 el que han aconseguit és "contenir" els augments dels lloguers però no reduir els preus.
Bastida assenyala que davant d’aquest problema hi ha dues opcions: un increment de salaris que dubta que les empreses "estiguin en condicions d’acceptar" o una reducció dels preus de l’habitatge que requerirà "uns quants anys".
El director de la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible situa en "dos o tres anys" el moment en què poden començar a baixar els preus perquè s'estaran acabant algunes de les promocions d’habitatge públic que s'han iniciat en els últims anys.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT